Avui, la pressió per la imatge perfecta i l’alimentació “ideal” ens envolta per tot arreu, sobretot a les xarxes socials. Sembla que si no menges bròquil i fas esport cada dia, estàs fallant miserablement. Aquesta obsessió, però, pot ser una trampa que ens allunya del que realment importa: el nostre benestar i un equilibri emocional genuí.
I què passaria si una de les cares més conegudes del país ens digués que tot això és, en realitat, una gran farsa? Una veu que s’atreveix a trencar amb el silenci del ‘postureo’ i a abraçar la vida sense filtres?
Parlem de Belén Esteban, que als seus 52 anys, ha fet una confessió que ha sacsejat el panorama mediàtic i social. Per a ella, la “comida saludable” que tant es ven és sovint pur postureo. La seva veritat és simple, directa i contundent: prefereix, sense dubtar-ho, “un buen cocido amb una buena pringá” abans que qualsevol plat aparentment perfecte.
La rebel·lió contra el “postureo” saludable
Aquesta afirmació arriba en un moment on l’Organització Mundial de la Salut (OMS) insisteix en els principis fonamentals d’una dieta sana: adequació, equilibri, moderació i diversitat. No pas en una rigidesa extrema. De fet, l’obsessió per la dieta inflexible i la pressió estètica digital han disparat fenòmens com l’ortorèxia, aquesta preocupant obsessió patològica pel menjar sa, que ens pot allunyar del nostre equilibri emocional bàsic. És un error comú creure que la salut només es mesura amb el que hi ha al plat.
Belén Esteban coneix bé els límits del seu cos i la importància de l’equilibri, ja que pateix diabetis tipus 1 des de fa dècades. Una condició que, com sabem, exigeix un control estricte tant de l’alimentació com de l’activitat física. Va intentar anar al gimnàs després que el seu marit l’apuntés, però va haver de deixar-ho als dos dies perquè, precisament, li baixava el sucre. La Societat Espanyola de Diabetis (SED) confirma que l’exercici és altament beneficiós per a aquests pacients, però requereix un ajust metabòlic precís d’insulina i carbohidrats per evitar ensurts com el seu. La seva experiència ens recorda que cada cos és un món, i que les solucions genèriques no sempre funcionen per a tothom. (Quantes de nosaltres ens hem sentit així algun cop?).
Amb una agenda laboral molt més relaxada, ara que la seva feina es centra en les xarxes socials i els viatges (fins i tot als Estats Units!), ha decidit posar el focus en la família i els petits plaers del dia a dia. Aquesta nova llibertat li ha permès trencar amb la que ella percep com la tirania de la dieta i l’exercici constant. La seva declaració sobre el menjar “postureta” no és una crítica a qui menja sa, sinó una rebel·lió definitiva contra la façana d’una vida idealitzada que no sempre és real ni sostenible per a tots.
Quan la pressió per ser ‘perfectes’ ens ofega, recordar que el nostre benestar integral passa per acceptar qui som i què volem és la veritable revolució. Deixar de banda la culpa per gaudir d’un plat que ens fa feliços és un pas de gegant cap a la llibertat mental i un estalvi de preocupacions innecessàries.
Més enllà del plat: acceptar la realitat sense filtres
Aquesta filosofia de vida “sense filtres” de Belén s’estén molt més enllà del que posa al plat. Recentment, també ha obert el seu cor sobre una altra realitat complexa que moltes famílies viuen: la distància amb els fills. La seva filla viu lluny, i tot i que adora tenir-la a prop, ho veu com un acte d’amor gegantí deixar-la volar i ser feliç, per molt que el procés sigui dolorós. (Sí, ens emociona pensar en això).
Aquesta situació, coneguda com la síndrome del niu buit, és un dol real, segons la psicòloga Sonia Castro, i compta amb les seves pròpies fases: la ira, la negació, la depressió i, finalment, l’acceptació. Preparar-se bé mentalment, permetre’s sentir la tristesa i dedicar-se temps a un mateix són passos imprescindibles per superar aquesta inevitable situació. És un recordatori que la vida real, amb els seus alts i baixos, és molt més rica i complexa que la imatge edulcorada que sovint es projecta.
El missatge que ens arriba és clar: en un món on tot sembla perfecte a la pantalla del mòbil, l’autenticitat i el benestar personal s’han convertit en un tresor ocult i escàs. Ja no es tracta només del que menges o de la teva rutina d’exercici, sinó de com et sents amb tu mateixa i les decisions que prens per la teva pau mental. Aquesta és una solució vital per a la nostra salut integral, i també un estalvi en pressions i frustracions innecessàries.
Has llegit fins aquí per una raó: saps que el secret de la felicitat no resideix en la perfecció irreal, sinó en la capacitat de ser qui ets, amb els teus plaers, les teves realitats i els teus reptes. Prendre decisions conscients per la teva salut integral, més enllà de modes o pressions externes, és la decisió més intel·ligent que pots prendre per a tu. Després de tot, què significa realment viure bé si no és fer-ho a la teva manera?
