Qui va dir que criar adolescents havia de ser una batalla diària? “L’afecte és l’únic pont real entre generacions”, afirma Arun Mansukhani, psicòleg expert en relacions familiars, durant la seva intervenció al programa “Zapeando” el passat 18 de juliol de 2025. En un moment on la comunicació entre pares i fills sol ser font de tensions, Mansukhani ofereix un enfocament esperançador per construir un vincle saludable, sense drames i ple d’afecte.
En la seva xerrada televisiva, Mansukhani va posar el focus en la importància de transformar la relació amb els fills adolescents a partir de l’empatia, el respecte mutu i la paciència. Segons el psicòleg, entendre el desenvolupament cerebral dels joves i deixar de banda la imposició autoritària pot ser la clau per enderrocar murs i obrir canals de diàleg sincers i afectuosos. Aquest article recull els seus principals consells per a pares que desitgen enfortir la connexió emocional amb els seus fills sense esgotar-se en conflictes constants.
Un psicòleg en horari de màxima audiència
Arun Mansukhani no és un desconegut en el camp de la psicologia familiar. La seva presència en mitjans i xarxes socials s’ha consolidat com una veu serena i experta en la criança contemporània. A “Zapeando”, la seva intervenció tenia un objectiu clar: mostrar a pares i mares que l’adolescència no ha de ser un terreny de guerra, sinó una etapa d’oportunitat per créixer junts.
“Els adolescents no necessiten que els corregim tot el temps, sinó que els escoltem”, va assenyalar Mansukhani, destacant que molts conflictes sorgeixen per la manca de comprensió i la sobrerreacció dels adults davant canvis naturals en aquesta etapa.
Claus per a un vincle saludable (i realista)
El psicòleg va emfatitzar que l’afecte i la connexió emocional són les bases imprescindibles per a qualsevol relació sòlida. Però, com aconseguir-ho en el dia a dia? Mansukhani proposa:
- Escoltar activament sense interrompre, mostrant interès genuí.
- Respectar la individualitat de cada jove, evitant comparacions o etiquetes negatives.
- Fomentar espais de confiança, on l’adolescent es senti segur per expressar les seves emocions i dubtes.
- Ser coherents en les normes i límits, sense caure en l’autoritarisme ni en la permissivitat absoluta.
Aquestes pràctiques, segons Mansukhani, no només milloren la comunicació, sinó que contribueixen a que els adolescents se sentin valorats i estimats, aspectes essencials per a la seva autoestima i benestar emocional.
Errors comuns que sabotegen la connexió
L’expert també va alertar sobre certes actituds que, encara que ben intencionades, poden danyar el vincle:
- L’excés de control i vigilància, que genera desconfiança i rebuig.
- La sobreprotecció, que limita l’autonomia necessària per al creixement personal.
- Els càstigs desproporcionats que fomenten el ressentiment més que l’aprenentatge.
- La pressió acadèmica o social, que pot portar a la frustració i al distanciament.
Mansukhani adverteix que aquests errors s’originen moltes vegades en la por dels pares a perdre el control o que els fills pateixin, però la solució passa per acompanyar sense envair.
El cervell adolescent no és el teu enemic
Una de les aportacions més valuoses del psicòleg és l’explicació científica que desmunta molts mites sobre l’adolescència. El cervell dels joves està en plena formació, especialment en àrees relacionades amb l’autocontrol, la presa de decisions i la gestió emocional. Això pot fer que reaccionin amb impulsivitat o que busquin provar límits.
“És fonamental entendre que els seus canvis d’humor o actituds no són un caprici ni un repte personal, sinó part del seu desenvolupament neurobiològic”, va explicar Mansukhani. Des d’aquesta perspectiva, la paciència i l’empatia no són només virtuts, sinó eines necessàries per acompanyar el procés.
De la imposició al diàleg: com crear confiança
Per a Mansukhani, canviar l’enfocament de la relació implica passar de la imposició a la negociació respectuosa. Algunes de les seves recomanacions inclouen:
- Preguntar en lloc d’ordenar per involucrar l’adolescent en les decisions.
- Validar les seves emocions encara que no s’estigui d’acord amb els seus actes.
- Mostrar vulnerabilitat com a adult per humanitzar la relació.
- Practicant el reforç positiu, reconeixent els esforços i èxits.
Aquest canvi de paradigma ajuda que els joves percebin els seus pares com a aliats i no com a adversaris.
Tancar la bretxa generacional amb afecte
Finalment, Mansukhani subratlla que més enllà de les dificultats, l’amor i l’afecte són el motor per superar qualsevol crisi familiar. “Sense afecte, no hi ha pont possible”, va concloure. Per a ell, cultivar el vincle és una tasca constant que implica tolerància, respecte i, sobretot, el desig genuí d’acompanyar els fills en el seu camí cap a l’edat adulta.
I tu, com estàs construint aquest pont amb els teus fills? Compartir experiències i reflexionar sobre aquestes claus pot ser el primer pas per transformar la convivència i gaudir junts d’aquesta etapa única.
