La llarga espera per l’acord dels pressupostos del 2023 ha arribat a la seva fi. Aquest dimecres, el Govern català ha pactat amb el PSC per dur a terme la proposta pressupostària que feia mesos que estava encallada. El president de la Generalitat Pere Aragonès es trobava en una situació límit, on la minoria del seu partit l’havia portat a buscar aliats dins i fora del Parlament. Els primers a donar suport als pressupostos van ser els sindicats (Comissions Obreres i UGT) i les patronals (Foment i Pimec), als quals se’ls va prometre escoltar i dur a terme una llarga llista de propostes que ara s’hauran de veure reflectides en els comptes. Mentre Aragonès respira amb el suport del PSC, els agents socials catalans repassen el document per veure que, tot i que la gran majoria de promeses s’han complert, encara hi ha punts als quals hauran de renunciar fins a l’any que ve.
Salut, la joia de la corona
En l’acord destaca la inversió en Salut. El departament no només han arribat a un pacte amb el sindicat de metges per aturar la vaga, sinó que han aconseguit emportar-se la partida més gran dels pressupostos. La inversió en la sanitat catalana registra un increment de 1.284 milions d’euros, fins a arribar als 12.212,8 milions totals dedicats a la salut catalana.
El debat de la sanitat pública no ve de nou: en el pacte amb els agents socials catalans, el president de la Generalitat Pere Aragonès ja va assegurar que la despesa en salut seria de les més importants. En concret, els sindicats i les patronals catalanes van assegurar que l’augment del pressupost havia de ser de fins al 25% en l’atenció primària -seguint en la línia de les recomanacions de l’OMS-, una xifra que s’assembla molt a la que s’ha acabat definint en l’acord dels comptes, on s’estima que s’incrementarà el pes de l’atenció primària en el pressupost destinat a la provisió de serveis sanitaris, fins a arribar al 24%, el que equival a un augment de 2.100 milions d’euros.
Pel que fa a la manca de professionals, un apunt que també van fer els agents socials quan van donar suport a la presentació dels pressupostos, el Govern es marca un objectiu de 485 professionals addicionals en el període 2023-2027, amb una partida pressupostària dedicada a aquesta àrea de 30 milions d’euros. A més i de manera addicional, s’invertiran 30 milions més a la salut mental i 50 milions a disminuir les llistes d’espera, aquesta segona mesura sent complementària a l’ampliació de personal per evitar la sobrecàrrega de feina dels professionals.
680 milions pel Pacte Nacional per a la Indústria
Un altre dels grans èxits del diàleg entre els agents socials i el Govern ha estat la garantia d’execució del Pacte Nacional per a la Indústria, amb una partida pressupostària de 680 milions d’euros per enguany. En aquest sentit, els pressupostos del 2023 van encarats a una transformació del model productiu centrada en el teixit industrial. Seguint amb aquesta línia, l’acord determina que es dedicaran 56 milions d’euros més a les mesures de suport de la indústria i, de moment, hi haurà un pressupost de 20 milions d’euros per les noves línies de reindustrialització, però amb la previsió d’arribar a executar-ne un màxim de 50 milions.
Però, tal com reclamaven les patronals i els sindicats catalans, el nou model de teixit productiu també ha de ser sostenible. Així doncs, el pacte dels pressupostos determina que es destinaran 180 milions d’euros a la producció d’energies renovables per l’autoconsum de les empreses, però també de les llars. Addicionalment, també es dedicarà una part del pressupost a instal·lar més infraestructures d’energia sostenible als edificis públics. En concret, la partida per a aquesta mesura serà de 25 milions d’euros.
L’educació dedicada a la Formació Professional
El sector de l’educació també augmenta el seu pressupost, sobretot en les llars d’infants. En aquest sentit, s’incrementarà en 52,3 milions el finançament en les guarderies. Aquests diners aniran desglossats per cobrir les previsions d’increments de nens matriculats tant en les llars d’infants municipals, del departament i la subvenció de llars privades, que s’endurà 12,4 milions d’euros.
Però, el gran gruix de canvis en l’educació es troba en la formació professional, una de les demandes que tant els sindicats com les patronals van fer efectives en el moment del pacte. De fet, una part de la partida pressupostària dedicada a l’equipament -que està dotada de 138 milions d’euros- serà per pal·liar la manca de material a causa de l’augment de l’oferta. Tot i això, no s’ha fet menció dels 130 milions d’euros que proposaven els agents socials catalans per tal d’obrir noves formacions i millorar les existents. Tampoc s’ha fet esmena precisa del reforç dels programes d’orientació a l’ESO, però hi ha una partida de 58 milions al Pacte contra la Segregació Escolar, una altra de les demandes dels sindicats.
Pel que fa a la contractació de nous professionals, l’acord de pressupostos assegura que hi haurà 461 noves dotacions de mestres d’educació especial i orientadors. Es destinaran, a més, 35,5 milions d’euros als plans de millora de les oportunitats educatives, una partida en línia amb l’opinió dels sindicats que demanaven més integració social i escolar per a les famílies en situacions vulnerables. En aquest sentit, també es preveuen 20 milions per a la contractació de professionals d’atenció educativa especial (PAE).
La defensa dels drets socials
Pel que fa als drets de les persones, sobretot en la situació inflacionista actual, el pacte dels pressupostos determina que es reduirà un 50% el temps d’espera per a les valoracions del grau de dependència i discapacitat i de les llistes d’espera d’accés als serveis socials -una mesura que compta amb l’aval dels actors econòmics-. Una altra de les reclamacions dels sindicats i les patronals va ser posar de manifest la necessitat de continuar invertint diners en el feminisme, per impulsar més polítiques favorables a la igualtat i la protecció de les dones. En aquest sentit, tot i que no s’ha explicat encara la xifra exacta de la partida pressupostària dedicada a aquest àmbit, l’acord de pressupostos determina que hi haurà un increment del 27%.
Inversions en la millora del transport públic
Els sindicats i les patronals també van demanar un augment del pressupost per dedicar-lo al transport públic, no només de la capital catalana, sinó de totes les comarques. De fet, els agents socials demanaven un increment de 300 milions d’euros per aconseguir millors infraestructures i uns serveis més rendibles. Tot i que el Govern no ha destacat la quantitat exacta de partida que invertirà en transport, ha enumerat una gran quantitat de nous projectes de construcció per millorar el metro de Barcelona. En concret, totes les inversions plantejades sumen un aproximat de 10 milions d’euros. D’altra banda, les inversions fora de la capital catalana també s’han emportat gran part del pressupost. Destaca la primera fase del tram Cambrils-Vila-Seca, a Tarragona, que s’emportarà una partida de 120 milions d’euros.
Les grans infraestructures resolen el pacte
Una de les grans polèmiques a l’hora de pactar el pressupost de la Generalitat han estat quatre grans infraestructures del país que els socialistes reclamaven i que, fins ara, els republicans havien rebutjat. Amb l’acord, el Govern ha donat el seu braç a tòrcer i finalment ha cedit en l’execució dels projectes a Rodalies, l’aeroport del Prat, l’hotel-casino del Hard Rock Cafè i la B-40. Les quatre actuacions, les més conflictives de l’entesa, s’han presentat en un document a part perquè els comuns mantinguin el seu vot favorable als pressupostos.
La construcció del complex turístic del Hard Rock, però, s’ha emmascarat dins d’un punt anomenat Desenvolupament econòmic del Camp de Tarragona. Dins d’aquest punt ERC i PSC també hi han inclòs “assegurar l’execució dels treballs necessaris per a acabar el corredor mediterrani” al seu pas per Catalunya, que només queda per completar des de Barcelona fins a la frontera amb el País Valencià. Les actuacions concretes a fer, que són titularitat del govern espanyol, són implantació de l’ample estàndard entre Castelló i la terminal de la Boella, i al ramal de Tortosa i la implantació de l’ample mixt entre el Nus de Vila-seca i el Nus de Castellbisbal. Per últim, també proposen fer un nou accés ferroviari al port de Tarragona. Ara bé, totes aquestes obres, segueixen sent competència de l’executiu espanyol i no pas del Govern.
Tornant al Hard Rock, cal recordar que abans de posar la primera pedra, el projecte haurà de veure com s’aprova definitivament el Pla de Desenvolupament Urbanístic, que si tot va bé serà durant el primer semestre d’enguany, segons estableix l’acord. Per últim, el Govern i el PSC s’han compromès a negociar amb la Moncloa la inclusió d’una nova subestació elèctrica de 440 kV a l’alçada del municipi de Mont-Roig per donar resposta a les necessitats de desenvolupament industrial del Camp de Tarragona.
Ampliació del Prat, però protegint el Delta del Llobregat
El segon gran punt de l’acord d’infraestructures és l’ampliació de l’aeroport del Prat, un tema que ja fa anys que cueja a Catalunya. Per arribar a culminar el projecte, el Govern s’ha compromès a obrir, juntament amb la Moncloa, una comissió tècnica per tancar nou model aeroportuari a Catalunya amb l’objectiu “de transformar l’aeroport del Prat perquè guanyi capacitat i esdevingui un veritable hub intercontinental”.
Ara bé, ERC ha imposat dins d’aquesta negociació que tot plegat respecti la biodiversitat, la convivència dels veïns i veïnes i les directives ambientals europees, posant especial cura en la preservació de l’espai natural protegit del Delta del Llobregat. Alhora, aquesta ampliació del Prat haurà de permetre la connexió amb alta velocitat ferroviària dels aeroports de Girona i Reus per tal de millorar la competitivitat i garantint el consens territorial.
Finalment tindrem la B-40
El tercer projecte serà la construcció efectiva de la B-40, el quart cinturó de Barcelona que recorrerà el Baix Llobregat i el Vallès Occidental, si bé cal recordar que encara no té una partida concreta assignada dins del pressupost d’enguany. Per tal de començar la construcció d’aquesta nova carretera durant el primer trimestre d’aquest 2023 se signarà un conveni amb el Ministeri de Transports que garanteixi la redacció del projecte de la Ronda Nord proposada en el “Pla Específic de Mobilitat del Vallès”.
Per últim, també hi haurà moviments amb relació a Rodalies. La idea del Govern i el PSC és acordar amb el govern espanyol un model per traspassar els recursos econòmics necessaris per a l’adequada gestió dels serveis ferroviaris sota les seves competències. Això comportaria la cessió de la titularitat de les infraestructures de la Xarxa Ferroviària d’Interès General dins de Catalunya necessàries perquè la Generalitat pugui prestar aquests serveis.
4
