Primer van ser els influencers, després van arribar els microinfluencers i ara emergeix una figura inesperada: el “desinfluencer”. Aquesta nova tendència està arrasant a les xarxes socials, especialment entre la generació Z, i consisteix en tot el contrari del que coneixíem: en lloc d’incentivar el consum, convida a pensar dues vegades abans de comprar. El fenomen, que creix en plataformes com TikTok i Instagram, reflecteix un canvi profund en la relació dels joves amb la publicitat, el consum i la psicologia de les decisions quotidianes.
El desinfluencing no busca prohibir, sinó oferir un respir davant de la saturació de missatges comercials. La seva essència és promoure un consum més conscient, transparent i autèntic, quelcom que ressona amb els valors de sostenibilitat i crítica al materialisme que marquen la generació Z.
Què és el desinfluencing i com funciona
El desinfluencing es presenta com una reacció al model clàssic d’influència digital. Si durant anys els creadors de contingut han utilitzat la seva visibilitat per recomanar productes, viatges o experiències, aquesta corrent sorgeix per assenyalar el contrari: què no comprar, què està sobrevalorat o què no val la pena pagar.
Els continguts solen tenir un format clar: ressenyes directes, comparacions honestes i advertiments sobre productes que prometen més del que compleixen. Sovint inclouen alternatives més econòmiques o sostenibles, o fins i tot conviden a aprofitar el que ja es té a casa. D’aquesta manera, els desinfluencers no només critiquen, també ofereixen solucions pràctiques per escapar de la pressió consumista.
A les xarxes socials abunden exemples virals: des de vídeos que adverteixen sobre la inutilitat de certs cosmètics fins a creadors que qüestionen la necessitat de canviar cada any de mòbil. La clau està en un to proper, honest i, sobretot, allunyat de la perfecció artificial que durant anys va dominar les xarxes.
La generació Z i el cansament del consum
La generació Z, nascuda entre finals dels 90 i mitjans dels 2010, és la protagonista d’aquesta transformació. Són natius digitals que han crescut envoltats de publicitat, influencers i estímuls constants. I, tanmateix, mostren un creixent cansament davant del consumisme.
Diverses raons expliquen aquest fenomen. D’una banda, l’experiència econòmica: crisis, inflació i feines precàries han reforçat la necessitat de gastar amb cura. D’altra banda, la preocupació pel medi ambient i l’impacte del consum desmesurat. Finalment, la recerca d’autenticitat: els joves valoren més que mai la transparència i desconfien dels discursos massa polits o interessats.
En aquest context, el desinfluencing no és només una moda passatgera, sinó una resposta generacional a l’excés d’estímuls comercials. Representa el desig de recuperar control, de dir “no necessito això” en un entorn que constantment convida al contrari.
El que diu la psicologia d’aquesta tendència
La psicologia ofereix claus per entendre l’èxit del desinfluencing. Una d’aquestes és la recerca d’autenticitat. Davant d’un entorn on tot sembla calculat i filtrat, els joves valoren la imperfecció i l’honestedat. Un creador que admet que alguna cosa no funciona genera més confiança que un altre que només promociona novetats.
Un altre aspecte és la reducció de la dissonància cognitiva. Quan algú compra un producte car per recomanació d’un influencer i descobreix que no compleix les expectatives, apareix frustració i malestar. El desinfluencing ajuda a prevenir aquesta sensació, oferint expectatives més realistes i consells que alineen consum i benestar.
A més, hi ha la necessitat de control. En un món on els algoritmes semblen dictar què veure, què escoltar i què comprar, poder decidir de manera conscient reforça l’autoestima i l’autonomia. Aquest control es tradueix en un alleujament emocional: gastar menys en allò innecessari redueix l’ansietat econòmica i la sensació d’estar atrapat en una roda de consum interminable.
Tanmateix, no tot és positiu. La psicologia també adverteix dels riscos d’aquesta tendència. Pot aparèixer culpa excessiva: sentir que qualsevol compra és un error o una debilitat. També pot derivar en un negativisme crònic, on res sembla tenir valor. Fins i tot han sorgit “falsos desinfluencers” que critiquen productes únicament per destacar o generar polèmica, sense un criteri autèntic.
Impacte a les xarxes i a les marques
L’auge del desinfluencing planteja un gran repte per a marques i influencers tradicionals. Si la tendència creix, la publicitat digital no podrà basar-se només en la promoció constant de novetats. Caldrà aportar més transparència, autenticitat i valor real als consumidors.
Algunes marques ja ho han entès: col·laboren amb creadors que mostren tant el positiu com el negatiu d’un producte, admeten les seves limitacions o destaquen només el que realment aporta utilitat. Aquesta honestedat, lluny de perjudicar, pot enfortir la relació amb el client.
Al mateix temps, els influencers també s’estan adaptant. Molts han descobert que mostrar vulnerabilitat, admetre errors o assenyalar quan alguna cosa no val la pena els dóna més credibilitat i reforça el vincle amb la seva comunitat. L’era del discurs perfecte sembla quedar enrere: ara guanya terreny qui es mostra humà.
En definitiva, el desinfluencing no destrueix el màrqueting, sinó que el obliga a evolucionar cap a una comunicació més honesta i sostenible.
Un canvi cultural cap al consum conscient
Més enllà del digital, el desinfluencing reflecteix un canvi cultural més ampli. La generació Z no només busca estalviar diners, també repensar la seva relació amb els objectes i el consum. Prefereix invertir en experiències, en productes duradors i en valors que encaixin amb els seus principis.
Aquest gir no significa la fi de la influència, sinó la seva transformació. Els joves continuen buscant referents, però ara exigeixen que siguin autèntics, crítics i coherents. El que abans es basava a mostrar abundància i novetat constant, avui es redefineix com a capacitat de qüestionar i seleccionar.
El desinfluencing és, en aquest sentit, un mirall del moment actual: un món que necessita més consciència, més sostenibilitat i més capacitat de dir “no”.
El poder de dir no
El desinfluencing no és una moda, és un reflex de com els joves volen viure en un entorn saturat d’estímuls. En posar límits al consum, guanyen control, autenticitat i benestar. I encara que té riscos i contradiccions, marca un pas important cap a una manera de relacionar-se amb les xarxes i el mercat molt més crítica.
El repte ara és nostre: aprendre a reconèixer quan comprem per desig propi i quan ho fem per pressió externa. Perquè potser el veritable poder d’aquesta tendència no està en el que ens diu que no comprem, sinó en el que ens recorda: que tenim dret a triar.
I tu? Estàs preparat per sumar-te al desinfluencing i començar a dir que no al que no necessites?
