La intel·ligència artificial ja no és una promesa futurista ni una tecnologia limitada als laboratoris. Ha arribat a les nostres oficines, a les empreses i al cor de pràcticament qualsevol professió. Aquesta irrupció massiva ha obert un debat colossal sobre el futur de la feina i, sobretot, sobre qui acabarà beneficiant-se dels nous guanys de productivitat.
Però, què passa si la IA és molt més que una eina que ens facilita la vida? Què passa si el seu impacte va més enllà de la simple substitució de tasques i afecta la base mateixa de la nostra existència econòmica? Juan Luis Arsuaga, una de les veus més respectades en l’evolució humana a Espanya, llança una advertència imprescindible que ens obliga a mirar la història amb uns altres ulls.
Arsuaga revela el secret ocult dels canvis econòmics
Arsuaga ens diu que l’autèntic error seria pensar que la IA és només una qüestió tecnològica. Segons ell, el problema real emergeix quan una innovació d’aquest calibre no només realitza tasques, sinó que altera de soca-rel l’estructura econòmica i fa innecessària una part substancial del treball humà. (I, sí, això ens afecta a tots).
La reflexió de l’antropòleg no és teòrica; beu directament de la nostra història com a espècie. Arsuaga compara l’actual moment amb grans transformacions tecnològiques del passat que van canviar radicalment la manera de produir, de treballar i, més important, de distribuir la riquesa. Un patró que, malauradament, coneixem molt bé.
Pensem en la Revolució Industrial, per exemple. La mecanització de la indústria va transformar profundament molts oficis i va generar un descontentament social enorme. Els ludites britànics del segle XIX, sovint mal interpretats, no protestaven només contra les màquines, sinó contra la reducció dels salaris i un nou model d’organització del treball que els deixava sense futur.
Entendre això és la clau. No podem mirar la IA només com una amenaça o una oportunitat; hem de veure-la com un motor de transformació social profunda. Estem a temps d’anticipar-nos a les seves conseqüències més dures.
El que Arsuaga ens vol fer entendre és un secret a veus: les grans modificacions del model productiu han estat, històricament, acompanyades sempre de tensions socials. Desitja que aquesta vegada no passi, però la història no ofereix precedents d’un canvi de model econòmic sense conflictes associats.
L’amenaça ja és aquí: les dades ho confirmen
Aquesta advertència no és un exercici intel·lectual per al futur; la IA ja és una realitat que impacta en el nostre dia a dia. Les dades disponibles mostren que el debat no és purament teòric. Un estudi publicat el 2025 (sí, has llegit bé, 2025) va calcular que aproximadament un de cada quatre treballadors del món té una ocupació amb algun grau d’exposició a la intel·ligència artificial generativa.
Però cal matisar, i això és crucial per al nostre enteniment. L’estudi aclareix que el resultat més probable és una transformació profunda dels llocs de treball, no la seva desaparició completa. És a dir, la nostra feina potser no desapareix, però canviarà dràsticament. (I el nostre perfil professional també hauria de fer-ho).
El Fons Monetari Internacional (FMI) també ha alertat que al voltant del 40% de l’ocupació mundial està exposada a la IA. Aquest percentatge s’enfila fins a un preocupant 60% a les economies avançades, com la nostra. L’exposició, però, no significa necessàriament una substitució directa.
La IA pot augmentar la productivitat, fer-nos treballar menys temps per obtenir més resultats i reduir tasques repetitives. Però aquí rau el nucli de la qüestió, el problema definitiu: l’augment de productivitat per si sol no determina com es distribuiran aquests beneficis. Qui s’emportarà el pastís? Aquest és el verdader repte.
Mentre alguns treballadors es podrien beneficiar d’una major productivitat i noves oportunitats, altres llocs de feina podrien patir una reducció dràstica de la demanda. Estudis com els de la Comissió Europea (2026) ja apunten a un possible augment global de l’ocupació europea associada a la IA, però amb un avís clar: els efectes positius i negatius no es repartiran de la mateixa manera entre els diferents grups de treballadors, ni sectors ni territoris.
Una urgència que no podem ignorar
Arsuaga ens recorda que la IA no és només una innovació, sinó un motor de canvi econòmic que podríem no estar gestionant correctament. El risc de desigualtat creixent i d’accés desigual a les noves oportunitats és real, i és el terreny adobat per a futurs conflictes socials. La nostra obligació, ara mateix, és entendre-ho i preparar-nos.
Aquesta transformació és una solució potencial a molts mals, però també l’origen d’un possible gran conflicte social si no l’abordem de manera conscient i justa. Estem a temps de dissenyar un futur on la IA sigui una oportunitat per a tots, no només per a uns pocs.
El que Arsuaga ens diu és un toc d’atenció que cal escoltar: els canvis econòmics sempre generen conflictes. La pregunta és si aquesta vegada, sabent-ho, estarem preparats per evitar-los. Què farem com a societat per protegir el nostre futur?
