El daltabaix bancari que va suposar la fallida de Credit Suisse va tornar a posar en guàrdia les institucions financeres europees. Davant d’aquesta tessitura el Tribunal de Comptes Europeu ha reclamat aquest divendres al Banc Central Europeu (BCE) més esforços de supervisió per a garantir que els bancs de la UE gestionin adequadament el seu risc de crèdit, en particular el relatiu a prestataris que no reemborsen els seus préstecs.
En un informe, els considerats auditors de la UE destaquen la importància d’aquesta vigilància sobre el risc crèdit perquè consideren que si se’n fa una mala gestió per part dels bancs pot acabar amb la seva viabilitat i, per conseqüència amb el sistema financer en el seu conjunt. L’escrit assenyala que tot i les tasques de supervisió del risc de crèdit i els préstecs problemàtics dels bancs per part del BCE, l’organisme liderat per Christine Lagarde no va imposar requisits de capital proporcionalment més elevats a les entitats de major risc. A més, també veuen que el BCE tampoc va intensificar prou les mesures de supervisió quan els bancs presentaven insuficiències persistents en la gestió del risc de crèdit.
“Per a evitar situacions d’inviabilitat bancària a causa d’una mala gestió del risc de crèdit, el BCE ha de garantir que els bancs gestionin adequadament tals riscos”, ha assenyalat l’auditor responsable de l’informe, Mihails Kozlovs. Alhora, també ha incidit en el fet que “això és crucial donada la importància de la confiança en el sector bancari i les difícils condicions econòmiques actuals”.
El BCE no és eficaç
A més a més, els auditors asseguren que el BCE no és del tot eficaç a l’hora d’usar els seus instruments i competències per regular i supervisar el mercat bancari. De fet, consideren que hi ha millors maneres de garantir que els riscos identificats estiguin plenament coberts per capital addicional o per a donar instruccions als bancs a fi que gestionin millor aquest risc. Tot i aquest comentari també creuen que les avaluacions del BCE sobre els riscos de crèdit i els controls dels bancs eren, en general, de bona qualitat.
En aquest sentit, han advertit que el canvi d’enfocament aplicat pel BCE el 2021 per a determinar l’import del capital que un banc ha de mantenir per sobre del mínim reglamentari no garanteix que es cobreixin adequadament diversos riscos, i el BCE no l’ha aplicat de manera coherent. En particular, subratllen que el BCE no va imposar requisits proporcionalment més elevats quan els bancs s’enfrontaven a riscos més elevats, cosa que significa que els riscos no estan clarament vinculats al requisit imposat.
Falta personal
D’igual manera, els auditors han criticat la falta de personal, tant del BCE com de les autoritats nacionals, que treballa en la supervisió bancària i la durada del cicle de supervisió de 2021, la qual cosa podria donar lloc a avaluacions obsoletes. A més, també han evidenciat que el BCE no va utilitzar sistemàticament les seves competències de supervisió respecte als bancs que no disposaven de processos i dades sòlides per a identificar i mesurar dels préstecs dubtosos.
