Parlar sol i en veu alta. Sí, ho has fet. Ho faig jo, ho fa el teu veí i fins i tot ho fa el teu cap, encara que després ho negui. I no, no és un símptoma que estiguem perdent el cap. És molt més interessant —i útil— del que t’imagines. La psicologia ho confirma: aquest costum que molts amaguen és, en realitat, una poderosa eina mental.
No estàs boig: estàs posant ordre al teu cap
Un dels mites més estesos —i més falsos— és que parlar sol és senyal de bogeria. Rotundament fals. La ciència ho deixa clar: el llenguatge autodirigit (així s’anomena tècnicament) és com el mapa que dibuixa el teu cervell per orientar-se. Serveix per posar ordre en el caos de pensaments, per prendre millors decisions i, atenció, per reduir l’estrès.
Quan verbalitzes el que penses, converteixes idees confuses en quelcom clar i manejable. És com netejar un escriptori ple de papers: de cop i volta, tot està al seu lloc.
Un hàbit que no es perd amb l’edat
Has vist un nen jugar i explicar-se a si mateix el que està fent? Això és parlar sol en estat pur. És la seva manera d’aprendre, de processar el món i d’entrenar el llenguatge. Els adults ho continuem fent, però en silenci… fins que arriba un moment de pressió i, zas!, la veu interior s’escapa.
En un examen, seguint una recepta complicada o fins i tot buscant les claus, allà està: “On les he posat?, on les he posat?”. Sí, és el teu cervell donant-te instruccions en directe.
Els beneficis que ningú t’ha explicat
La psicologia no deixa lloc a dubtes: parlar sol pot ser una autèntica vitamina per a la teva ment. I no, no és exageració. Aquí tens alguns beneficis que et faran voler fer-ho més:
- Memòria de ferro: repetir en veu alta el que has de fer ajuda a no oblidar-te’n. Ni les claus, ni l’aniversari de la teva cunyada.
- Menys ansietat: quan verbalitzes preocupacions, les veus des de fora, perden força i deixen d’ofegar-te.
- Més motivació: un simple “vinga!” o “puc amb això!” en veu alta té un efecte real al cervell.
- Resolució de problemes exprés: explicant-te a tu mateix els passos, trobes errors i solucions més ràpid.
La part que sí pot ser preocupant
No tot és de color de rosa. Si parlar sol es converteix en un diàleg constant amb veus que semblen externes, amb contingut estrany o incontrolable, la cosa canvia. La psicologia adverteix que això pot ser un símptoma d’un trastorn i que és moment de consultar un professional.
La diferència clau és aquesta: si la veu ets tu i saps que ets tu, tot bé. Si no, toca encendre les alarmes.
El truc que fan servir els esportistes (i funciona)
Un estudi va demostrar que dir en veu alta el que busques (“busco el comandament, busco el comandament”) fa que ho trobis abans. La raó és senzilla: el teu cervell s’enfoca com un làser. Això ho utilitzen atletes, músics i oradors per mantenir la concentració i no cometre errors. Per això no és estrany que, en plena competició, es donin ordres a si mateixos: “mantén el ritme, respira, concentra’t”.
El teu millor aliat emocional
En moments de tensió, tristesa o ràbia, parlar sol actua com una vàlvula d’escapament. Dir “estic enfadat” o “això m’està superant” ajuda a canalitzar l’emoció i evitar que exploti. En teràpia, fins i tot, s’utilitza de manera intencionada perquè el pacient s’enfronti als seus pensaments i els transformi.
El teletreball ho ha normalitzat (i molt)
Abans ens podia semblar estrany. Ara, després de tantes videotrucades, és el més normal del món assajar una presentació en veu alta, practicar idiomes o repassar el que direm en una reunió. El teletreball ha convertit aquest costum en quelcom quotidià… i fins i tot professional.
La pròxima vegada que parlis sol, recorda això
No és estrany. No és perillós. I, sobretot, no és inútil. Parlar sol és un senyal que el teu cervell està treballant, organitzant i afinant els seus engranatges. La pròxima vegada que t’hi trobis, no et callis: potser li estàs donant a la teva ment just el que necessita.
I sí, encara que el veí del cinquè et miri estrany, continua parlant. Al final, el més probable és que ell també ho faci… només que no ho admet.
