Segons ella, els protectors gàstrics com l’omeprazole no només no ajuden a fer la digestió, sinó que la perjudiquen. La seva anàlisi qüestiona un hàbit estès entre milions de persones.
L’omeprazole i altres inhibidors de la bomba de protons (IBP) es recepten —i es consumeixen— amb freqüència com a “protectors” de l’estómac. Però segons González, aquesta etiqueta és enganyosa: aquests fàrmacs alteren el pH de l’estómac i poden afectar greument la microbiota intestinal, interferint en una digestió saludable.
Què són realment els “protectors gàstrics”?
En la pràctica mèdica, fàrmacs com l’omeprazole, el pantoprazole o l’esomeprazole s’utilitzen per tractar patologies específiques: úlceres gàstriques, esofagitis, reflux gastroesofàgic o gastritis severa. Actuen inhibint la producció d’àcid clorhídric a l’estómac, fet que ajuda a alleujar símptomes i afavorir la curació de lesions.
Tanmateix, el seu ús s’ha estès molt més enllà d’aquests casos. Avui dia, moltes persones els prenen per precaució, abans d’un àpat copiós o en iniciar un tractament amb antiinflamatoris. Se’ls coneix com a “protectors d’estómac”, un sobrenom que, segons González, distorsiona el seu veritable efecte.
“Dir que l’omeprazole protegeix l’estómac és com dir que tapar-se la boca protegeix de les males digestions”, ironitza la biòloga, especialitzada en microbiota intestinal. Per a ella, el problema no és tant el fàrmac en si, sinó l’ús indiscriminat i perllongat sense supervisió.
La veu crítica d’Asun González
Des del seu perfil divulgatiu i en intervencions públiques, Asun González ha alertat sobre les conseqüències poc visibles de l’ús habitual d’IBP. Una de les seves principals crítiques és que, en reduir l’àcid de l’estómac, aquests medicaments comprometen la primera línia de defensa del sistema digestiu.
“L’àcid gàstric no hi és per casualitat. Serveix per descompondre els aliments, eliminar bacteris nocius i activar enzims. Si el bloqueges crònicament, tot el sistema es desequilibra”, explica González.
Ella no nega que hi hagi situacions mèdiques on els IBP siguin útils. El que rebutja és el seu ús com a “comodí digestiu” o com a escut preventiu sense un diagnòstic clar. Segons la seva opinió, aquest hàbit ha generat una desconnexió amb els senyals del cos i una falsa sensació de seguretat.
De l’acidesa a la disbiosi: efectes de l’omeprazole
Entre els efectes secundaris que González i altres especialistes assenyalen, destaca l’alteració de la microbiota intestinal. L’estómac actua com a barrera natural contra microorganismes. Si es redueix la seva acidesa, augmenta la probabilitat que bacteris indesitjables sobrevisquin i arribin a l’intestí.
Això pot afavorir la proliferació bacteriana a l’intestí prim (SIBO), una condició cada cop més diagnosticada. A més, l’ús perllongat de l’omeprazole s’ha relacionat amb dèficits de nutrients essencials com el magnesi, el calci o la vitamina B12, en interferir en la seva absorció.
En paraules de González: “Els suposats protectors arruïnen la digestió perquè alteren la química natural del sistema digestiu. No ajuden, l’empitjoren.”
Alternatives naturals: enzims i hàbits
Davant d’aquest panorama, González proposa canviar l’enfocament: en lloc de recórrer a fàrmacs per suprimir els símptomes, planteja millorar la digestió des de l’arrel. Com? Amb enzims digestius específics i modificacions en els hàbits alimentaris.
Els enzims ajuden a descompondre millor els aliments i poden ser útils en moments puntuals, com àpats abundants, sopars tardans o situacions d’estrès. També posa èmfasi en la importància de mastegar bé, no menjar amb presses i evitar l’excés d’aliments ultraprocessats.
“Una bona digestió no comença a l’estómac, comença a la boca i en com ens relacionem amb el menjar”, afirma.
Ús responsable i supervisió mèdica
El missatge de González no és una croada contra la medicina, sinó una invitació a repensar com i per què prenem determinats medicaments. L’omeprazole i els seus derivats poden ser necessaris en contextos clínics ben definits. El que es critica és l’automatisme amb què es recepten i consumeixen.
Algunes guies mèdiques recomanen limitar l’ús dels IBP a períodes concrets i revisar-ne periòdicament la necessitat. Tot i això, la manca d’informació i la cerca de solucions ràpides fan que moltes persones els mantinguin a la rutina diària durant mesos o anys.
González insisteix en la necessitat de comptar amb professionals formats en salut digestiva integrativa. I anima els pacients a preguntar, a informar-se i a no assumir que més fàrmac sempre és millor.
Un canvi de mentalitat digestiva
Canviar el discurs sobre els “protectors d’estómac” implica també canviar la relació amb el cos. Per a Asun González, això passa per escoltar més els símptomes, cuidar la microbiota i respectar l’equilibri del sistema digestiu.
“Els protectors gàstrics no existeixen, jo els anomeno estropeadors gàstrics”, resumeix amb contundència. Una frase provocadora que resumeix la seva postura i obre un debat necessari.
I tu? Quin paper juga l’omeprazole en el teu dia a dia? Comparteix la teva experiència, consulta el teu professional de salut i redescobreix la digestió des d’un altre lloc.
