La Comissió Europea ha presentat aquest dimecres la nova revisió de la disciplina fiscal a Europa. Amb aquesta revisió, l’executiu comunitari contempla regles més flexibles i assequibles pel que fa al deute dels estats membre de la Unió Europa. El millor exemple d’aquesta flexibilització és la imposició d’una senda de despesa neta a mitjà termini que estigui subjecta al deute específic de cada estat i que tingui un horitzó de quatre anys ampliable fins a un màxim de set. Ara bé, aquesta flexibilització ve acompanyada de diverses contrapartides, com el topall del dèficit públic, que es manté en un 3%, i d’un ventall de sancions més gran, però amb reducció d’imports.
En l’apartat de les penalitzacions per l’incompliment de la senda, el comissari europeu d’Economia, Paolo Gentiloni, ha destacat que la Comissió “manté la possibilitat de sancions econòmiques i es farà més creïble reduint els imports”. Alhora, el nou sistema fiscal de sancions afegeix algunes que tinguin un major efecte reputacional, com la possibilitat que els ministres dels Estats membre en el procediment de dèficit excessiu també puguin presentar en el Parlament Europeu les mesures per a complir amb les recomanacions del Procediment de Dèficit Excessiu (PDE).
A més, a causa de l’especial risc que es produeixin repercussions negatives dins d’una unió monetària, seria possible aplicar sancions financeres als països de la zona de l’euro en cas d’incompliment de la seva senda particular. La Comissió Europea també obrirà un nou instrument per a fer complir els compromisos de reforma i inversió que sustenten una trajectòria d’ajust més gradual, per la qual cosa, si un estat membre no compleix els seus compromisos de reforma i inversió, l’eina facultarà a la Unió Europea per a sol·licitar una revisió de la senda de despesa primària neta pluriennal per a imposar també sancions financeres.
Aquestes mesures es complementen amb un reforç de la prevenció a través del procediment de desequilibri macroeconòmic centrat, segons ha assenyalat Gentiloni, en els nous riscos, la qual cosa permet una detecció i avaluació de la gravetat dels desequilibris emergents.
Les sendes de deute no s’acordaran amb els Estats
Tot i el canvi en el règim de sancions, Brussel·les ha incidit en el fet que els canvis que proposa en el Pacte d’Estabilitat i Creixement no signifiquen que s’arribi a acords bilaterals entre la Comissió Europea i cada estat membre, sinó que cadascun dels plans estructurals hauran de ser recolzats pel Consell.
La nova senda de despesa, que atén la petició de flexibilitat que van fer països com Espanya, classificarà als Estats membre en tres categories sobre la base del deute públic que acumulin. Així, els països amb un deute “substancial” hauran d’aconseguir un ajust fiscal complet en l’horitzó d’aquest pla, és a dir, quatre anys, que es redueixen a tres en el cas de les economies amb un deute “moderat” mentre que aquells amb un deute “baix” no tindran l’obligació de realitzar ajustos.
No obstant això, la proposta contempla que els països que tinguin un gran deute públic el període de 4 anys tingui una possibilitat d’extensió fins a un màxim de set si aquests es comprometen a realitzar reformes o inversions, que seria el cas de l’Estat espanyol. En tot cas, els estats membres han d’assegurar que el deute està en una senda de descens plausible. Així mateix, la Comissió ha introduït una clàusula específica d’escapament per als Estats, ja que inclou la possibilitat d’esdeveniments extraordinaris, com ara pandèmies o guerres, derivada de l’actual context postcovid i de la crisi després de l’atac de Rússia a Ucraïna.
La proposta manté algunes de les obligacions de l’actual disciplina, com és el cas del Procediment de Dèficit Excessiu (PDE), que continua en un màxim del 3%, mentre que el PDE basat en el deute es reforçarà i s’activarà quan un estat membre amb un deute superior al 60% del PIB es desvia de la senda de despesa neta acordada. En aquesta línia, Gentiloni ha afegit que “el que importa per a la sostenibilitat del deute és que els Estats membre redueixin el deute públic de manera realista, gradual i sostinguda”, la qual cosa està condicionada a “allunyar-se dels requisits poc realistes impostos per la regla de reducció del deute de l’1/20″ que imperava en l’anterior pla.
