Imagina una de les grans capitals del món que, sota el seu tràfec diari, amaga un secret ancestral. Lima, la bulliciosa capital del Perú, no és només una ciutat moderna; és un tresor ocult on el passat precolombí emergeix en racons insospitats, resistint al pas del temps i a l’expansió urbana.
De fet, estem parlant de més de 600 huacas, jaciments arqueològics precolombins, que es troben avui integrats entre avingudes i gratacels. Aquests llocs sagrats, testimonis de segles d’història, es troben ara sota una pressió urbana intensa i amb una conservació sovint deficient. Però el seu destí, almenys, podria canviar definitivament.
Una campanya ciutadana, liderada per la Xarxa Lima Mil·lenària, ha llançat una iniciativa imprescindible per donar a conèixer aquest valuós patrimoni. El seu objectiu? Millorar les condicions de conservació, sensibilitzar la població i, el més important, preparar una candidatura formal perquè una selecció d’aquestes huacas sigui inclosa a la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO.
Per a molts, “huaca” evoca simplement un lloc antic. Però en la cultura andina tradicional, una “wak’a” o “huaca” és molt més que això: és un espai sagrat que alberga un poder espiritual profund i una connexió directa amb els ancestres o les deïtats. Històricament, el terme podia significar “partit” o “dividir”, en al·lusió a pedres considerades fragments d’un ancestre mític.
Aquests santuaris, amb milers d’anys d’antiguitat, són avui part de l’estructura urbana de Lima. Des de la fortalesa de Campoy del segle XII al districte de San Juan de Lurigancho, fins a la huaca Pucllana a Miraflores (del segle V), o la huaca El Paraíso a San Martín de Porres (del 2000 a.C.), aquestes estructures de terra i antics sistemes de regadiu continuen allà, resistint.
(Sí, nosaltres també ens sorprenem de la quantitat i la història que hi ha sota els nostres peus). El que busquen ara no és només un reconeixement global; és una solució per a la seva existència mateixa. Aquesta campanya ha d’aconseguir que aquests espais siguin valorats com una part essencial de la identitat de Lima, integrant-los a la vida de la ciutat.
Aquesta campanya és el pas definitiu per reescriure la narrativa històrica de Lima, posant en valor el seu origen mil·lenari i la seva profunda connexió amb les civilitzacions que ens van precedir. És el moment de despertar i reclamar el nostre llegat.
No és casualitat que aquesta iniciativa sorgeixi ara. Coincideix amb moviments de reconstrucció cultural arreu del continent que busquen respondre a la desigualtat socioeconòmica i a les injustícies històriques. És un moment clau per qüestionar la definició de patrimoni i abraçar una perspectiva més inclusiva. El futur d’aquestes huacas s’ha posicionat al centre del debat sobre el desenvolupament urbà de Lima, especialment de cara a les pròximes eleccions municipals del Perú.
Lima: una de les poques capitals amb 4.000 anys d’història viva
Un estudi preliminar que acompanya la campanya subratlla un fet sorprenent: Lima es troba entre les poques capitals del món —com Ammán o Jerusalem— que conserven arquitectura de fa aproximadament 4.000 anys o més dins de les seves àrees urbanes o metropolitanes. Això no és només un detall històric; és un argument de pes per a la seva rellevància internacional i per al seu reconeixement.
La UNESCO no reconeix qualsevol jaciment. Per obtenir la seva inscripció, els llocs culturals han de demostrar una autenticitat històrica impecable en els seus materials, disseny i entorn. A més, han de complir amb almenys un dels deu criteris de selecció oficials i, imprescindiblement, acreditar que comptaran amb una protecció legal local adequada.
La campanya, en la seva fase de difusió pública, busca sumar el suport de la ciutadania i establir aliances amb organitzacions dedicades al patrimoni i camps afins. L’estat peruà és l’encarregat de presentar la postil·lació formal, però la pressió popular i la consciència col·lectiva són un truc infal·lible per impulsar aquest procés i assegurar-ne l’èxit.
El desafiament no és menor. Les huacas, malgrat la seva importància, sovint són percebudes com a obstacles al creixement urbà o, simplement, ignorades i oblidades. Per això, aquesta iniciativa també vol conscienciar sobre els antics modes de vida i fomentar la valoració contemporània d’aquestes tradicions. Així, es trenca amb la narrativa històrica que durant segles ha considerat el període colonial com el punt de partida de la capital.
Què hi ha en joc amb la protecció d’aquests tresors?
El que està en joc és el reconeixement d’una història que va molt més enllà dels conqueridors europeus. És la dignificació de les societats que van habitar aquest territori durant mil·lennis, amb la seva arquitectura monumental de terra i els seus enginyosos sistemes d’irrigació que, en alguns casos, encara funcionen avui dia i són un testimoni vivent d’un saber ancestral.
La visibilitat internacional que aportaria la UNESCO seria un impuls enorme per a la conservació d’aquests llocs. Però, com ja ens adverteix Javier Lizarzaburu, el veritable error seria no aconseguir que la gent de Lima reconegui les huacas com a part essencial de la seva pròpia identitat, arrelant-les en la consciència col·lectiva.
La urgència és palpable. Cada dia que passa, aquests jaciments s’enfronten a la possibilitat de ser engolits per l’expansió de la ciutat o de caure en l’oblit més absolut. La lluita per la seva preservació és una lluita per la memòria col·lectiva, per un passat que, si el sabem escoltar, pot enriquir enormement el nostre present i el nostre futur com a societat.
Hem de ser conscients que un Patrimoni de la Humanitat no és només un títol honorífic, és un compromís i una responsabilitat compartida. I tu, ja saps quina és la huaca més propera a casa teva?
