Segons Elissa Epel, psicòloga experta en longevitat, podrien ser eines per viure més i millor.
Les seves investigacions mostren com aquests “estímuls controlats” poden activar mecanismes cel·lulars de reparació i resistència a l’estrès.
El fred, el calor o l’activitat intensa podrien ser claus per enfortir-nos físicament i emocionalment.
Aquest concepte rep el nom de stress hormètic —una forma positiva d’estrès que, aplicada amb mesura, podria alentir l’envelliment.
Elissa Epel, professora a la Universitat de Califòrnia, defensa que petites dosis d’incomoditat fisiològica activen respostes profundes en el nostre organisme.
I les aplicacions no són només teòriques: dutxes gelades, exercici d’alta intensitat i respiració guiada en serien exemples pràctics.
Una psicòloga contra l’estrès tòxic
Elissa Epel ha dedicat dècades a investigar l’impacte de l’estrès crònic sobre el cos humà. Al seu laboratori de la Universitat de Califòrnia, ha estudiat com aquest tipus d’estrès accelera l’escurçament dels telòmers —les puntes protectores dels cromosomes— i afavoreix malalties degeneratives.
La seva col·laboració amb la premi Nobel Elizabeth Blackburn va posar els telòmers en el mapa científic. Però no només es va quedar en la patologia: Epel va començar a explorar com certs estressors puntuals podrien tenir l’efecte contrari, afavorint la regeneració i la resiliència cel·lular.
L’estrès bo també existeix
Mentre la societat evita l’estrès a tota costa, Epel proposa matisar: no tot l’estrès és dolent. Existeix una versió “adaptativa” que prepara l’organisme per respondre millor a desafiaments futurs.
Aquest tipus d’estrès positiu —el stress hormètic— es basa en exposicions breus a condicions extremes, com el fred intens, l’exercici vigorós o fins i tot tècniques de respiració que provoquen una lleu hipòxia. “Són estats de pertorbació controlada que desencadenen respostes reparadores”, explica la investigadora.
Dutxes gelades i telòmers més llargs?
La relació entre banys freds i longevitat no és només una moda. Estudis preliminars apunten que aquestes pràctiques poden reduir la inflamació, millorar la funció mitocondrial i fins i tot preservar la longitud dels telòmers.
Aquesta visió ha guanyat força en àmbits científics i populars, amb figures com Wim Hof —el conegut “home de gel”— que promouen aquesta via com una forma d’empoderament fisiològic.
Tot i que la ciència encara no és concloent, els resultats inicials són prometedors: les cèl·lules exposades a breus xocs de fred o estrès agut semblen activar gens relacionats amb la reparació i la longevitat.

Receptes d’una vida més llarga
L’enfoc d’Epel no és extrem. Defensa la pràctica d’estímuls curts, segurs i regulars, com ara:
- Dutxes fredes de 30 segons a 2 minuts al final de la dutxa habitual.
- Sessions d’exercici intens, com HIIT o entrenaments curts però exigents.
- Respiració conscient en contextos de tensió, per simular l’efecte de l’estrès i entrenar la resposta del cos.
També admet altres alternatives, com l’exposició a la calor (saunes) o tècniques de meditació activa, sempre que comportin un cert repte per al cos i la ment.
El repte de canviar hàbits
Tot i els beneficis potencials, l’adopció d’aquests hàbits no és fàcil. El cos fuig del fred i l’incomoditat per instint. Requereix voluntat, disciplina i, sovint, superar resistències culturals.
A més, la comunitat científica continua debatent fins a quin punt aquestes pràctiques tenen un impacte real en la longevitat o si només milloren el benestar subjectiu.
Epel reconeix aquestes limitacions, però insisteix: “No necessitem transformar la nostra vida. Només incorporar petits estímuls que ens facin més resistents, una mica cada dia.”
Fred avui, salut demà?
Els banys freds i l’exercici intens podrien ser molt més que sacrificis puntuals. Són entrenaments per a les cèl·lules, per al sistema nerviós, per a la ment. En paraules d’Epel, són “incomoditats intencionades que ens fan més forts”.
Provar una dutxa gelada potser no et convertirà en immortal, però pot ser el primer pas cap a una salut més robusta i conscient.
I tu, t’atreveixes amb el repte?