Les rabietes i els enfados dels infants quan se’ls retira el mòbil o la tauleta són cada cop més comuns. Però, per què reaccionen així? El psicòleg Álvaro Bilbao ofereix una explicació clara i fonamentada sobre aquest fenomen que preocupa moltes famílies.
A la rutina diària, no és estrany veure un infant cridant o plorant quan se li nega més temps davant la pantalla. La frustració es dispara i la paciència sembla exhaurir-se, tant per a pares com per a fills. Aquesta reacció té una base neuropsicològica que cal comprendre per actuar amb calma i eficàcia.
Què passa al cervell del nen?
El cervell infantil està en ple desenvolupament, especialment les àrees relacionades amb el control emocional i la regulació dels impulsos. Quan un nen fa servir dispositius digitals, s’estimula l’alliberament de dopamina, un neurotransmissor que genera sensació de plaer i recompensa immediata.
Aquest efecte fa que les pantalles funcionin com un potent estímul, similar a una recompensa que el nen busca repetir constantment. El problema sorgeix quan aquest estímul es retira abruptament. El cervell, encara immadur, no gestiona bé la frustració ni el desig insatisfet.
Pantalles, dopamina i recompensa immediata
Álvaro Bilbao explica que la tecnologia mòbil i les tauletes estan dissenyades per captar i mantenir l’atenció a través de recompenses constants: sons, colors, moviments i jocs que activen circuits de plaer cerebral. Aquesta activació produeix una espècie d’addicció lleu i reversible, que pot generar dependència emocional.
Així, la retirada sobtada del mòbil o la tauleta provoca un buit que el nen sent com una pèrdua real de plaer. La seva reacció no és un simple capritx, sinó una resposta biològica.
Rabieta o síndrome d’abstinència digital?
Els enfados intensos poden ser interpretats com un “síndrome d’abstinència digital”. Tot i que no és una addicció clínica, sí que és un patró repetit d’irritabilitat i ansietat causat per la manca de l’estímul digital esperat.
Símptomes comuns inclouen plors inconsolables, crits, pataletes i, en ocasions, aïllament momentani. Segons Bilbao, aquests comportaments expressen malestar real i necessiten ser abordats amb comprensió i fermesa.
Quan les emocions sobrepassen l’autocontrol
El psicòleg assenyala que la capacitat d’autorregulació emocional en nens és limitada i es desenvolupa amb l’edat i la pràctica. L’ús excessiu de pantalles pot debilitar aquest aprenentatge perquè el nen s’acostuma a obtenir gratificació immediata sense esforç.
Per això, quan se’ls treu el dispositiu, la frustració i la ràbia superen els seus mecanismes per gestionar la situació. Això explica per què sovint els nens semblen “no poder controlar-se”.
Bilbao proposa: així pots actuar
L’expert aconsella als pares establir límits clars des del principi i ser constants. Recomana acompanyar la retirada del mòbil o tauleta amb explicacions adequades a l’edat i oferir alternatives atractives que no depenguin de la tecnologia.
Una comunicació empàtica és clau: reconèixer l’enfado del nen i validar la seva emoció, però sense cedir davant la rabieta. Així s’ensenya a tolerar la frustració, pas fonamental per al seu desenvolupament emocional.
Tornar al joc real: la proposta de l’expert
Fomentar activitats que impliquin interacció física i social, com jocs a l’aire lliure, lectura conjunta o manualitats, ajuda a desconnectar del món digital i a enfortir vincles afectius.
Aquestes experiències reals activen altres circuits cerebrals i desenvolupen habilitats que les pantalles no poden oferir, promovent un equilibri saludable a la vida del nen.
Educar amb límits, no amb càstigs
Bilbao insisteix que els premis i càstigs no modifiquen el comportament a llarg termini. En canvi, els límits clars i la rutina estable generen seguretat i predictibilitat per al nen.
Eliminar el mòbil o tauleta no ha de ser un càstig, sinó una mesura educativa que ensenyi autocontrol i respecte cap a les normes familiars.
Tornar a mirar als ulls: la clau està en la connexió
Entendre que l’enfado no és un capritx sinó un senyal emocional permet als pares respondre amb paciència i estima. I si el mòbil no fos el problema, sinó l’excusa per expressar una necessitat més profunda?
Construir un espai de diàleg, temps de qualitat i acompanyament és la millor estratègia per ajudar els nens a créixer emocionalment sans, sense que la tecnologia esdevingui un conflicte constant.
