Durant anys es va creure que una copa de vi al dia podia protegir la salut cerebral. Ara, un estudi internacional demostra el contrari. Investigadors de prestigioses universitats conclouen que fins i tot un consum baix d’alcohol incrementa el risc de demència. El mite del “consum moderat beneficiós” queda oficialment en entredit.
La troballa es basa en dades de centenars de milers de persones analitzades amb tècniques genètiques avançades. La investigació mostra que el risc de deteriorament cognitiu creix de manera contínua a mesura que augmenta la ingesta d’alcohol, sense que existeixi un llindar segur. Els resultats conviden a revisar costums socials profundament arrelades.
El mite del vi saludable sota la lupa
Durant dècades, una idea va circular amb força: una copa de vi negre al dia era bona per al cor i per a la memòria. Molts estudis observacionals semblaven confirmar-ho. Les gràfiques mostraven corbes en forma de “J”: els qui bevien poc tendien a emmalaltir menys que els abstemis i els grans bevedors.
Tanmateix, els experts van advertir aviat que alguna cosa no quadrava. Realment l’alcohol protegia el cervell o hi havia un error d’interpretació? En molts d’aquests treballs, les persones que no bevien ja patien problemes de salut o havien deixat l’alcohol per símptomes inicials de deteriorament cognitiu. Aquest biaix generava la falsa il·lusió d’un efecte protector.
El nou estudi internacional ve a desmuntar aquest relat. Lluny de confirmar la idea del “consum moderat saludable”, les seves dades demostren que el risc augmenta des de la primera copa.
L’estudi que ho canvia tot
El treball va ser liderat per investigadors de la Universitat d’Oxford en col·laboració amb Yale i Cambridge, i publicat a la revista BMJ Evidence-Based Medicine. S’hi van analitzar dues de les majors bases de dades sanitàries del món: el UK Biobank i el US Million Veteran Program. Entre ambdues sumen milions de participants seguits durant anys.
A més de la informació clínica i els qüestionaris sobre consum d’alcohol, els investigadors van aplicar una tècnica estadística anomenada randomització mendeliana. Aquesta metodologia utilitza variants genètiques associades a l’hàbit de beure per estimar la relació causal entre alcohol i demència, evitant el biaix dels estudis tradicionals.
El resultat va ser contundent: duplicar la predisposició genètica a beure alcohol augmenta en un 16 % el risc de patir demència. I el més important, la corba de risc és contínua, cosa que significa que no hi ha un llindar segur. Una sola copa ja eleva lleugerament les probabilitats.
Què significa per a la nostra salut
Els autors aclareixen que la troballa no implica que cada persona que begui una copa de vi desenvolupi demència. Es tracta d’un augment de risc poblacional. En altres paraules, com més freqüent i més gran sigui el consum, més probabilitats hi haurà de casos en el conjunt de la societat.
Les conclusions se sumen a l’evidència que l’alcohol afecta la salut cerebral i cardiovascular fins i tot en dosis baixes. Estudis previs ja havien vinculat el consum habitual amb més incidència d’hipertensió, accidents cerebrovasculars i problemes de memòria. Aquesta nova recerca aporta una dada clau: la suposada “seguretat” de beure poc és només un miratge estadístic.
També s’identifiquen factors moduladors: l’edat d’inici en el consum, la durada al llarg de la vida, la genètica individual i la presència d’altres malalties. Tot i així, la tendència general és clara: menys alcohol equival a menor risc.
Conseqüències socials i culturals
El resultat xoca de ple amb costums profundament arrelades. El vi forma part de la identitat cultural, gastronòmica i social de molts països. Des de brindis familiars fins a celebracions oficials, beure és vist com un símbol de convivència i alegria.
Acceptar que no hi ha un nivell segur pot resultar incòmode. La ciència desafia no només hàbits personals, sinó també indústries milionàries i missatges de màrqueting que associen el vi amb salut i longevitat. El contrast entre tradició i evidència planteja un dilema col·lectiu: prioritzar el costum o la prevenció?
Alguns experts proposen campanyes similars a les realitzades contra el tabac, amb advertiments clars sobre els riscos neurològics. Altres suggereixen mesures més graduals, com reduir la normalització del consum en actes socials.
El que diuen els experts
Els autors de l’estudi van ser taxatius en les seves conclusions: “No vam trobar evidència d’un nivell segur de consum d’alcohol per a la salut del cervell”, van assenyalar els investigadors d’Oxford. Van afegir que els resultats “desafien la idea popular que beure poc pot ser beneficiós”.
Diversos neuròlegs independents han coincidit en la interpretació. Expliquen que, tot i que els efectes individuals poden variar, la recomanació de salut pública ha de ser clara: com menys, millor. Fins i tot una reducció modesta en el consum podria tenir un gran impacte en la prevenció de demències a escala poblacional.
Les dades són tan sòlides que alguns especialistes estimen que, si s’aconseguís reduir a la meitat els trastorns associats a l’alcohol, els casos de demència podrien descendir fins a un 16 %. La magnitud del benefici potencial converteix aquesta troballa en un assumpte de salut pública de primer ordre.
Una decisió personal i col·lectiva
El mite de la copa saludable s’ensorra amb arguments científics difícils de rebatre. El que semblava un gest innocent de plaer quotidià ara apareix com un factor de risc acumulatiu. La pregunta ja no és si convé beure amb moderació, sinó si val la pena mantenir el costum sabent el que implica.
El repte és social, cultural i també personal. Cada individu decidirà quin lloc ocupa l’alcohol a la seva vida, però el coneixement obliga a replantejar hàbits. L’evidència és damunt la taula: el cervell agraeix cada copa que deixem de banda.
Estem disposats a revisar tradicions pel bé de la nostra salut mental? El debat tot just comença, i el que abans era un brindis per la vida pot transformar-se en una crida urgent a la prevenció.
