El banc d’inversió nord-americà Morgan Stanley acomiadarà abans de l’estiu uns 3.000 dels seus treballadors, un 5% de la plantilla, segons ha avançat el portal nord-americà Bloomberg. Després d’una important caiguda del valor borsari en les darreres jornades i un important augment dels costos registrats al mes de març, la companyia dirigida per James P. Gorman planeja una important retallada de la seva estructura laboral que afectarà principalment la força de treball dels seus negocis bancari i de compravenda d’actius en borsa. Morgan Stanley és, així, només la darrera baula d’una llarga cadena d’acomiadaments a gegants del sector de les finances i les inversions a Nova York, en una versió del Gran Acomiadament que fa dos cursos que afecta Silicon Valley –si bé ara a Wall Street–.
El filtratge de l’expedient de retallada a Morgan Stanley arriba només uns dies després de l’anunci de la boutique d’inversions Lazard, un dels principals advisors de les empreses cotitzades a Nova York. La firma dirigida per Ken Jacobs eliminarà un 10% de la seva plantilla abans que acabi el 2023, tot assegurant que les causes principals per a aquest retrocés expliquen tant la seva decisió com la dels seus competidors i la resta de l’ecosistema. Segons va explicar als inversors el mateix Jacobs el passat divendres, tal com avançava Business Insider, els pics d’activitat financera el 2021 i 2022 –un període de celebració a la sortida de la pandèmia que va revifar els fluxos de capital tant cap a l’ecosistema emergent com entre les grans empreses– van impulsar un boom tant de contractació com de salaris entre els treballadors especialitzats. En un entorn financer molt més falaguer, la banca no troba una altra manera de retallar costos. “És molt difícil treure’t tot allò del sistema; no pots simplement retallar salaris”, assegurava el CEO.
La incertesa a les finances globals, així com la sostinguda pujada dels tipus d’interès per part de la reserva federal –que ha encarit substancialment un crèdit imprescindible per executar les grans operacions financeres que aquestes empreses ajuden a gestionar– han creat un “ambient extremadament complicat”, en paraules del president de JPMorgan Chase, Daniel Pinto. Segons dades de la gestora de dades d’inversió Dealogic, les xifres de les ofertes inicials (IPO) han caigut un 74% durant els primers mesos del 2023, i la primavera enceta un període encara més lent per a aquesta mena d’operacions.
Retallades a tot el carrer
La situació financera ha afectat, d’aquesta manera, la gran majoria de les principals firmes de les finances de Nova York. Sense anar més lluny, el passat mes de gener el grup Goldman Sachs va anunciar un acomiadament massiu que afectaria, en la línia de Morgan Stanley, uns 3.000 treballadors. L’únic precedent recent d’una regulació de l’ocupació d’aquest calibre a la companyia dirigida per David Solomon és la crisi financera del 2008, segons fonts de la companyia van confirmar llavors a l’agència Reuters. Si bé la retallada de costos a GS afectarà, segons Bloomberg, totes les branques de la companyia, serà la d’inversions la que lideri els acomiadaments –sota els efectes, de nou, de la pèrdua d’activitat financera després de l’acceleració postpandèmica–.
Més limitades són les mesures de retallada de costos de companyies com Citigroup o la mateixa JPMorgan Chase. Segons va informar Fortune, la companyia de Pinto i Jamie Dimon ja avançava un “huracà econòmic” durant el mes de març, principalment per la volatilitat dels mercats financers. Així, JPMorgan retallarà “centenars” de llocs de treball relacionats amb el negoci hipotecari. Per la seva banda, Citigroup es desfarà d’una mica menys de l’1% de la seva plantilla, que s’eleva fins a prop del quart de milió de treballadors, en un moviment que també reduirà la base laboral de la branca hipotecària del banc, així com les operacions internes, tot i que afectarà majoritàriament, com en els casos anteriors, la banca d’inversions.
La banca comercial no se n’allibera
No serà només la banca d’inversió la que patirà els efectes d’aquesta volatilitat financera que ha frenat els mercats. El segon banc dels Estats Units, Bank of America, ha anunciat més de 4.000 acomiadaments per al 2023 –un 2% de la seva , fins a una base de treballadors lleugerament superior als 213.000. Segons va fer públic el Financial Times, l’acomiadament massiu ha sorprès l’entorn, en tant que BofA va anunciar uns ingressos al primer trimestre de 26.000 milions de dòlars, 1.000 milions més de l’esperat. Val a dir que part dels guanys de la banca comercial nord-americana, com asseguren des del mateix FT, responen a la important pujada de tipus d’interès, amb uns ingressos procedents del deute un 27% més elevats només durant els primers tres mesos. En una tendència similar a la de la banca d’inversió, però, la caiguda de la borsa va limitar aquests efectes.
El conseller delegat de l’entitat Brian Moynihan ja va alertar en una compareixença davant els inversors que “les previsions apunten a una recessió a la segona meitat de l’any”, si bé l’activitat comercial dels consumidors no sembla oferir cap bandera vermella. Tot i els beneficis de més de 8.200 milions de dòlars declarats pel banc, Moyinihan assegura preparar-se per a un entorn econòmic “més turbulent”. “Tot apunta a una recessió lleugera –reiterava el banquer– però ja veurem el que passa”.
