MónEconomia
La crisi aeroportuària, el llegat de la pandèmia
  • CA

La pandèmia va deixar imatges d’aeroports buits, una situació que no s’havia vist pràcticament mai. La ferida no va ser mortal, però va provocar que el sector aeroportuari mundial entrés en crisi, un problema que, dos anys després de la covid i amb la recuperació de pràcticament tot el volum de passatgers, encara passa factura als treballadors. La falta de personal i els horaris escandalosos que això implica han portat alguns empleats d’aerolínies a convocar vagues. Una situació que sembla afectar els passatgers, ja que provoca retards i cancel·lacions, però no el mateix operador aeroportuari AENA, que va guanyar 499,2 milions d’euros fins al setembre, un 503% més que al mateix període del 2021, que es va tancar amb pèrdues de 123,7 milions. Tampoc va afectar les aerolínies, que també van registrar beneficis en els últims resultats.

Aquest context demostra que la crisi de la qual es recupera el sector no és econòmica sinó més aviat de personal. Segons un estudi de la Associació de Transport Aeri Internacional (IATA, per les seves sigles en anglès), “hi ha 2,3 milions de persones menys treballant en el sector aeri”. Aquestes xifres es deuen a la gran fuga de personal que hi va haver durant la pandèmia, sobretot a les aerolínies, ja que AENA no ha fet públiques les dades de la quantitat de treballadors que tenen ara en comparació amb aquells moments. En el cas concret de les aerolínies, tant Stavla com USO, els sindicats majoritaris de Ryanair i Vueling, han reclamat per activa i per passiva la “manca de personal d’ençà que la situació va tornar a la normalitat”. I és que els retards d’alguns dels vols es produeixen, en gran part, per la falta de personal.

Mentrestant, però, les aerolínies guanyen diners. IAG, el hòlding propietari de Vueling, va guanyar 293 milions d’euros en el segon trimestre, davant les pèrdues de 967 milions d’un any abans. El primer trimestre va ser rendible per a totes les seves companyies, comandades per Ibèria, amb 90 milions de resultat operatiu. Ryanair també va aconseguir xifres positives, amb un benefici de 170 milions d’euros en el seu primer trimestre fiscal d’enguany (abril a juny), enfront dels 273 milions de pèrdues del mateix període del 2021. Amb tot, sembla que les irregularitat d’horaris i la falta de treballadors no suposen un gran problema per a les empreses, que obtenen beneficis igualment.

Les aerolínies, en peu de guerra

No és d’estranyar que hagi estat un estiu de vagues la causa de cancel·lacions i fins i tot caos en alguns aeroports. Aquestes aerolínies no han estat les úniques a patir aquestes retallades de personal, però sí les més properes i potser les més reivindicatives. Tant el sindicat de Ryanair com el de Vueling segueixen reivindicant un canvi de conveni, com també la contractació de més treballadors. “Reclamem unes condicions salarials dignes i un tracte just”, asseguren fonts de Stavla, que continuen dient que “si el conflicte persisteix el 31 de gener del 2023, es prorrogarà la vaga de manera indefinida” fins que no es resolgui la situació de precarietat salarial en què es troba la plantilla.

D’altra banda, Ryanair també convoca més dies de vaga en els seus serveis d’assistència. En el seu cas començaran aquest 28 d’octubre. Una vaga que afectarà els aeroports de Barcelona, Girona, Reus, Madrid i Palma de Mallorca, entre d’altres. La protesta, convocada pel sindicat USO, suposarà aturades de 24 hores del 28 d’octubre a l’1 de novembre i aturades parcials cada divendres, dissabte i diumenge del mes de novembre, entre les 4.00 i les 7.00 hores, de les 12.00 a les 15.00 i de les 21.00 a les 23.00. “El motiu d’aquesta convocatòria de vaga al servei d’handling de Ryanair no és cap altre que engegar la mesa negociadora del I Conveni per a aquest col·lectiu, paralitzada des del 2020″, han explicat fonts del sindicat USO.

Més formació per treballar al sector aeri

La IATA també publica un informe que dona certes explicacions sobre la necessitat d’abaixar els ritmes de contractació de les aerolínies. Una de les principals raons de la falta de personal és que les exigències laborals, que ara insisteixen a cobrir els llocs de treball que van desaparèixer per la pandèmia. Segons un sondeig a nivell mundial en el qual han participat al voltant de 800 líders de recursos humans (RR.HH.) de la indústria de l’aviació, responsables de l’aprenentatge i el desenvolupament, “la formació dels treballadors actuals i futurs serà clau per construir amb èxit una força laboral postpandèmia”. En aquest sentit, els requisits que cal aplicar a aquests llocs de treball ja reuneixen moltes més condicions. Algunes de les relatades a l’informe són la capacitat de gestió de conflictes, com també la gran habilitat per utilitzar eines de digitalització.

Més notícies
Imatge d'arxiu d'unes plaques solars / Europa Press
Teletreball i més eficiència, la fórmula per superar la crisi energètica
Notícia: Teletreball i més eficiència, la fórmula per superar la crisi energètica
Comparteix
Un de cada cinc empresaris catalans vol apostar a l'autoconsum en el pròxim any
Credit Suisse cau per sota de l'esperat abans de la seva esperada reestructuració / EP
Credit Suisse no apaga l’incendi
Notícia: Credit Suisse no apaga l’incendi
Comparteix
Les pèrdues de 5.946 milions d'euros anunciades pel gegant helvètic sorprenen negativament un mercat que no confia en les mesures anunciades pel CEO Ulrich Körner
Una oficina del SOC / ACN
Catalunya crea 38.800 llocs de treball al tercer trimestre
Notícia: Catalunya crea 38.800 llocs de treball al tercer trimestre
Comparteix
Tot i el lleuger augment de l'atur de 4.700 personeses, les darreres dades de l’Enquesta de Població Activa situen el país com un dels territoris amb millors dades de nova ocupació
Imatge de recurs d'unes plaques solars / Europa Press
Els ajuntaments, el primer obstacle per a la fotovoltaica a Catalunya
Notícia: Els ajuntaments, el primer obstacle per a la fotovoltaica a Catalunya
Comparteix
Les competències urbanístiques i les traves administratives frenen l'aplicació del decret d'acceleració del desplegament de renovables de la Generalitat

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa