Parlar sol? La psicologia diu que és més normal (i útil) del que et penses. T’has sorprès mai parlant sol en veu alta? Potser mentre buscaves alguna cosa, organitzaves el dia o fins i tot intentaves animar-te després d’un moment difícil. Lluny de ser un signe de bogeria, aquesta pràctica té arrels profundes en la nostra ment i, segons la psicologia, podria ser una eina molt poderosa per al teu benestar.
Parlar en veu alta amb un mateix pot ajudar-te a pensar millor, regular les emocions i resoldre problemes amb més eficàcia. Encara que de vegades ens fa vergonya, sobretot si algú ens sent, és hora de deixar enrere els prejudicis: és un senyal d’intel·ligència emocional, no de feblesa mental.
Per què parlem sols sense adonar-nos-en?
No és casualitat. Quan verbalitzes el que penses, actives zones del cervell que organitzen idees, estimulen la memòria i faciliten la concentració. La neurociència ho anomena “autodiàleg extern” i s’observa des de ben petits, quan els infants diuen en veu alta el que fan: “Ara em poso la sabata… després la jaqueta…”
Amb el temps, aquest diàleg sol fer-se més silenciós. Però en moments de tensió, esforç o presa de decisions, tornar a parlar en veu alta ajuda a posar ordre al caos mental. És com si escoltar-te t’ajudés a entendre millor què penses realment.
No, no estàs boig: el teu cervell t’està ajudant
Diversos estudis psicològics han demostrat que parlar amb un mateix pot millorar la memòria, la presa de decisions i l’autoregulació emocional. Per exemple, repetir en veu alta “On he deixat les claus?” mentre busques, ajuda el cervell a activar zones de rastreig visual i espacial.
A més, en situacions d’estrès, l’autodiàleg actua com un entrenador mental. Dir-te “ho puc fer” o “tranquil, respira” activa respostes de calma i enfocament. Lluny de ser estrany, és similar al que fan els esportistes d’elit abans d’una competició.
Els diferents tipus d’autodiàleg (i per a què serveixen)
Parlar sol pot semblar sempre igual, però en realitat hi ha diversos tipus d’autodiàleg. Aquí tens els més comuns i la seva utilitat:
- Motivacional: “Tu pots fer-ho”, “un pas més”. Ideal per superar bloquejos o desafiaments personals.
- Instruccional: “Primer faig això, després allò”. Útil per organitzar tasques complexes o recordar passos.
- Emocional: “Això m’enfada, però estaré bé”. Ajuda a processar emocions negatives amb compassió.
- Reflexiu: “Per què em sento així?”. Afavoreix la introspecció i l’autoconeixement.
Cadascun d’aquests diàlegs té una funció específica i pot ser clau per gestionar el dia a dia amb més claredat i equilibri.
Quan hauries de preocupar-te si parles sol?
Encara que en la majoria de casos parlar sol és sa, hi ha excepcions. Si aquest diàleg és constant, angoixant o va acompanyat d’altres senyals com al·lucinacions, veus desconegudes o pensaments desorganitzats, podria tractar-se d’un símptoma d’un trastorn mental com l’esquizofrènia o un trastorn dissociatiu.
Però atenció: aquests casos són molt poc freqüents. En el 99% dels escenaris quotidians, parlar en veu alta amb un mateix no només és normal, sinó que pot ser un hàbit positiu i funcional.
Un costum més útil del que et penses
Vivim en una cultura que valora la productivitat silenciosa, el control emocional i l’aparença de “normalitat”. Tanmateix, escoltar-te pot ser una forma poderosa de reconnectar amb tu mateix, guiar-te i cuidar-te.
Potser la propera vegada que et sentis murmurar alguna cosa com “Va, tu pots”, no et riguis ni t’avergonyeixis. Al contrari: reconeix que estàs fent servir una eina ancestral i valuosa per afrontar el món.
Parlar amb tu mateix no és estrany. És savi.
El cervell humà està dissenyat per processar pensaments, emocions i decisions de forma activa. I de vegades, la millor manera d’entendre’ns és simplement escoltar-nos. Així que la propera vegada que et descobreixis parlant sol, recorda: no és un senyal de bogeria, sinó d’autoconsciència.
I tu? Quan va ser l’última vegada que la teva millor conversa va ser amb tu mateix?
Si aquest tema t’ha fet pensar, comparteix-lo, comenta’l o explica’ns la teva experiència. Potser parlar amb tu mateix és just el que necessitaves.
