Pot un color revelar la intel·ligència d’una persona? La psicologia del color ha fascinat científics i curiosos durant dècades, però una de les preguntes més inquietants i polèmiques és si la preferència per certs colors podria estar relacionada amb la capacitat cognitiva. Diversos estudis i teories han intentat traçar aquest vincle, tot i que la realitat és molt més complexa i matisada del que sembla.
Les preferències cromàtiques poden estar lligades a patrons de personalitat, estats emocionals i fins i tot al nivell de desenvolupament cognitiu, però els experts adverteixen: no existeixen regles absolutes ni diagnòstics simples a partir d’un color preferit. Tanmateix, hi ha investigacions que han detectat curioses tendències, i la seva anàlisi permet endinsar-se en els misteris de la ment humana i la influència cultural en les nostres decisions més quotidianes.
El misteri dels colors i la ment: què diu la psicologia?
El color és molt més que una simple percepció visual. Al llarg de la història, la psicologia ha intentat entendre per què algunes persones se senten atretes per certs colors i com aquestes preferències poden reflectir aspectes profunds de la seva personalitat o del seu funcionament cognitiu. Des del blau relaxant fins al vermell estimulant, el significat de cada color s’ha explorat en contextos que van des del màrqueting fins a la salut mental.
En els últims anys, alguns estudis s’han centrat en la relació entre les capacitats cognitives i el color preferit. Un exemple citat en anàlisis divulgatius i universitaris sosté que el taronja tendeix a ser triat amb més freqüència per persones que mostren puntuacions més baixes en tests d’intel·ligència, mentre que colors com el blau, el negre o el blanc són preferits per qui té puntuacions superiors. La hipòtesi de fons suggereix que el gust per tons menys complexos o saturats podria estar relacionat amb processos cerebrals més bàsics o menys desenvolupats, tot i que aquesta afirmació és matisable i no està exempta de debat.
Estudis, dades i tendències: la ciència darrere l’elecció del color
Quin suport científic existeix per afirmar que el taronja és el color preferit entre qui presenta menor capacitat cognitiva? Diverses investigacions han intentat trobar patrons consistents, tot i que els resultats solen ser discrets i, sobretot, contextuals. Per exemple, alguns experiments realitzats amb infants i adolescents han detectat que la preferència per colors vius, càlids i senzills pot estar associada a etapes de desenvolupament cognitiu més primerenques o a estils de processament mental més concrets i menys abstractes.
Un article citat sovint en fòrums de divulgació psicològica esmenta que el taronja apareix com el color preferit entre participants que, en tests estandarditzats de quocient intel·lectual, obtenen puntuacions mitjanes o baixes. Tanmateix, els mateixos autors adverteixen que la correlació no implica causalitat i que, en la majoria dels casos, la preferència per un color respon a múltiples factors, inclosos els culturals, socials i fins i tot familiars.
D’altra banda, la relació entre colors i capacitat cognitiva no és universal ni definitiva. En estudis realitzats en altres contextos culturals, el color marró o el groc també han estat associats a eleccions més freqüents en persones amb nivells d’instrucció o raonament abstracte més baixos. No obstant això, cap d’aquests resultats pot considerar-se una llei, sinó només una tendència estadística que varia d’un grup social a un altre i d’una època a una altra.
Interpretant els resultats: entre la ciència i el mite
Significa això que una persona que adora el taronja té menys capacitat intel·lectual? Absolutament no. La interpretació d’aquestes dades exigeix prudència i una visió crítica. La psicologia contemporània insisteix que la intel·ligència humana és multifacètica i no es pot ni s’ha de reduir a un test de preferències cromàtiques. A més, el color preferit d’una persona sol canviar al llarg de la vida, en funció d’experiències, modes, influències socials i fins i tot de l’estació de l’any.
Els experts recorden que la relació entre color i capacitat cognitiva pot estar esbiaixada per l’educació rebuda, l’entorn cultural i fins i tot la pressió del grup. “La preferència per determinats colors pot ser el resultat de l’exposició contínua a certs estímuls en la infància, i no necessàriament un reflex directe del nivell intel·lectual”, sosté una coneguda psicòloga social. De fet, en contextos on el taronja s’associa amb valors positius (com la creativitat, la vitalitat o la calidesa), la correlació amb la intel·ligència perd tot el sentit.
D’altra banda, estudis que han intentat vincular el color dels automòbils amb el perfil dels seus propietaris han detectat que colors com el gris, el negre i el blanc solen estar associats a persones amb un nivell educatiu més alt, mentre que els tons grocs, verds o taronges apareixen més entre qui vol destacar o té un estil més impulsiu o juvenil. Aquests patrons, però, reflecteixen preferències de grup i no judicis de valor individuals.
Cultura, personalitat i color: més enllà dels estereotips
La relació entre el color preferit i la capacitat cognitiva és, en el millor dels casos, anecdòtica i no determinista. Diferents cultures atribueixen significats diferents als colors: el blanc pot simbolitzar puresa a Occident i dol al món asiàtic, mentre que el vermell pot associar-se a l’amor, al perill o a la sort, segons el context.
Els psicòlegs subratllen que l’elecció d’un color preferit no és un indicador fiable del nivell intel·lectual d’una persona, ni pot utilitzar-se com a eina de diagnòstic. Més aviat, reflecteix una suma de vivències personals, identitats col·lectives i modes passatgeres. Per exemple, el blau continua sent el color més popular a nivell mundial, independentment del gènere, l’edat o el nivell educatiu, i no hi ha estudis que l’associïn exclusivament a la intel·ligència.
Les preferències cromàtiques sí que poden ser una porta d’entrada per explorar altres aspectes de la personalitat, com l’obertura a noves experiències, el nivell d’extraversió o la tendència a l’optimisme o al pessimisme. Però utilitzar el color preferit per etiquetar o prejutjar la capacitat cognitiva d’algú és, a més d’injust, científicament incorrecte.
Els colors del pensament i la importància d’anar més enllà
Els colors poden dir molt sobre nosaltres, però mai ho diuen tot. La fascinació per trobar respostes senzilles a preguntes complexes forma part de la natura humana, però la intel·ligència i la personalitat són universos que cap color pot definir per si sol.
Abans de treure conclusions precipitades, convé recordar que cada elecció cromàtica és única, influïda per milers de factors que s’entrellacen en la vida de cada persona. La veritable riquesa està en la diversitat i en la capacitat de qüestionar els estereotips.
Quin és el teu color preferit i què creus que revela de tu? Atreveix-te a compartir la teva resposta i reflexionar sobre el veritable significat de les teves preferències. La conversa sobre els colors de la ment està oberta!
