La terra de Girona acaba d’escupir un secret enterrat de forma sobtada fa exactament quatre milions d’anys. Un equip d’arqueòlegs i paleontòlegs ha localitzat un cos intacte que canvia les regles del joc de la ciència internacional. No és una troballa més; és una finestra directa al passat més remot del nostre territori.
Fins a aquest moment, comprendre els primers mesos de vida de les espècies que poblaven la península era una missió gairebé impossible a causa de la degradació natural. (Sí, el temps sol ser implacable destruint els rests més joves). No obstant això, aquest últim descobriment al subsol català ha trencat totes les estadístiques científiques pel seu impecable estat.
El miracle ocult a Caldes de Malavella
Els investigadors de l’IPHES-CERCA han desenterrat l’esquelet d’una cria de tapir al jaciment del Camp dels Ninots, ubicat a la localitat de Caldes de Malavella. L’exemplar, que va pertànyer a l’espècie extingida Tapirus arvernensis, és oficialment el fòssil juvenil més complet i més ben conservat de tota Europa.
L’animal va morir quan tenia amb prou feines un any d’edat i els seus ossos s’han mantingut en perfecta connexió anatòmica, una lletra petita important que canvia la investigació. Això significa que l’esquelet es conserva tal com va quedar en el moment exacte de la seva mort, un fet extraordinàriament inusual en el registre fòssil mundial.
Per aconseguir extreure aquesta joia sense danyar ni un sol mil·límetre de l’estructura òssia, els experts han treballat amb tècniques de microexcavació d’alta precisió. L’entorn del jaciment, que en el seu dia va ser un antic llac d’origen volcànic, va actuar com un búnquer natural que va protegir els rests dels grans carronyaires de l’època.
La trampa volcànica que va congelar el temps
Les dades geològiques que maneja l’equip codirigit per Bruno Gómez de Soler apunten a un final tràgic i repentí. La principal hipòtesi és que aquest petit mamífer va perdre la vida a causa de les emissions de gasos tòxics del mateix volcà. Aquella mort sobtada va permetre que el cos quedés submergit ràpidament al fossat, quedant segellat hermèticament durant milions d’anys.
Què significa aquest descobriment per a la ciència i per al nostre coneixement de l’entorn? El troballa permet als biòlegs analitzar per primera vegada el ritme de creixement i el desenvolupament esquelètic dels grans herbívors del Pliocè. Els exemplars adults trobats prèviament demostren que eren animals robusts, molt similars en mida als tapires que avui dia habiten en zones d’Amèrica Llatina i Àsia.
Saber com evolucionaven aquestes criatures ajuda a entendre els canvis climàtics dràstics que van transformar el paisatge mediterrani. Amb aquesta nova peça, el jaciment de Girona suma ja set individus recuperats i es consolida de forma definitiva com el principal referent internacional per a l’estudi d’aquesta fauna prehistòrica.
La campanya arqueològica actual, que mobilitza una quinzena de professionals de diferents disciplines, encara ja els seus últims dies d’excavació sobre el terreny. L’equip científic sap perfectament que té entre mans un material únic al món, capaç de reescriure els manuals de biologia evolutiva. La terra ha trigat milions d’anys a revelar-ho, però l’espera ha valgut la pena.
