Sembla massa bonic per ser real, oi? Qui no desitjaria posar fi d’una vegada per totes a aquelles discussions eternes que ens deixen esgotats? Aquelles disputes que s’enceten per un detall insignificant i acaben amb un silenci gèlid que ho omple tot.
Doncs un psicòleg s’ha atrevit a dir-ho: hi ha una frase que, si tens el valor de pronunciar-la, podria acabar per sempre amb les teves baralles de parella. Per sempre.
Ho repeteixo: per sempre. Una promesa grandiloqüent, exagerada, gairebé insultant de tan impossible com sembla. Però això mateix és el que la fa tan atractiva. Ens ven un impossible que tots voldríem comprar.
Perquè qui no somia amb tenir una relació sense crits, sense retrets, sense mirar-se malament durant hores? Qui no voldria evitar aquell moment en què un dels dos diu “ja n’hi ha prou” i marxa donant un cop de porta?
La frase que ho canvia tot
No és màgia. No és un conjur de bruixa. És encara més difícil: és sinceritat. I responsabilitat.
El psicòleg Mark Goulston, que s’ha fet viral explicant aquesta teoria, no proposa una poesia romàntica ni un insult disfressat d’elegància. Proposa una frase directa i incòmoda:
“Ajuda’m a entendre què m’ha fet actuar així.”
Sí, així de simple. Tan curta que gairebé fa ràbia. Però tan potent com un cop de puny damunt la taula.
Perquè dir això no és fàcil. No és gens fàcil. Implica abaixar les defenses, reconèixer que potser no tenim tota la raó del món. Que potser hem fet alguna cosa malament.
I aquí és on tothom falla. Perquè reconèixer errors no surt de manera natural. Preferim defensar-nos, justificar-nos, atacar abans que ens ataquin. És l’instint més antic.
Per què funciona?
El psicòleg diu que aquesta frase desarma qualsevol discussió. I té sentit. Perquè transforma el camp de batalla en un espai de diàleg.
Ja no és “Tu tens la culpa!”, sinó “Ajuda’m”. Ja no és “Sempre fas el mateix!”, sinó “Explica’m què no he vist”.
És gairebé una teràpia exprés. Obliga l’altra persona a deixar de defensar-se i a explicar-se. A baixar el to. A entrar en el terreny de la comprensió.
És com si, en lloc de llençar benzina al foc, hi tiréssim aigua.
Una promesa que sona impossible
“No tornaràs a discutir mai més.” Quina bestiesa, no?
És clar que sona exagerat. I ho és. Però precisament per això enganxa. És com aquells titulars que diuen que un aliment et farà viure 10 anys més o que un hàbit et farà perdre 10 quilos en una setmana.
Sabem que no és del tot cert. Però volem creure-ho. Necessitem creure-ho.
Perquè discutir és horrible. Ens deixa tristos, enfadats, distants. Ens fa pensar si realment estimem aquella persona o si potser ens hem equivocat de parella.
Si algú et diu: “Tinc el remei”, escoltes. Encara que després no sigui tan fàcil.
El veritable poder de la frase
La frase no és un miracle. No és una vareta màgica. Però és un canvi de perspectiva brutal.
Passa de l’acusació a la reflexió. Del “Tu m’has fet mal” al “Què he fet jo?”.
És incòmode. És difícil. Però és necessari.
Perquè moltes baralles de parella no són per coses greus. Són per malentesos. Per no saber expressar el que sentim. Perquè ens fa por dir que ens hem sentit ferits o ignorats.
Aquesta frase obre la porta a parlar de veritat. Sense insults. Sense crits. Sense ganes de guanyar.
@alberto_psicologia HAZ esto para dejar de discutir con tu pareja. #psicologia #saludmental #habitos #pareja #discusion #conflicto ♬ original sound – Alberto Gallardo psicologia
Quan és útil i quan no
No ens enganyem. No és infal·lible.
Si la relació està podrida del tot, si hi ha insults constants, gelosia malaltissa o maltractament, aquesta frase no servirà de res. Ningú no arregla un edifici en ruïnes amb una mà de pintura.
Però en moltes parelles que encara s’estimen però que no saben comunicar-se bé, pot ser un bàlsam.
Aquelles discussions repetitives, aquells bucles que semblen eterns, aquelles baralles que sempre comencen igual i acaben igual… potser podrien acabar-se amb un simple “Ajuda’m a entendre”.
Una humilitat que desarma
Perquè és difícil continuar cridant-li a algú que et demana ajuda per entendre-ho. És desarmant. És humà. És humil.
I aquesta humilitat és escassa enmig d’una discussió. Normalment hi ha orgull, ràbia, dolor.
Amb aquesta frase, estem dient “potser no ho he fet bé, però vull saber-ho”. I això és un canvi radical.
No és fàcil. Però pot ser molt efectiu
Admet-ho. Només de pensar-ho et fa vergonya. T’imagines enmig d’una bronca dient això?
Et semblaria forçat. Artificial. Inclús humiliant.
Però a vegades cal humiliar-se una mica per salvar el que importa.
Cal baixar el cap per poder mirar-se als ulls de veritat.
Cal parar de voler tenir la raó per poder tenir pau.
La gran promesa
Dir que “mai més discutiràs” és, òbviament, una hipèrbole.
Però potser el que promet és encara més interessant: canviar la manera de discutir.
Fer-ho bé. Amb respecte. Amb escolta. Amb voluntat de solucionar, no de guanyar.
Si tens el valor de dir aquesta frase, potser no evitaràs totes les discussions. Però evitaràs que siguin destructives.
I això, en realitat, és el veritable miracle.
