Sota les terres d’Albània, vora l’últim gran riu salvatge que Europa conserva, un equip d’arqueòlegs ha desenterrat un tresor inesperat. Aquesta troballa, que ja ha deixat astorats els experts, revoluciona el que sabíem de la vida romana en una de les regions més verges del continent i ens posa davant un enigma apassionant.
Però, què és exactament el que ha sorprès tant els especialistes en aquesta vall verge, en un racó fins ara ignorat?
Es tracta d’una vil·la romana majestuosa amb sis terres de mosaic espectaculars del segle IV, amb una figura destacada del mateix Eros, el déu grec del desig. Una joia històrica de més de 1.600 anys que redefineix la presència de Roma als Balcans i suggereix una escala molt més gran del que s’havia previst inicialment.
La magnitud d’un tresor ocult
L’expedició, fruit d’una col·laboració intensiva entre arqueòlegs italians i albanesos, ha permès desenterrar a Qesarat, un petit poble albanès, aquests paviments excepcionals. Amb els seus motius geomètrics i figures humanes, els mosaics policroms —fets amb tesselles de diversos colors, no només en blanc i negre— són un testimoni innegable de l’opulència de l’època. (Nosaltres ja estem pensant en la cura que devien tenir amb cada detall).
A més dels paviments, l’equip també ha trobat fragments de pintura mural, indicant que les parets d’aquella vil·la tenien un nivell de decoració igualment sublim. Això suggereix que l’edifici era una obra d’art total, una residència de luxe d’una família benestant de l’Antiguitat tardana. A Qesarat ja s’havien documentat prèviament indicis d’edificis amb banys termals i altres habitatges amb mosaics, però aquesta nova revelació els supera amb escreix.
El que s’ha trobat enguany no és, per tant, una decoració aïllada. Les sis troballes s’integren dins d’un conjunt d’edificacions molt més ampli que va evolucionar a Qesarat al llarg de l’època imperial romana. L’abast real del que s’amaga sota el sòl d’aquest poble és, ara, l’interrogant clau. S’està parlant d’un assentament massiu.
El misteri de Qesarat: per què aquí?
Les prospeccions sistemàtiques dutes a terme en campanyes anteriors al projecte ja havien rastrejat unes 70 hectàrees de terreny, identificant-hi prop d’una vintena de jaciments arqueològics diferents. Molts d’aquests jaciments ja mostraven signes d’ocupació en més d’un període històric, cosa que indicava la importància estratègica del lloc. Aquests nous mosaics confirmen, ara amb més força, que Qesarat era un nucli de població absolutament cabdal durant l’època romana.
El que fa la ubicació encara més fascinant és la seva història prehistòrica, que es remunta molt abans de l’arribada de Roma. S’hi han recuperat materials del Neolític final i de l’Edat del Bronze, incloent-hi més de 1.100 peces de sílex i centenars de fragments ceràmics. Això suggereix un assentament prehistòric d’una mida inusualment gran per a la regió, plantejant la hipòtesi d’una ocupació continuada durant mil·lennis.
El que hem descobert és una finestra inèdita a un passat que es negava a ser oblidat. El coneixement que ens aportarà pot ser definitiu per entendre l’Imperi Romà en aquesta regió.
La raó d’aquesta atracció mil·lenària és evident: Qesarat s’assenta sobre un turó que domina els meandres del riu Vjosa, formant una mena d’amfiteatre natural. La seva posició privilegiada hauria convertit el lloc en un imant humà des de temps immemorials. Sembla que l’assentament romà es va desenvolupar inicialment al voltant d’una gran vil·la, estenent-se posteriorment per bona part d’aquest vessant. Aquest patró ens resulta familiar de vil·les com les de Carranque o La Olmeda, veritat?
El llegat d’un riu salvatge i un passat etern
Aquest descobriment crucial no només reescriu una part de la història romana als Balcans, sinó que també posa en valor la regió del riu Vjosa, declarada Parc Nacional el 2023. Aquest riu, l’últim tram salvatge d’Europa sense una sola presa des de les muntanyes gregues del Pindos fins al mar Adriàtic, ens recorda la importància de conservar els entorns naturals, no només pel seu valor ecològic, sinó com a custodi silenciós de la nostra pròpia història.
La funció exacta d’aquest complex monumental encara no s’ha establert, i els propis investigadors reconeixen que caldrà seguir excavant per desvelar tots els seus secrets. La recerca continua, i els arqueòlegs ja han manifestat la necessitat d’ampliar l’equip amb joves talents, especialment estudiants albanesos. Això vol dir que la terra de Qesarat encara té moltes sorpreses ocultes per revelar en les properes campanyes.
El que s’ha trobat fins ara és només la punta de l’iceberg. Hem de ser conscients que cada cop que es remou la terra, hi ha la possibilitat de canviar la nostra percepció del passat. Quants més misteris s’amaguen sota els peus de l’últim riu salvatge d’Europa?
