Molts problemes visuals que arriben amb l’edat són irreversibles, però l’oftalmòleg Álvaro Fernández-Vega llança un missatge d’esperança: la detecció precoç pot preservar la visió i evitar un futur a les fosques.
El glaucoma, la degeneració macular o les cataractes avançades no sempre presenten símptomes inicials, i aquí rau el gran repte. Fernández-Vega, referent internacional en oftalmologia, insisteix que el moment d’actuar és ara.
La vista no es recupera, però sí que es pot salvar
El doctor Álvaro Fernández-Vega, especialista en cirurgia ocular, és contundent: “Molts problemes visuals lligats a l’edat, com el glaucoma, són irreversibles, però detectar-los a temps pot marcar la diferència entre veure o no veure en el futur”.
Amb dècades d’experiència i milers de pacients atesos, el seu missatge no només alerta, sinó que també ofereix eines per prevenir una de les pèrdues més temudes per als adults grans: la visió.
Glaucoma, el lladre silenciós de la vista
“El problema és que aquestes malalties poden no donar símptomes fins a fases avançades”, afirma el doctor. El glaucoma, en particular, roba la visió de manera gradual i sense dolor, fet que el converteix en un dels enemics invisibles més grans.
El dany que provoca al nervi òptic és permanent. Per això, una revisió ocular anual pot ser el factor que marqui la diferència. “Una simple tonometria pot salvar la vista d’una persona gran”, insisteix l’especialista.
Una cultura preventiva que encara no arriba
Tot i la gran incidència de malalties com el glaucoma o la degeneració macular associada a l’edat (DMAE), la majoria de persones no va a l’oftalmòleg fins que ja ha perdut visió.
“Hi ha gent que pensa que veure borrós és normal amb l’edat, però no ho és. No ens hauríem de resignar”, explica Fernández-Vega. Reivindica una major educació visual des de la infància i que les revisions òptiques es vegin com una part essencial de l’autocura.
L’envelliment i els seus efectes oculars
L’ull, com qualsevol altre òrgan, envelleix. Però no totes les conseqüències són inevitables. La presbícia, per exemple, es pot corregir fàcilment amb ulleres. No així la DMAE o el glaucoma, on la clau està a detectar abans que els danys siguin irreversibles.
Fernández-Vega detalla que els majors de 60 anys haurien de fer com a mínim una revisió completa a l’any. “Molts esperen a veure-hi pitjor, però quan arriben, ja hem perdut una batalla que podríem haver guanyat mesos abans”, lamenta.
La cirurgia ja no és ciència-ficció
Davant diagnòstics precoços, els avenços mèdics actuals permeten tractaments molt més efectius. Des d’intervencions làser mínimament invasives fins a nous col·liris que redueixen la pressió intraocular amb menys efectes secundaris.
“Avui podem fer coses que fa vint anys eren impensables, però tot i així, res no substitueix una bona revisió a temps”, recalca l’oftalmòleg. El seu equip aplica tecnologies de darrera generació, però la seva gran aposta continua sent la prevenció.
Una crida a mirar cap al futur
El missatge és clar: si et preocupes pel teu cor o la teva tensió, també t’hauries de preocupar pels teus ulls. Fernández-Vega no busca alarmar, sinó despertar una consciència que encara és dèbil en moltes persones grans.
“La diferència entre veure o no veure en el futur pot dependre del que facis avui”, repeteix com a lema. I afegeix: “No es tracta només de veure-hi millor, sinó de seguir llegint, conduint, reconeixent els teus éssers estimats. Es tracta de qualitat de vida”.
Veure o no veure, aquesta és la decisió
Quan la vista comença a fallar, sovint ja és tard. Però no ha de ser així. L’oftalmòleg ho deixa clar: “No podem revertir el temps, però sí que podem avançar-nos al que ha de venir”.
Fa quant que no et revises els ulls? Comparteix aquesta reflexió, cuida la teva salut visual i anima altres a fer el mateix. Veure el futur comença amb una mirada a temps.
