Entre el 2021 i el 2024, l’encariment de la vida a Catalunya ha superat el 14 %, mentre els sous han avançat a un ritme molt menor.
El resultat és una pèrdua de poder de compra que empobreix les famílies treballadores. L’informe del sindicat CGT alerta d’una tendència regressiva que ja es deixa veure en el consum local i en la pressió sobre els serveis municipals.
El sou ja no arriba: 4,1 % menys poder real
La inflació ha anat per davant del salari. En aquests tres darrers anys, els preus a Catalunya han pujat un 14,8 %, mentre els sous amb prou feines ho han fet un 10 %. Aquest desajust ha suposat una pèrdua de poder adquisitiu del 4,1 %, segons dades del sindicat CGT.
Aquesta xifra no és només un indicador macroeconòmic: és una diferència que es nota a final de mes. Vol dir menys menjar a la nevera, menys estalvi, més sacrificis. Fins i tot en sectors on hi ha hagut augments salarials, l’alça dels preus ha anul·lat bona part d’aquest progrés.
De Barcelona a la perifèria: l’èxode que canvia la cistella de la compra
L’elevat cost de vida a la capital catalana ha empès moltes famílies a traslladar-se a municipis metropolitans com Sabadell, Terrassa o Vilanova i la Geltrú. La migració interna no és només demogràfica: implica també una nova pressió econòmica per a aquests nuclis.
A Sabadell, per exemple, els supermercats locals informen d’un canvi en el patró de consum. Es venen més productes de marca blanca, hi ha més demanda d’ofertes, i els carrets, encara que continuen plens, porten menys varietat. Els comerciants noten que els clients “compren amb calculadora”.
Viure costa més: lloguers, gasolina i supermercat a l’alça
Un dels factors més greus que accentuen aquesta pèrdua de poder adquisitiu és el preu de l’habitatge. Entre 2021 i 2024, el lloguer a Catalunya ha pujat un 37,4 %. Comprar un habitatge també és més car: un 10,4 % més, segons xifres del mateix informe.
A això s’hi afegeix el cost del transport, especialment en municipis mal connectats. El preu de la benzina, de l’electricitat i dels productes bàsics del supermercat han crescut per sobre de la mitjana europea, afectant de manera desigual aquells que més en depenen.
Testimonis des de Sabadell i Vilanova: “Abans arribàvem, ara retallem”
Per a la Rosa, mare de dos fills a Sabadell, el canvi ha estat dràstic: “Abans omplíem el carro en una sola compra setmanal. Ara hi anem dues vegades i comprem menys. Tot puja, menys el nostre sou.”
A Vilanova i la Geltrú, en Jordi, treballador autònom, també ho nota: “He deixat de comprar carn entre setmana. La reservo només per al diumenge. La resta, arròs, pasta i llaunes. Això no és viure, és sobreviure.”
Els ajuntaments ja perceben aquests senyals. Alguns serveis socials han vist augmentar les peticions d’ajuda alimentària. Les entitats de barri denuncien que la pobresa energètica també està creixent.
Què pot venir ara?: previsions i respostes possibles
La perspectiva no és gaire esperançadora a curt termini. Tot i que l’IPC s’ha moderat en alguns mesos, la recuperació del poder adquisitiu perdut no serà immediata. Els experts adverteixen que, sense una política salarial més activa o mesures de contenció dels preus bàsics, la bretxa social s’ampliarà.
Des d’algunes organitzacions sindicals es proposa vincular els salaris al cost real de la vida. Altres reclamen un control més fort sobre el mercat del lloguer o incentius per als comerços de barri que mantinguin preus assequibles.
Mentrestant, les famílies fan equilibris. Ajusten el consum, prioritzen el que és essencial i renuncien al que fins fa poc semblava bàsic.
Quan els diners no rendeixen: el nou malestar silenciós
Catalunya afronta un moment delicat: una pèrdua de poder adquisitiu que no es veu, però es nota. Que no sempre surt als informatius, però viu a les llistes de la compra, als extractes bancaris i a les decisions difícils de cada dia.
Una societat on treballar ja no garanteix benestar ha de repensar les seves prioritats.
Has notat també aquest cop? Explica’ns la teva experiència.
