La història que ens han explicat als llibres escolars sol ser avorrida, lineal i predictible. Ens pinten el segle XVII com una època de dames de l’alta societat tancades en convents i soldats de bigoti afilat conquerint Amèrica.
Però la realitat sempre supera la ficció de la forma més salvatge possible. Imagina per un segon una persona capaç de trencar totes les regles del seu temps, escapar d’un destí imposat i convertir-se en el personatge més temut de dos continents.
Parlem d’una figura real que va combinar en una sola vida la devoció religiosa, el joc clandestí, l’espasa i una identitat oculta que va desafiar el mateix Rei d’Espanya. (I sí, al·lucinaràs amb com va acabar la seva aventura).
La fuga perfecta d’un destí de clausura
Tot comença a Sant Sebastià l’any 1585. Catalina de Erauso neix en una família de bona posició que, seguint les costums estrictes de l’època, decideix que el seu destí està entre les quatre parets d’un convent de monges dominiques.
Però l’esperit de la Catalina no entenia de reixes ni de pregàries submises. A quinze anys, després d’una violenta baralla amb una de les monges grans, pren una decisió que canviaria el rumb de la història colonial: robar les claus del convent i fugir corrents.
És en aquest punt d’inflexió on arranca la seva verdadera metamorfosi. Amagada en la densa vegetació dels boscos bascos, desmantella els seus hàbits religiosos i, usant unes tisores i fil, confecciona els seus primers pantalons d’home.
El naixement del soldat més letal de l’Imperi
Sota falses identitats masculines com Francisco de Loyola o Alonso Díaz Ramírez de Guzmán, el jove acabat de crear comença a encadenar feines com a patge i mariner. La península se li queda petita molt ràpidament.
La Catalina embarca rumb a les Amèriques, la terra de les oportunitats i dels homes sense passat. Allà s’allista als terços espanyols i es trasllada a la sangrienta guerra d’Arauco, a l’actual Xile, un dels fronts més brutals del planeta.
La seva ferocitat al camp de batalla sorprèn els seus superiors. No li tremola el pols. En una batalla mítica, salva la bandera de la seva companyia després de masacrar diversos enemics, la qual cosa li val el cobejat ascens al rang d’alferes.
El problema és que l’adrenalina de la guerra es trasllada ràpidament a les tavernes de les colònies. El nou alferes desenvolupa una perillosa addicció al joc de cartes i un orgull desmesurat que el fica en constants duels a espasa.
Una màquina de matar amb sort divina
La Catalina es converteix en una ludòpata conflictiva. Els seus contemporanis la descriuen com un home de poques paraules però d’espasa rapidíssima. El recompte de les seves víctimes en baralles de carrer comença a créixer de forma alarmant.
La tragèdia total arriba una nit fosca a la ciutat de Concepción. La Catalina es bat en duel a cegues contra un contrincant que l’havia insultat en una partida de cartes. Després de travessar-lo amb el seu acer, descobreix horroritzada que acaba de matar el seu propi germà de sang, Miguel de Erauso.
Aquest succés la persegueix durant anys, però no frena la seva espiral de violència. Acumula condemnes a mort de les quals sempre aconsegueix escapar gràcies a la velocitat dels seus cavalls o a la protecció d’esglésies locals que li concedeixen asil sagrat.
La sort no dura per sempre. El 1623, greument ferida després d’una descomunal tàngana al Perú i creient que morirà, decideix confessar el seu secret més gran al bisbe de Huamanga: “Sóc dona i he viscut com un home”.
L’examen mèdic que va paralitzar Europa
El bisbe, impactat per la revelació, ordena a un grup de llevadores que examinin físicament l’alferes. El veredicte mèdic és demolidor: no només comproven que és biològicament una dona, sinó que a més certifiquen que segueix sent verge.
Aquesta última paraula ho canvia tot en la mentalitat ultracatòlica del segle XVII. La virginitat l’eximeix de les acusacions de bruixeria o perversió sexual. La Catalina deixa de ser vista com una criminal i passa a ser tractada com un miracle vivent.
El seu retorn a Espanya és un fenomen de masses absolut. La gent s’aglomera als ports per veure la famosa Monja Alferes. El mateix rei Felip IV la rep a la cort i decideix mantenir-li el seu sou militar pels serveis prestats a la Corona.
Pensaves que la història acabava amb un retir pacífic? I ara. La Catalina viatja a Roma, on el Papa Urbà VIII li concedeix una dispensa papal única en la història del Vaticà: el permís oficial per continuar vestint roba masculina la resta dels seus dies.
El misteriós final a les rutes de Mèxic
Avorrida de la fama cortesana a Europa, la Catalina decideix tornar a l’únic lloc on se sentia verdaderament lliure. El 1630 torna a Amèrica sota el nom d’Antonio de Erauso.
Allà munta un pròsper negoci de transport de mercaderies amb mules entre Veracruz i la Ciutat de Mèxic. Els qui la van conèixer en aquesta última etapa de la seva vida asseguraven que continuava sent un tipus dur, propens a les baralles i que feia servir un esparadrap negre per dissimular els pits.
La seva mort el 1650 segueix envoltada en el misteri. Alguns cronistes diuen que va morir d’una malaltia sobtada al costat d’un riu; d’altres asseguren que va desaparèixer en estranyes circumstàncies durant un dels seus viatges comercials per les muntanyes.
Al final, t’adones que la vida de la Monja Alferes trenca qualsevol motlle actual sobre la identitat i la rebel·lia històrica. A que et venen ganes de repassar tot el que creies saber sobre l’Imperi Espanyol?
