El senglar ha deixat de ser una simple anècdota al bosc per convertir-se en un autèntic maldecap que ens afecta a tots. La seva sorprenent capacitat d’adaptació i l’explosió demogràfica han disparat els danys a les nostres collites, els accidents de trànsit amb conseqüències fatals i, el que és més alarmant, les alertes sanitàries en gairebé cada racó del país.
Davant d’aquesta invasió silenciosa, la pregunta és clara: Hi ha alguna manera de frenar-ho abans que la situació esdevingui insostenible? Què passaria si el secret per gestionar aquesta plaga es trobés en una tecnologia que fins ara només associàvem amb les pel·lícules de ciència-ficció o amb la vida d’altres espècies?
Murcia: la solució GPS que ningú esperava
Prepareu-vos, perquè Múrcia ha activat un programa pioner que podria canviar-ho tot. Han començat a capturar senglars i a equipar-los amb collarets GPS, un pas definitiu per entendre exactament on es mouen, quines zones freqüenten i com interactuen amb l’entorn. Aquesta iniciativa, que es desenvoluparà fins a finals de 2027 amb l’ajuda de l’Institut d’Investigació en Recursos Cinegètics (IREC), suposa un canvi d’enfocament radical respecte als mètodes tradicionals.
Fins ara, aquest tipus de seguiment tan precís semblava reservat a aus migratòries o a espècies cinegètiques menors, però el senglar ha demostrat que la seva amenaça requereix mesures extraordinàries. El director d’aquest equip d’investigació és Joaquín Vicente Baños, un nom que val la pena recordar, perquè ell i el seu equip estan a punt de revelar el truc amagat darrere del comportament d’aquests animals que tan de cap ens porten.
El sàndvitx de la tècnica: com funciona el rastreig
L’expansió del senglar no és cap casualitat; és el resultat d’una adaptació sorprenent que l’ha portat a colonitzar espais cada cop més propers als nuclis urbans i, sobretot, a les nostres explotacions ramaderes. Aquesta proximitat no només augmenta el risc d’accidents, sinó que dispara la possibilitat de transmissió de malalties, un error que no ens podem permetre.
El procés és tan meticulós com fascinant: els senglars són capturats amb gàbies-trampa en àrees de gran densitat o a prop de granges porcines. Un cop immobilitzats amb anestèsia, un equip d’experts, que inclou veterinari, agents mediambientals i personal especialitzat del Centre de Recuperació de Fauna Silvestre El Valle, procedeix a la seva identificació i a la col·locació dels dispositius GPS d’última generació. Després, se’ls allibera al mateix punt de captura, on continuaran amb la seva vida sense ser conscients que ara formen part d’una xarxa de monitorització imprescindible.
La informació que recollirem amb aquests collarets és el nostre tresor més gran: cada moviment, cada ruta, cada àrea de recerca de menjar ens dibuixarà un mapa precís que ens permetrà anticipar i evitar desastres. És la nostra arma secreta contra el senglar.
Aquesta tecnologia ens permetrà conèixer amb una precisió sense precedents les rutes de desplaçament, les àrees de campeig i els hàbits de moviment d’una espècie que, en els darrers anys, ha transformat el paisatge rural i periurbà. És la solució definitiva per elaborar una radiografia exhaustiva del seu comportament a la Regió de Múrcia i, per extensió, en altres zones amb problemes similars.
El pla mestre per salvar el nostre camp i el nostre futur
Aquesta iniciativa no és un fet aïllat, sinó que s’emmarca en una tendència creixent a tot Espanya, on la presència del senglar ja és habitual en àrees agrícoles, carreteres i fins i tot zones properes a les ciutats. Moltes comunitats autònomes s’estan replantejant les seves estratègies de control, però Múrcia ha decidit anar un pas més enllà, combinant la gestió cinegètica amb un control sanitari rigorós i un seguiment científic sense precedents.
La idea és clara: amb dades precises, es podran dissenyar plans de gestió de l’espècie molt més efectius. Això significa menys danys a les nostres explotacions agràries (i un estalvi substancial per al nostre butxaca), la minimització d’accidents de trànsit i un reforç de la vigilància davant de possibles malalties que puguin afectar tant la fauna silvestre com el nostre bestiar domèstic. El temps per actuar és ara.
La informació que es recopilarà durant aquests anys és imprescindible per prendre decisions informades i evitar que aquest problema esdevingui una catàstrofe encara més gran. El futur del nostre camp i la nostra seguretat depenen d’aquestes dades. Així que, la pròxima vegada que vegis un senglar, recordaràs que, gràcies a la tecnologia, el seu comportament ja no és un secret.
Qui hauria dit que els collarets GPS serien la clau per entendre i controlar un dels animals més esmunyedissos de la nostra geografia?
