Imagines un futur on la humanitat no només trepitja la Lluna o Mart, sinó que hi viu, hi treballa i, el més important, hi menja? El somni de les colònies espacials topa amb un obstacle gegant: com alimentar milers de persones a milions de quilòmetres de la Terra. La logística de portar tot el menjar des d’aquí és simplement inviable, una equació que no surt ni de bon tros.
Però, què passaria si la solució definitiva a aquest repte monumental no vingués de la més alta tecnologia, sinó d’un aliat tan antic i humil que ja fa segles que és al nostre planeta? Preparat per descobrir un dels secrets més inesperats de l’agricultura espacial?
Un equip de científics, amb cervells de Brasil i els Estats Units, ha fet una revelació que pot canviar les regles del joc. La clau per fer florir la vida als inhòspits sòls de la Lluna i Mart es troba en un organisme que la majoria només veu en un plat: els fongs. Sí, has sentit bé. Aquests éssers microscòpics, lluny de ser un simple complement culinari, podrien ser el superheroi ocult que esperàvem per sembrar més enllà de la Terra.
El problema, com sabíem, és colossal. Tant el regolito lunar com el marcià són extremadament pobres en nutrients vitals com el nitrogen, el potassi o el fòsfor, els pilars de qualsevol cultiu. Per si no fos prou, estan plens de metalls pesants com el ferro (poc assimilable) i l’alumini (tòxic), i el de Mart, a més, conté perclorats, que el fan encara més hostil. Afegeix-hi la radiació còsmica, les temperatures extremes i la falta d’aigua, i tens el còctel perfecte per frustrar qualsevol intent de plantar una tomatera. (Nosaltres també ho veiem fatal, dit sigui de pas).
Aquí és on entren en joc els fongs, amb una història que es remunta a més d’un segle d’ús a la Terra. Aquests organismes, molts d’ells, tenen una capacitat innata per formar simbiosis beneficioses amb les plantes: la planta els dóna sucres i el fong, a canvi, l’ajuda a protegir-se de l’estrès i a absorbir nutrients que, d’altra manera, estarien fora del seu abast. És un negoci rodó, un win-win que ja ens ha demostrat el seu poder aquí baix i que ara es perfila com la solució més sòlida per als nostres futurs hortolans estel·lars.
Els fongs que van més enllà de la Terra: els candidats
La revisió d’aquest estudi apunta a dos gèneres de fongs com a candidats estrella per aquesta missió espacial. El primer és el gènere Trichoderma. Alguns d’aquests fongs són patògens (cal anar amb compte!), però d’altres són increïblement beneficiosos. Tenen la capacitat de transformar un sòl inhospitalari en un lloc molt més amable per al cultiu, mobilitzant nutrients i solubilitzant minerals.
A més, s’ha demostrat que el Trichoderma pot ajudar les plantes a suportar condicions d’estrès, com la salinitat. I això és vital: s’han fet experiments amb aquest fong a l’Estació Espacial Internacional (ISS) que confirmen la seva resistència al buit i a les condicions hostils de l’espai, sempre que l’exposició sigui curta i estigui protegit de la radiació. Tenim aquí un aliat potentíssim.
A la Terra, els fongs ja són el nostre soci secret en l’agricultura. Ara, imaginem-nos el seu potencial per transformar un tros de Lluna en un camp de cultiu. La supervivència de les futures missions espacials pot dependre d’ells.
El segon tipus són els fongs micorrízics. Aquests formen micorrizes, unes estructures simbiòtiques que s’uneixen a les arrels de les plantes i potencien la seva capacitat d’absorbir nutrients inaccessibles. Fins i tot faciliten l’assimilació de metalls com el ferro en dosis adequades. Aquest sistema es torna encara més eficient quan s’associa amb bacteris fixadors de nitrogen, un tàndem que seria ideal recrear al regolito.
Però la cosa no acaba aquí. Els fongs micorrízics augmenten la tolerància de les plantes a la sequera, la salinitat, la manca de nutrients i els metalls pesants, i fins i tot ajuden a neutralitzar molècules tòxiques generades per l’estrès ambiental. I com a avantatge addicional, alliberen una substància anomenada glomalina, que agrupa les partícules del sòl i atrapa els metalls pesants, reduint dràsticament la seva toxicitat. És un veritable escut protector per als nostres cultius més enllà.
La cursa contra el temps ha començat
Malgrat aquesta troballa prometedora, és important ser conscients de la realitat. Els estudis actuals s’han realitzat principalment a la Terra o amb regolito simulat. Encara no s’ha fet cap experiment amb regolito real, ni lunar ni marcià. Aquest serà el pròxim pas, un desafiament que encara queda lluny, com van advertir els autors de la revisió.
Però això no vol dir que puguem abaixar la guàrdia. Al contrari, si volem que la humanitat tingui un futur viable fora de la Terra, la investigació ha de començar ara, amb tota la urgència que requereix un objectiu tan ambiciós. Cada dia compta en aquesta cursa còsmica.
Així doncs, la propera vegada que sentis parlar de la colonització de l’espai, recorda que el futur de l’alimentació interplanetària podria dependre d’uns éssers que portem amb nosaltres des de sempre. No és una casualitat que hagis llegit això, sinó una alerta crucial. El que ara sembla ciència-ficció, aviat podria ser una realitat vital. Estarem preparats per al dia que necessitem plantar a Mart?
