Sempre busquem la fórmula màgica per educar. Ens obsessiona que els nostres fills es comportin bé, que facin el correcte. Voler el millor per a ells és instintiu, una part essencial de ser pare o mare. Però, realment estem enfocat bé la qüestió?
I si les nostres millors intencions estiguessin, de fet, limitant el seu creixement? Estem cultivant una moral genuïna o només un comportament condicionat? Aquesta és la pregunta incòmoda que ja es feia una de les ments més brillants de la història.
Immanuel Kant, el gran filòsof de la Il·lustració, ens va deixar una reflexió que avui és més urgent que mai. La seva saviesa ha esdevingut viral, ressonant amb els debats actuals sobre l’educació i el desenvolupament personal. (I sí, nosaltres també al·lucinem de com era d’avançat al seu temps).
La seva frase és un cop de puny intel·lectual: «Si castigues un infant per ser dolent i el premies per ser bo, farà el correcte només per la recompensa». Aquesta idea simple, però profunda, qüestiona la base de molts sistemes educatius moderns.
La moral no és un premi
Per a Kant, la veritable moral no pot dependre de cap incentiu extern. No és un tracte, ni un intercanvi. La seva ètica, que va revolucionar el pensament occidental, defensa que les accions correctes han de sorgir del deure intrínsec. Han de néixer de la convicció que és el que s’ha de fer, independentment del benefici.
Quan un infant (o un adult) actua bé només per obtenir una recompensa, o per evitar un càstig, la seva conducta no és moral. És una simple reacció, un comportament condicionat. Estem entrenant el nen a ser un ‘negociador’ de la seva bondat, no una persona èticament formada. (I aquesta és una lliçó imprescindible per a tots).
La verdadera ètica ha de néixer de principis universals, no de l’interès individual. Fes el correcte perquè és correcte, no pel que obtindràs.
El filòsof alemany defensava que la moralitat autèntica s’origina en principis universals. No es tracta d’interessos particulars ni de conveniències del moment. Fer el correcte ha de ser una decisió conscient i autònoma, un acte de llibertat. No pot ser una simple resposta a estímuls com els premis o les lloances.
Aquesta visió és un desafiament radical per a la nostra comprensió de l’educació. Kant ens adverteix que educar exclusivament mitjançant premis i càstigs pot frenar el desenvolupament natural de la moral. Estem inculcant la idea que el motor de les nostres accions ha de ser sempre l’interès personal. Això és un error latent que pot tenir conseqüències a llarg termini.
Repensar les recompenses
Això no significa, però, eliminar completament els premis o les conseqüències. La qüestió és replantejar el seu paper dins l’educació dels infants. S’ha de pensar bé quan són realment necessaris i quan poden ser contraproduents. Hem de trobar l’equilibri, i això requereix un coneixement profund.
La clau del desenvolupament és fomentar valors sòlids. Parlem de responsabilitat, d’empatia, d’autonomia. L’objectiu és que les persones actuïn correctament perquè hi creuen fermament, perquè senten que és el seu deure. No perquè hi hagi un incentiu ocult esperant-los al final.
Avui dia, molts experts en psicologia i pedagogia coincideixen amb Kant. Qüestionen l’ús excessiu de les recompenses en l’àmbit educatiu. Assenyalen que poden generar dependència, reduir la motivació intrínseca i fins i tot afectar l’autoestima. És una paradoxa: volem educar bé i, potser, sense voler, estem fent l’efecte contrari.
La reflexió de Kant és un mirall. Ens obliga a mirar amb claredat com eduquem els nostres fills. Ens força a qüestionar si estem construint ciutadans ètics o simplement robots amb un bon sistema de recompensa. És hora d’afrontar aquesta veritat incòmoda.
El futur de l’ètica és ara
Aquesta és una reflexió imprescindible en un món on els valors morals semblen sovint desdibuixats. Comencem per la base: l’educació dels nostres infants. El futur de la nostra societat depèn d’aquesta decisió crucial.
Potser és el moment de recuperar aquesta saviesa de la Il·lustració. De deixar de banda els premis fàcils i els càstigs buits. D’apostar per una educació que fomenti la veritable moral, aquella que neix de dins. El temps per actuar és ara mateix, abans que aquest error s’arreli encara més.
Entendre la perspectiva de Kant no és només una qüestió de filosofia. És una guia pràctica per a la vida, una eina per alçar persones més lliures i íntegres. Una decisió intel·ligent que ens pot estalviar molts maldecaps.
