Una paradoxa que planteja nous reptes per al model turístic català. El turisme internacional a Catalunya ha entrat en una nova fase: menys volum, més rendibilitat.
Al juliol i a l’agost, la regió va ser l’única gran comunitat que va perdre visitants respecte al 2024, però va marcar xifres rècord de despesa per turista.
Les dades obren un debat sobre sostenibilitat, qualitat i dependència del sector.
Una caiguda inesperada en ple estiu
L’estiu del 2025 ha deixat una fotografia inesperada per al turisme català. Per primera vegada des de la pandèmia, Catalunya ha registrat una caiguda en el nombre de turistes estrangers durant els mesos clau de la temporada estival. Al juliol, el descens va ser de l’1,2 % respecte al mateix mes de l’any anterior. A l’agost, la baixada encara va ser més pronunciada: un 4,3 %.
El més cridaner és que aquesta caiguda contrasta amb el comportament d’altres grans comunitats autònomes com les Balears, el País Valencià o Andalusia, que van mantenir o fins i tot van augmentar les seves xifres d’arribades. Catalunya va ser l’excepció.
Aquest descens no ha passat desapercebut al sector hoteler ni entre els operadors turístics, que alerten sobre un possible canvi de cicle. Estem davant d’un ajust conjuntural o de l’inici d’una transformació més profunda del turisme a la regió?
Menys turistes, però amb les butxaques més plenes
Tot i la caiguda en el volum de visitants, els ingressos no només no han disminuït, sinó que han augmentat. La despesa mitjana per turista internacional ha assolit xifres rècord. A l’agost del 2025, cada turista va gastar de mitjana 1.423 euros, un 6,4 % més que l’any anterior. La despesa diària també va créixer: 229 euros per dia, un augment del 7,5 % interanual.
Aquest increment es deu a diversos factors: preus més alts en tots els nivells de l’oferta (allotjament, restauració, activitats), elecció de serveis de més gamma i una reducció en la durada mitjana de les estades, que concentra la despesa en menys dies.
En termes agregats, els ingressos generats pel turisme internacional es mantenen estables o fins i tot lleugerament a l’alça, malgrat la caiguda en volum. Aquesta combinació suggereix que el perfil del visitant ha canviat.
El turista que arriba, ara és un altre?
Les dades i l’experiència del sector apunten a una evolució en el perfil del turista. Menys motxilles i més maletes grans. Més interès per experiències personalitzades, exclusives o vinculades a la gastronomia i la cultura. El turista que visita avui Catalunya tendeix a ser més exigent i amb una major capacitat de despesa.
Aquest canvi no és exclusiu de Catalunya. A tot Europa s’observa un desplaçament cap a un turisme de més qualitat i menys massificació. En el cas català, aquest fenomen es veu reforçat per campanyes orientades a atreure un turisme sostenible, així com per la saturació prèvia de destinacions com Barcelona.
A més, alguns mercats emissors han reduït la seva presència, com el britànic, mentre que d’altres, com l’estatunidenc o el canadenc, han guanyat pes. Un turista menys nombrós, però més rendible.
Barcelona i l’interior: dues cares d’un mateix estiu
L’evolució de l’estiu no ha estat homogènia a tot el territori. Mentre que Barcelona continua sent l’epicentre del turisme internacional, altres zones costaneres i interiors han viscut un estiu més desigual. Alguns municipis de la costa han notat més la caiguda, especialment aquells més dependents del turisme europeu tradicional.
En canvi, zones de l’interior català o del Pirineu han mantingut una activitat estable gràcies al turisme nacional i de proximitat. El fenomen de la “desconcentració turística”, perseguit des de fa anys per les autoritats, sembla començar a prendre forma, tot i que encara de manera incipient.
El turisme rural, les escapades breus i les rutes gastronòmiques han guanyat terreny, especialment entre famílies i visitants catalans o de la resta de l’Estat.
El final del turisme de masses a Catalunya?
Les xifres i tendències d’aquest estiu reobren un debat de fons: Catalunya ha de continuar apostant per atreure més turistes o ha de prioritzar la qualitat i l’impacte econòmic per visitant?
El discurs institucional fa temps que apunta cap a un model més sostenible i menys massificat. Tanmateix, aquesta transició comporta riscos: una dependència excessiva d’un turisme d’alt poder adquisitiu pot fer més vulnerable la destinació davant de crisis econòmiques globals.
A més, existeix el perill d’una elitització progressiva del turisme en zones com Barcelona, on els preus mitjans ja comencen a excloure segments populars. Si el “turisme de qualitat” es converteix en sinònim de “turisme car”, el model podria perdre diversitat i accessibilitat.
La discussió està oberta. Volem menys turistes però amb més diners, o un turisme més ampli i democràtic?
Catalunya, cap al turisme de qualitat o cap a l’exclusió?
Mentre el nombre de turistes baixa però la despesa puja, el model turístic català s’enfronta a una cruïlla: apostar per la rendibilitat o per la diversitat. La decisió marcarà el futur d’un dels seus sectors clau.
Quin tipus de turisme volem per al futur? Comparteix la teva opinió i participa en el debat.
