La impuntualitat constant no sempre és una falta de respecte o desorganització. Segons la psicologia, pot ser un símptoma de trastorns, conflictes emocionals o una percepció alterada del temps. Què hi ha darrere de les persones que mai arriben a temps, i per què és més complex del que sembla?
Més enllà del rellotge: una conducta amb arrels profundes
Sovint es titlla els impuntuals crònics d’irresponsables, desconsiderats o fins i tot narcisistes. Tanmateix, els experts en salut mental revelen que la impuntualitat repetida sol tenir explicacions psicològiques molt més complexes, que inclouen trastorns com el TDAH, problemes d’autoestima o fins i tot mecanismes de defensa inconscients.
Segons la doctora Linda Sapadin, psicòloga clínica, “algunes persones arriben tard perquè eviten emocions negatives associades amb el compromís, el control o l’autoritat. Altres perquè subestimen sistemàticament quant de temps trigaran a fer alguna cosa”. En molts casos, l’arrel no és a l’agenda, sinó al món intern de la persona.
El fenomen del “time blindness”
Una de les causes més habituals és l’anomenada “ceguesa temporal” o “time blindness”. Aquesta condició afecta la capacitat d’una persona per percebre amb precisió el pas del temps. És present sovint en persones amb Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat (TDAH), però també pot afectar aquelles amb ansietat o estrès crònic.
Com explica la neuropsicòloga Stephanie Sarkis, “el cervell d’aquestes persones no estima bé el temps que els portarà una tasca, ni anticipa els passos intermedis. El que per a altres són 10 minuts, per a elles són 2”.
Optimistes crònics i “deadliners”
Hi ha qui, sense tenir cap condició clínica, són simplement massa optimistes sobre la seva capacitat d’encabir múltiples tasques en poc temps. Creuen que podran “fer una cosa més” abans de sortir, o que no hi haurà trànsit, ni interrupcions.
També hi ha els anomenats “deadliners”, persones que necessiten sentir la pressió de l’últim minut per activar-se. Funcionen sota estrès, i el seu cervell associa les presses amb productivitat. No obstant això, això sol tenir un alt cost emocional i social.
Impuntualitat com a rebel·lia o auto-sabotatge
No tots els impuntuals s’endarrereixen per error. En alguns casos, arribar tard esdevé una forma d’expressar resistència, evitar situacions incòmodes o fins i tot exercir control emocional sobre els altres.
El psicòleg clínic William Heilmann ho resumeix així: “Hi ha persones que arriben tard perquè així se senten poderoses, o perquè inconscientment creuen que no mereixen arribar a temps. En ambdós casos, és un senyal de conflictes interns no resolts”.
A més, algunes persones desenvolupen un perfeccionisme extrem que les fa endarrerir-se. No surten de casa fins que tot no està “perfecte”, la qual cosa reflecteix més ansietat que desorganització.
Es pot corregir?
Sí, però no n’hi ha prou amb proposar-s’ho. La puntualitat crònica requereix estratègies personalitzades, consciència emocional i, en alguns casos, suport professional.
Entre les eines més efectives, els experts recomanen:
- Establir horaris ficticis (sortir 15 minuts abans de l’”hora real”).
- Utilitzar alarmes múltiples o visuals.
- Identificar quina emoció s’amaga darrere del retard.
- Establir rutines prèvies automàtiques.
- Teràpia conductual per treballar creences i pors subjacents.
Ser puntual també s’entrena
Com qualsevol hàbit, la puntualitat pot entrenar-se. “No es tracta només de mirar el rellotge, sinó d’entendre per què un s’endarrereix, què vol evitar o controlar, i quines emocions necessita validar o gestionar millor”, explica la terapeuta holística Anne Ferreiro.
Les persones que desenvolupen estratègies emocionals i cognitives milloren significativament, fins i tot si fa anys que arriben tard. No és una condemna permanent.
El respecte comença per un mateix
La impuntualitat crònica no és només una molèstia social. Pot afectar les relacions, la feina, la salut emocional i l’autoestima. “Moltes vegades, el primer pas per sanar és deixar de culpar-se i començar a entendre’s”, afirmen des del portal especialitzat Mentalzon.
Conèixer l’origen d’aquesta conducta és el primer pas per canviar-la. Ser puntual no és una virtut innata, sinó una capacitat emocional que es pot construir amb paciència, compassió i pràctica.
Recuperar el control del temps: una manera de cuidar-te
La impuntualitat, lluny de ser una simple mania, pot ser la punta de l’iceberg de problemes més profunds. Comprendre’n les causes és vital per recuperar el control, millorar les nostres relacions i construir una vida més coherent amb els nostres valors. I tu, arribes tard… o estàs fugint d’alguna cosa?
T’hi has sentit identificat? Comparteix aquest article, comenta’l i ajuda’ns a entendre millor què hi ha darrere del rellotge.
