Parlar amb tu mateix no és una raresa ni un signe de bogeria. Al contrari, podria ser una de les formes més efectives d’ordenar la ment, gestionar les emocions i prendre millors decisions.
La ciència dona suport al que molts fem sense adonar-nos-en: pensar en veu alta, xiuxiuejar idees, repetir llistes o mantenir diàlegs interns pot ser una eina clau per al benestar mental.
Per què parlem sols?
Darrere del que sembla un hàbit excèntric, hi ha un fenomen complex. Segons la psicologia, l’anomenat “auto-parla” és una forma natural de processar informació, prendre decisions, calmar-se, animar-se o fins i tot donar-se instruccions.
Des de petits ho fem. El psicòleg rus Lev Vygotsky ja assenyalava que els nens es parlen a si mateixos per regular el seu comportament. Amb el temps, aquell llenguatge extern es transforma en pensament intern. Però en molts adults, l’hàbit continua existint… i pot ser molt útil.
No tot és igual: tipus d’auto-parla
La psicologia distingeix diferents formes de parlar amb un mateix, i cadascuna compleix una funció diferent:
Auto-parla funcional: es dóna quan t’organitzes (“Primer esmorzo, després reviso els correus”). Millora la concentració i redueix errors.
Auto-parla motivacional: frases com “pots fer-ho”, “respira, tot està bé” serveixen per automotivar-se.
Auto-parla reflexiva: permet avaluar decisions, reviure moments o imaginar futurs possibles.
Auto-parla crítica: apareix quan ens jutgem (“quin desastre soc”) i, si és excessiva, pot afectar l’autoestima.
El secret no és tant parlar, sinó com et parles.
Parlar-se pot fer-nos més forts
Experts com Gary Lupyan, de la Universitat de Wisconsin, asseguren que parlar en veu alta pot potenciar la memòria, facilitar l’atenció i accelerar la resolució de problemes. De fet, en experiments de cerca visual, els qui repetien en veu alta allò que buscaven, trobaven els objectes més ràpid.
També hi ha beneficis emocionals. Parlar-se a un mateix pot servir per calmar l’ansietat, processar una pèrdua o sentir-se acompanyat. Fins i tot en moments de solitud o estrès, verbalitzar allò que sentim pot actuar com una forma d’auto-teràpia.
I si és una cosa més seriosa?
Ara bé, no tota auto-parla és positiva. Quan el diàleg intern es torna fosc, reiteratiu i perjudicial (“ningú m’estima”, “soc un fracàs”), pot reflectir quadres d’ansietat o depressió.
I si aquest “parlar sol” implica escoltar veus que no són pròpies o respondre a al·lucinacions, ja no estem parlant d’un hàbit sa, sinó d’un símptoma que hauria de ser avaluat per un professional.
La clau està en distingir entre monòleg intern i desconnexió de la realitat.
El cervell també s’escolta
Les neurociències han demostrat que parlar en veu alta activa les mateixes àrees cerebrals que el parla comunicativa: l’àrea de Broca, la còrtex prefrontal i circuits associats a la memòria de treball i la regulació emocional.
A més, estudis recents mostren que usar la tercera persona quan ens parlem (“Laia pot amb això”, en lloc de “jo puc”) ajuda a gestionar millor l’estrès. Això genera un efecte de “distància emocional” que permet pensar amb més claredat.
Com utilitzar l’auto-parla a favor teu
Si ja parles sol sovint —o si vols provar-ho— aquí tens algunes recomanacions pràctiques per fer-ho de manera conscient i beneficiosa:
Cuida el to: no siguis el teu pitjor jutge. Usa un llenguatge que faries servir amb algú que estimes.
Sigues clar i específic: verbalitza el que necessites (“ordenaré aquest calaix i després em relaxaré”).
Evita etiquetes negatives: canvia el “soc un desastre” per “això no ha sortit bé, però puc millorar”.
Prova la tercera persona: et sorprendrà com ajuda a prendre distància del problema.
Utilitza l’auto-parla com a àncora emocional: frases com “tot està bé” o “això passarà” poden ajudar-te a reconnectar amb la calma.
Parlar-nos bé també és cuidar-nos
Parlar amb tu mateix no és estrany, ni senyal de feblesa. És, sovint, una eina silenciosa per sobreviure al dia a dia, a la confusió i al dolor. Una manera d’entendre’t, regular-te i animar-te.
Si saps escoltar-te, també pots aprendre a parlar-te millor.
I tu, què et dius quan estàs sol? Comparteix aquesta reflexió si alguna vegada t’has trobat parlant amb tu mateix… i has trobat allà una mica de claredat.
