Durant dècades ens hem fet la mateixa pregunta fascinant. Per què els nostres parents més propers al planeta no poden articular paraules com nosaltres?
La resposta popular sempre apuntava directament al cervell. Pensàvem que no tenien la capacitat cognitiva per processar un llenguatge complex. No obstant això, la ciència acaba de donar un tomb definitiu a aquesta teoria. (I no, la culpa no és de les seves neurones).
El secret no està en la ment, sinó en l’anatomia
Un exhaustiu anàlisi anatòmic ha revelat que el verdader fre es troba en el seu sistema vocal. Específicament, el problema rau en la configuració de les seves vies respiratòries superiors i l’estructura del seu nas i laringe.
Els éssers humans tenim un tracte vocal amb una flexibilitat única. La nostra laringe descendida ens permet modificar el flux d’aire amb una precisió mil·limètrica. Això facilita la producció d’una varietat gairebé infinita de vocals i consonants.
En el cas dels simis, la disposició de les seves cavitats nasals i el seu aparell fonador genera un bloqueig físic insuperable. *(Bàsicament, el seu cos els impedeix emetre els sons que el seu cervell sí que podria imaginar)*.
A diferència dels humans, els primats no poden aïllar l’aire que passa pel nas del que surt per la boca. Aquesta limitació impossibilita la pronunciació de sons fonamentals com la “a” o la “o”.
Una evolució de milions d’anys
Investigadors de referència internacional han estudiat com l’evolució humana va sacrificar la capacitat d’empassar i respirar alhora a canvi d’aconseguir la parla articulada.
Els simis van conservar una estructura més primitiva però altament eficient per a la supervivència física. El seu sistema respiratori està dissenyat per evitar l’asfíxia mentre mengen, la qual cosa limita dràsticament la seva ressonància vocal.
Aquest troballa desmunta vells mites del cinema i la literatura. Per molt d’entrenament que rebi un ximpanzé, les seves cordes vocals i el seu nas mai respondran com les nostres.
Què significa això per al nostre origen?
Saber que la diferència crucial està en l’anatomia del nas i la gola canvia el focus de l’antropologia moderna. La gran escletxa entre espècies no va ser només un espurna intel·lectual, sinó una transformació física radical.
Aquesta adaptació única va permetre als nostres ancestres col·laborar, crear cultura i dominar l’entorn mitjançant la paraula parlada.
La pròxima vegada que miris un primat als ulls, sabràs exactament què s’interposa entre la seva espècie i una conversa real.
