“Sense hormones no hi ha vida”. Amb aquesta afirmació contundent, l’endocrinòloga i divulgadora Paloma Gil resumeix una veritat biològica que, tanmateix, molts obliden: les hormones governen cada procés vital, des del son fins a l’estat d’ànim, passant pel metabolisme, la fertilitat o l’energia.
Gil adverteix que l’equilibri hormonal no és només una qüestió mèdica, sinó també de benestar i longevitat. Assegura que el desconeixement sobre el paper de les hormones fa que molts símptomes —com la fatiga crònica, els canvis de pes o la irritabilitat— s’assumeixin com a “normals” amb l’edat, quan en realitat poden ser senyals de desequilibris tractables.
Un sistema silenciós però vital
Les hormones són missatgers químics que el cos produeix per coordinar funcions essencials. Actuen sobre òrgans, teixits i fins i tot sobre el cervell, enviant instruccions precises que mantenen l’equilibri intern. “Sense cortisol, sense insulina o sense hormones tiroïdals, no podríem viure ni un sol dia”, insisteix Gil.
El sistema endocrí és tan complex com discret. A diferència del cor o dels pulmons, no el sentim bategar, però és present a tot arreu. Cada glàndula —tiroides, pàncrees, hipòfisi, ovaris o testicles— allibera substàncies que influeixen en com pensem, dormim, digerim o envellim. Fins i tot petites alteracions poden desencadenar grans conseqüències.
L’endocrinòloga recorda que la vida mateixa depèn d’un fràgil equilibri hormonal. No es tracta només de tenir “moltes” hormones, sinó de tenir-les en la proporció adequada. “El cos humà no tolera els extrems”, explica. “Un excés o un dèficit prolongat acaba desgastant els òrgans i escurçant anys de vida saludable.”
L’amenaça del desequilibri
Gil sosté que convivim amb una certa “normalització del desequilibri”. Moltes persones assumeixen com a inevitables símptomes que, en realitat, són advertiments. La caiguda del cabell, la manca de desig sexual o els canvis bruscos d’humor sovint s’associen al pas del temps, però amb freqüència amaguen alteracions hormonals no diagnosticades.
Alguns exemples en són reveladors. La manca d’insulina, en la diabetis tipus 1, pot ser mortal si no es substitueix. Un excés de cortisol mantingut, en canvi, deteriora els músculs i afavoreix l’envelliment accelerat. El mateix passa amb les hormones tiroïdals: un dèficit alentirà el metabolisme i provocarà fatiga, mentre que el seu excés pot causar palpitacions o ansietat.
“El nostre cos ens parla constantment, però hem perdut el costum d’escoltar-lo”, adverteix la doctora. A la seva consulta observa cada vegada més casos de persones joves amb disfuncions hormonals vinculades a l’estrès, a la mala alimentació o a la manca de descans. “Les hormones són extremadament sensibles a l’estil de vida”, afegeix. “Quan dormim poc o mengem malament, tot el sistema endocrí es desajusta.”
L’envelliment hormonal
Amb el pas dels anys, els nivells hormonals canvien de manera natural. És un procés universal, encara que no idèntic per a tothom. En les dones, la menopausa marca un abans i un després: la caiguda d’estrògens i progesterona altera el metabolisme, la temperatura corporal, el son i la composició corporal. En els homes, l’andropausa es manifesta amb una reducció progressiva de la testosterona, pèrdua de massa muscular i augment de greix abdominal.
Gil subratlla que aquests processos no s’han d’entendre com a malalties, però tampoc com a càstigs inevitables. “L’envelliment hormonal no ha de ser sinònim de pèrdua de vitalitat”, afirma. Mantenir una bona alimentació, fer exercici i dormir prou pot modular la producció i la sensibilitat a les hormones.
L’endocrinòloga insisteix en la necessitat de trencar estigmes. “Durant dècades, les dones han normalitzat els sufocs o la sequedat vaginal, i els homes han assumit la panxa o l’apatia com a ‘part de l’edat’. Però no sempre és així. La medicina disposa d’eines per millorar aquestes etapes sense posar en risc la salut.”
Podem intervenir en el sistema hormonal?
La pregunta és inevitable: si les hormones determinen tant, hauríem “d’ajustar-les” per viure més i millor? La doctora Gil respon amb prudència. No tot s’arregla amb suplements ni amb teràpies hormonals. “L’equilibri hormonal no es compra a una farmàcia”, diu. “Ha de partir del propi cos i d’hàbits sostenibles.”
Algunes teràpies substitutives són útils i segures quan s’apliquen amb rigor mèdic, com l’ús d’estrògens en dones que travessen una menopausa precoç o el tractament amb testosterona en homes amb dèficit comprovat. Però el risc rau en la medicalització indiscriminada de l’envelliment: intentar revertir el pas del temps amb hormones sense control pot causar més perjudicis que beneficis.
La doctora aposta per un enfocament global que combini alimentació, descans i gestió emocional. “No hi ha cap hormona que funcioni bé en un cos estressat o inflamant”, explica. “Abans d’afegir hormones externes, cal mirar quins hàbits les estan sabotejant.”
La crida d’atenció de Paloma Gil
El missatge que Paloma Gil repeteix en conferències i entrevistes és clar: entendre les teves hormones és entendre’t a tu mateix. Cada emoció, cada sensació d’energia o de cansament, té al darrere un entramat químic que podem cuidar o deteriorar. El seu propòsit no és alarmar, sinó empoderar.
Al seu llibre, l’autora explica amb llenguatge accessible com el sistema endocrí intervé en aspectes tan quotidians com la memòria, la pell o el desig sexual. També aborda les diferències hormonals entre homes i dones sense tòpics, subratllant la importància del diagnòstic precoç. “No podem parlar de longevitat sense parlar d’hormones”, insisteix.
L’interès per la salut hormonal creix arreu. Cada vegada més persones demanen analítiques sobre els seus nivells de tiroide, insulina o cortisol. Gil celebra aquest despertar, però adverteix contra l’excés d’autoanàlisi. “Internet ha convertit molts en aprenents d’endocrins”, bromeja. “El problema és que les hormones no funcionen de manera aïllada: si en toques una, canvien totes.”
La vida sota control hormonal
La frase que dóna títol a aquest reportatge conté una veritat tan simple com poderosa: sense hormones no hi ha vida. Des del primer batec fetal fins a l’últim sospir, som el resultat d’una coreografia hormonal que regula cada cèl·lula del cos.
Cuidar aquest sistema invisible no és una moda, sinó una forma de prevenció. Requereix dormir bé, menjar amb criteri, mantenir un pes saludable i aprendre a gestionar l’estrès. No es tracta de perseguir l’eternitat, sinó de preservar la vitalitat.
Paloma Gil ho resumeix amb una reflexió final: “La longevitat no depèn només dels anys que visquem, sinó de com envelleixen les nostres hormones. Entendre-les és el primer pas per viure millor.”
I tu? Saps què diuen les teves hormones sobre el teu estil de vida?
