Viure bé
Quan el silenci fa por: què diu la psicologia sobre la seva relació amb l’estrès i la ment

Per què algunes persones no suporten el silenci, segons la ciència? El silenci pot ser tan incòmode com un crit en una habitació buida. Mentre molts el busquen com a refugi, altres l’eviten com si fos una amenaça invisible. Per què a algunes persones els costa tant estar en silenci? La resposta està en el cervell, la cultura i, en alguns casos, la por.

En una societat saturada de soroll, el silenci s’ha tornat estrany. No és només una pausa sonora, sinó un espai on emergeixen pensaments, emocions i veritats incòmodes. I no tothom està preparat per enfrontar-s’hi.

Per què incomoda el silenci?

Quan apareix el silenci, s’activa en algunes persones una reacció similar a l’estrès. Un estudi de la Universitat de Groningen va demostrar que fins i tot pauses de quatre segons en una conversa poden causar incomoditat i ansietat social. El cervell interpreta l’absència de so com una manca de control sobre l’entorn. En situacions socials, un silenci prolongat pot ser percebut com a senyal de desaprovació, tensió o judici.

En paraules de la neurociència, s’activa l’amígdala, la part del cervell encarregada de detectar amenaces. Aquesta interpreta el silenci inesperat com un canvi en el patró habitual, cosa que genera incertesa. El silenci, aleshores, no és només la manca de soroll, sinó la presència d’allò desconegut.

El cervell davant el buit sonor

La ment humana ha evolucionat per detectar patrons i reaccionar davant canvis ambientals. A la natura, el silenci absolut pot significar perill: un depredador a l’aguait, una tempesta imminent. Per això, fins i tot avui dia, en un entorn segur, el silenci total pot fer que el cos alliberi cortisol, l’hormona de l’estrès.

A més, estudis han demostrat que el cervell en estat de silenci profund entra en una forma d’introspecció intensa. Això pot ser sanador, però també inquietant per a qui no hi està acostumat. El silenci obliga a escoltar-se a un mateix, i en aquest diàleg intern, de vegades sorgeixen emocions reprimides o pensaments no resolts.

Cultura digital i por a no fer res

Vivim en una època d’hiperestimulació. Telèfons intel·ligents, música constant, notificacions i pantalles ens acompanyen fins i tot al bany. Aquesta exposició contínua ha creat una generació amb baixa tolerància a l’avorriment i al buit sensorial.

Segons la psicòloga Susan Cain, autora de “El poder dels introvertits”, el silenci s’ha tornat un luxe. “Vivim envoltats de soroll. Ens ensenyen a témer el buit, quan en realitat és aquí on ocorre la transformació”, explica. A les grans ciutats, moltes persones mai experimenten un silenci absolut. Fins i tot dormir amb soroll blanc o la televisió encesa s’ha tornat habitual.

Sedatefòbia: quan el silenci paralitza

Més enllà de la incomoditat ocasional, existeix un fenomen clínic anomenat sedatefòbia, que és la por irracional al silenci. Les persones que la pateixen poden sentir ansietat extrema, suors, taquicàrdia o atacs de pànic en ambients silenciosos.

Tot i que és poc comuna i poc diagnosticada, es creu que pot estar relacionada amb traumes passats, entorns familiars caòtics o una necessitat constant de distracció per evitar records dolorosos. Per a aquestes persones, el silenci no és pau, sinó un mirall que reflecteix allò que no volen veure.

Com fer les paus amb el silenci

Afortunadament, la relació amb el silenci pot canviar. Tècniques com la meditació guiada, la respiració conscient o fins i tot passejades diàries sense música poden ajudar a millorar la tolerància al silenci. La clau és exposar-s’hi progressivament i entendre que el silenci no és buit, sinó espai.

Experts en benestar emocional insisteixen que el silenci és necessari per a l’equilibri mental. En ell, el cervell es reorganitza, el cos es relaxa i la creativitat floreix. Fins i tot alguns hospitals estan incorporant “zones de silenci” com a part de les teràpies de recuperació.

“Estar còmode en el silenci és una superpotència”, deia una publicació recent de Psychology Today. Qui aprèn a conviure-hi, desenvolupa més capacitat de concentració, millors relacions interpersonals i un autoconeixement més profund.

Reaprendre el valor del silenci

El silenci no ha de ser incòmode. Potser el que incomoda no és el silenci, sinó allò que apareix quan s’atura el soroll. En temps on tot competeix per la nostra atenció, aprendre a estar en calma pot ser un acte de valentia.

I tu? Què escoltes quan tot està en silenci? Potser és hora d’apagar el soroll extern i començar a escoltar-te de veritat. Comparteix la teva experiència i ajuda’ns a entendre millor aquest misteri del silenci.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa