Sabies que aquell moment en què el teu fill o filla parla sol mentre mou una nina no és només joc? Segons el psicòleg Alberto Soler, és un entrenament emocional de debò. “Està practicant com posar en paraules el que altres senten i pensen”, afirma. Un estudi recent de la Universitat de Cardiff, en col·laboració amb Barbie, li dóna tota la raó.
Mentre manipulen nines, els infants activen zones del cervell vinculades amb el pensament social, una cosa que no passa amb les pantalles. Aquesta revelació no només canvia la manera com veiem el joc, sinó que apunta directament a una habilitat clau per a la vida: l’empatia.
Què va descobrir l’estudi Cardiff‑Barbie?
La investigació, realitzada per la Universitat de Cardiff, va analitzar l’activitat cerebral de més de 30 nens i nenes mentre jugaven amb nines. El rellevant va ser que, en tots els casos, s’activava la regió temporal posterior superior (pSTS), una zona implicada en l’empatia i el pensament social. Aquesta activació es produïa fins i tot quan jugaven sols, sense cap adult o company a prop.
L’experiment va comparar aquests resultats amb el que passava al jugar amb tauletes. I la troballa va ser clara: les nines potencien funcions cognitives més profundes que les pantalles tàctils.
Llenguatge emocional i activació cerebral
Els investigadors van utilitzar escàners cerebrals per observar en temps real com els infants processaven els diferents tipus de joc. El resultat va ser tan rotund com inesperat: mentre imaginaven converses o cuidaven les seves nines, s’encenien àrees cerebrals que ajuden a entendre què senten o pensen els altres. Alguna cosa així com un “simulador de relacions humanes” en miniatura.
Alberto Soler ho explica així: “Quan un nen o una nena juga amb nines, està assajant com interactuar amb altres. Està desenvolupant un vocabulari emocional, quelcom essencial per a les relacions futures”.
El joc simbòlic com a entrenament de l’empatia
Més enllà de ser un passatemps, el joc simbòlic —com fer que una nina mengi o plori— permet al nen posar-se al lloc de l’altre. És a dir, practicar l’empatia. En haver d’imaginar què “sent” la nina, el nen està activant els mateixos processos que després necessitarà per relacionar-se amb els companys, professors i familiars.
Aquest tipus de joc també estimula el llenguatge. En posar en paraules el que passa amb les joguines, els petits estan donant forma al seu món emocional i social.
Soler explica per què no es tracta només d’entreteniment
El psicòleg valencià és clar: “L’important és que juguin a jocs que permetin imaginar, explorar, simular interaccions. Les nines, com moltes altres joguines, ho permeten de forma molt potent”.
Soler destaca que aquest tipus de joc no és exclusiu d’un gènere. Al contrari: “Quan un nen juga amb nines, no està fent una cosa de nenes, està entrenant habilitats fonamentals per al seu desenvolupament emocional”. I el mateix aplica a les nenes que juguen amb cotxes o construccions.
I altres tipus de jocs?
L’estudi no menysprea altres jocs, però sí assenyala diferències. Per exemple, jugar amb construccions també activa la creativitat i el raonament espacial, però no estimula tant el pensament social. Els jocs de tauletes, en canvi, solen ser més passius i menys interactius.
Per a Soler, l’ideal és oferir una varietat: nines, figures d’acció, animals, jocs de rols. Tots tenen alguna cosa a aportar, sempre que convidin a imaginar i conversar.
Sense estereotips: deixar triar lliurement
Un dels grans errors, segons Soler, és limitar les joguines per gènere. “Hi ha nenes a qui els encanten els dinosaures, i nens que adoren vestir nines. Tots dos estan fent el mateix: construint el seu món interior”, afirma.
També subratlla que els adults han de revisar els seus propis prejudicis. “De vegades som nosaltres els qui donem significat a un joc. Si veiem un nen jugant amb una nina i l’aturem, li estem dient que empatitzar o cuidar no és masculí, quan precisament hauríem de fomentar-ho”.
Recomanacions pràctiques per a les famílies
- Ofereix varietat: nines, animals, construccions, disfresses, cuinetes. Com més ampli el repertori, més habilitats es desenvolupen.
- Observa sense intervenir: deixa que el nen guiï el joc, inventi, imagini. No cal corregir ni dirigir.
- Valida la seva manera de jugar: evita comentaris com “això és de nenes” o “juga com un home”. El joc no té gènere.
- Acompanya amb interès: si el nen t’hi convida a jugar, accepta. Però també respecta el seu espai quan prefereixi estar sol.
- Desconnecta pantalles: no es tracta de demonitzar la tecnologia, sinó d’equilibrar. El joc simbòlic necessita temps i calma.
Educar en empatia comença pel joc
El missatge és clar: el joc és molt més que entreteniment. És la primera llengua emocional que els infants manejen. I les nines, lluny de ser un símbol obsolet, poden ser aliades clau per formar persones empàtiques, comunicatives i conscients.
Alberto Soler ho resumeix amb una frase: “Un nen que juga amb nines està assajant com ser bon amic, bona parella, bona persona”. I potser això és justament el que més necessita la nostra societat.
I tu, quins jocs ofereixes a casa? Comparteix, comenta i uneix-te a la conversa. Educar comença al terra del saló.
