La prosperitat econòmica va més lligada amb l’educació del que podria semblar i en aquest aspecte Catalunya té un seriós problema. Segons un estudi recent de la Cambra de Barcelona, Catalunya té un dels mercats laborals més qualificats d’Europa, però aquest fet es contraposa amb una baixa inversió en educació pública que, a la llarga, podria posar en risc la qualitat del model educatiu i, conseqüentment, un problema econòmic considerable en no aportar al mercat laboral i al teixit econòmic allò que demanda.
En aquest sentit, la Cambra reclama a la Generalitat que dediqui més recursos a l’educació, perquè repercutiria positivament amb unes millors condicions de benestar econòmic. A més, consideren que cal gastar millor els recursos disponibles, concentrant més esforços als centres més desafavorits, promovent titulacions universitàries científiques i tecnològiques i apostant decididament per un model de formació professional que es tradueixi en una elevada inserció laboral amb sous competitius en l’àmbit europeu.
I és que el dèficit de finançament en l’educació pública a Catalunya pot acabar revertint en uns pitjors resultats acadèmics i, per tant, pitjor qualitat dels treballadors futurs, el que empobriria l’economia del país. De fet, actualment Catalunya es troba en la part baixa en termes comparatius amb Alemanya, França, Itàlia, Bèlgica i Països Baixos pel que fa als resultats de les proves PISA. En concret, la puntuació mitjana en matemàtiques a Catalunya l’any 2018 va ser de 490 punts, una xifra molt inferior a la dels Països Baixos (519). A més, és important destacar la relació positiva entre la despesa pública per estudiant i els resultats de les proves PISA. En concret, a Bèlgica i als Països Baixos la despesa pública per alumne no universitari va ser de 10.453 i 9.611 euros respectivament l’any 2019, una xifra molt superior a la d’Espanya (5.776 euros) i Itàlia (6.742 euros). Ara bé, si s’analitzen comparativament els resultats de les proves PISA amb l’Estat, els resultats són lleugerament millors a Catalunya, tot i la menor despesa pública per alumne i el nombre més gran d’alumnes per professor.
Increment en educació sí, però menor al del conjunt del pressupost
Un dels altre dels punts clau del sistema educatiu català i la seva manca de finançament és la falta de pressupost. Concretament, la Cambra considera que el país, i el Govern, ha d’apostar de forma decidida per millorar la qualitat de l’ensenyament públic, un dels principals instruments per reduir la desigualtat d’oportunitats. Una de les palanques per assolir aquest objectiu és millorar el finançament d’un sector que es va veure durament afectat per les retallades de l’última crisi.
Tot i que la despesa educativa ja ha recuperat els nivells previs a la crisi i l’augment de la despesa en educació prevista als pressupostos d’aquest any ha estat força considerable, la Cambra lamenta que sigui inferior a l’augment de la despesa consolidada del conjunt del sector públic (7,6%).
Invertir en educació es tradueix en millors condicions laborals
Cal recordar també que la inversió en educació es tradueix en un major nivell educatiu que porta a aquestes retribucions salarials més elevades i una menor probabilitat d’estar a l’atur. De fet, Catalunya el salari per hora treballada dels ocupats amb estudis universitaris era de 15,3 € el 2006, un 61% superior al dels treballadors que només compten amb estudis d’ESO. Addicionalment, cal destacar que el diferencial en termes absoluts entre els dos grups s’ha ampliat entre el 2006 (5,8 €) i el 2018 (6,4 €). En relació amb la taxa d’atur, aquesta és sistemàticament superior entre la població activa amb estudis fins a l’ESO (17,5% el 2021) si es compara amb la dels graduats universitaris (6,6%). A més, cal afegir que la taxa d’atur augmenta més intensament en etapes recessives en el col·lectiu de treballadors de baixa qualificació.
L’educació no només pot condicionar la trajectòria laboral dels individus, sinó que també està positivament vinculada amb un nivell de benestar físic més elevat. De fet, l’estudi de la cambra mostra com l’esperança de vida als 30 anys és més elevada per al col·lectiu amb un grau universitari o superior (55,6 anys el 2019) respecte a les persones amb estudis fins a l’ESO (53,4).
Elevada sobrequalificació universitària
Un altre dels problemes que mostra el sistema educatiu a Catalunya és l’elevada polarització formativa, un factor que podria explicar, en part, els elevats nivells de desigualtat salarial en comparació amb la majoria de països europeus. Concretament, la taxa d’abandonament prematur dels estudis a Catalunya se situa en el 14,8% el 2021, clarament superior al 10,2% del nucli europeu. Per altra banda, el percentatge de la població activa amb estudis superiors a Catalunya (45,7%) és sistemàticament creixent i molt superior a la UE-5 (34,3%).
Malgrat l’elevada despesa en educació universitària a Catalunya, el mercat laboral no és capaç d’absorbir l’augment de la població activa amb estudis superiors. Com a resultat d’això, el percentatge de sobrequalificació universitària juvenil és molt superior a Espanya (35,3% el 2019) en comparació amb el nucli d’Europa (23,9%). Aquest resultat és preocupant, atès que redueix de forma ostensible el retorn social de l’educació. De fet, l’estudi mostra com Catalunya és el territori de l’estat que presenta un percentatge de sobrequalificació més baix, gràcies a un teixit productiu de més alt valor afegit. Tot i això, Catalunya ha de dedicar més recursos a vies alternatives d’educació per trobar un millor encaix entre l’oferta i la demanda de treball.
Aposta per l’FP
Per tot això, la Cambra considera que Catalunya ha d’apostar fermament per la formació professional que s’ha demostrat un complet èxit al nucli europeu i “un dels factors que explica els bons resultats del seu mercat laboral”. Addicionalment, els resultats de la formació professional pel que fa a la inserció laboral a Catalunya són positius, ja que la taxa d’afiliació dels alumnes de formació professional de grau superior dual després d’un any de graduar-se va ser més elevada (66,2%) que la dels universitaris (65,7%) per a la promoció 2016-2017.
En conclusió, la cambra reclama que Catalunya convergeixi cap a un model educatiu i de formació més equilibrat i homologable al dels països europeus. En aquest sentit, considera que apostar per una formació professional de qualitat, especialment la que permet obtenir una experiència formativa directament a les empreses. Tot plegat podria contribuir a reduir l’elevada taxa d’atur estructural de l’economia catalana i millorar el retorn social de la inversió en educació pública.
El dèficit de despesa en educació a Catalunya és 630 milions
Aquesta manca d’inversió es tradueix en un dèficit important si es compara amb la resta d’Europa. En aquest sentit, la Cambra estima la despesa pública en educació no universitària per alumne en centres públics és inferior al que li pertocaria a Catalunya d’acord amb el seu nivell de PIB per càpita. De fet, a Catalunya li correspondria una despesa pública per estudiant de 6.846 euros, un 11,5% més de la que actualment s’efectua. Per tant, Catalunya presenta un dèficit anual de despesa en educació pública per alumne de 705 euros amb relació amb la resta d’estats europeus. Això porta al fet que el dèficit anual en despesa pública no universitària s’estima en 628,7 milions d’euros, segons les últimes dades disponibles que daten del 2019.
Com amb tot a Catalunya, cal recordar que una part d’aquest dèficit en educació s’explica per l’actual sistema de finançament autonòmic, que essencialment recapta en funció del PIB i redistribueix els recursos segons la població ajustada. En aquest sentit, la presidenta de la cambra, Mònica Roca, ha assegurat que sense dèficit fiscal que arrossega Catalunya el país podria dedicar molts més recursos a educació i reduir aquestes diferències respectes els estats europeus.
