Els 1.600 milions d’euros de pèrdues anunciades per Credit Suisse el segon trimestre de 2022 van refrendar l’esclat d’un possible pànic borsari. L’ex PwC Ulrich Körner, un prestigiós economista alemany, prenia llavors les regnes d’un banc que reconeixia que estava “en una situació crítica”. El segon vehicle d’inversió més important de Suïssa havia declarat un balanç negatiu per un valor superior al 10% de la seva capitalització en borsa, i l’ombra de Lehman Brothers començava a sobrevolar Zurich. L’excessiu risc d’inversions com les d’Archegos i Greenhill, que van comportar cops a les finances del banc de 4.700 i 10.000 milions d’euros respectivament, s’havien afegit a successius escàndols de corrupció i espionatge que van acabar d’enfonsar la companyia. El nou CEO va prometre, ja a l’estiu, un canvi de rumb de la firma coincidint amb els resultats del tercer trimestre, esperant marees favorables que, juntament amb un sanejament de l’entitat, calmessin les aigües. La mala situació macroeconòmica, però, ha colpejat profundament una firma esmicolada: aquest matí ha anunciat pèrdues per un valor de 5.946 milions d’euros. “S’esperaven, però no tan profundes; el mercat està sorprès negativament”, explica Alfons Fernández, de la comissió d’economia financera del Col·legi d’Economistes de Catalunya.
El cop financer del trimestre ha dificultat encara més la situació del banc. Körner i el president del consell Axel P. Lehmann tenien, però, un pla: una “reestructuració radical” que tornés la confiança dels mercats. “No hem deixat pedra sense remoure per crear un banc més fort, més resilient i més eficient”, apuntava Lehmann aquest mateix matí en la presentació del full de ruta. Així, l’entitat suïssa ha anunciat una recapitalització de 4.000 milions d’euros, la reducció d’un 40% dels actius de risc -que, afirmen, contrau la ponderació de risc en un 60% i l’exposició al palanquejament en un 55%- i un pla d’estalvi que passa per l’acomiadament immediat de 2.700 treballadors i 6.300 més en els pròxims tres anys. L’esperança, doncs, era comunicar als inversors i estalviadors que s’havia arribat a un punt d’inflexió: la firma estaria curada, i es posaria el focus en els negocis més estables; com ara la banca comercial, la gestió d’actius o l’assessorament financer. “Restableixes la confiança sanejant el banc -raona el professor de la BSM-UPF Xavier Brun– i l’objectiu del missatge que s’ha enviat avui és que la gent es relaxi i no en tregui els diners”.
S’afegiran a aquesta recapitalització i retallades la venda d’actius i fins i tot línies de negoci del banc -aquestes, però, encara no s’han concretat-. Els fons que es puguin recaptar d’aquesta operació, però, són limitats. Els experts consultats coincideixen que, en l’estat actual, els negocis menys rendibles de Credit Suisse tindran un preu reduït; i l’únic que no genera pèrdues, la banca comercial, serà el pilar central del projecte sortint de la reestructuració.
Si bé és encara aviat per avaluar els ànims dels clients i el capital, el mercat no deixa bones sensacions. Després de l’anunci, l’acció de Credit Suisse s’ha tornat a enfonsar per sota dels 4 francs suïssos, fins a uns 3,88 euros per títol. “El mercat considera insuficients aquestes mesures”, lamenta Fernández. Els 4.000 milions d’euros anunciats, recorda, cobreixen només la meitat del forat de 8.000 milions que Goldman Sachs va estimar en un informe a principis de mes. A més, només estan assegurats, segons ha comunicat el mateix banc, uns 1.500 milions d’euros, que aportarà el Saudi National Bank, el fons sobirà d’Aràbia Saudita. La resta, que s’executarà a partir de l’emissió de noves accions tant per a inversors qualificats com per als accionistes existents, no s’ha escrit encara en pedra. “S’hauria d’haver donat un missatge de major agilitat”, raona el membre del CEC, que creu necessària més contundència tant en les xifres aixecades com en les seguretats de captació.
Salvar les pomes sanes
“Credit Suisse és un cistell amb fruites podrides; perquè no es podreixin totes volen salvar la banca privada”, comenta Brun. Aquesta vertical, els serveis financers tradicionals, és l’única que no mostra un alentiment clar: segons els resultats presentats aquest matí, els ingressos s’han mantingut estables, amb uns 3.145 milions d’euros. Els altres serveis, però, s’han enfonsat. La malmesa banca d’inversió ha caigut un 50%, mentre que la gestió patrimonial va aportar uns ingressos un 33% menors que l’anterior trimestre. Per mantenir les finances tradicionals, que passaran a ser el centre del banc en endavant, Fernández afanya els responsables a accelerar la seva recapitalització. “Si no són ferms, els negocis sòlids i rendibles que treballin amb el banc es poden veure contaminats”, avisa.
La retallada d’actius, però, deixa un Credit Suisse “més sa, però molt més petit”, opina Brun, que reconeix que l’entitat surt de l’anunci d’avui en una “situació molt delicada”. Si en els mercats financers la confiança és rellevant, encara ho és més en la relació amb els clients privats. En aquest sentit, la seguretat “de luxe” que exigeix la gran banca queda esquinçada. El professor de la Universitat Pompeu Fabra subratlla la necessitat de “reflotar el nom Credit Suisse”. Tot i que “sovint les empreses amb un problema com aquest canvien la marca”; en aquest cas el bagatge històric pesa massa.
Allunyant el col·lapse
Si es recordava el nom de Lehman Brothers en les converses sobre Credit Suisse en els darrers temps era per la por a efectes en cadena. Els actius tòxics de la firma novaiorquesa s’havien arrelat, en forma d’SPGs -inversions risc titolaritzades que es venen a altres empreses financeres- per tot el sistema bancari global. Una caiguda de l’ens helvètic, doncs, podia enfonsar també totes aquelles empreses del sector que hi haguessin confiat. Fernández, però, no creu que aquest sigui el cas. En cas que altres bancs tinguessin actius contaminats per la firma, la normativa comptable ja els hauria depreciat i, per tant, s’haurien vist grans batzacs als balanços d’entitats europees rellevants. “Encara no ha saltat cap alarma en forma de caiguda de beneficis operatius; penso que això respon al fet que el pastís està ben repartit”, argumenta l’economista. Cap altre gegant, amb la informació de què es disposa ara, sembla estar en perill.
Capital saudita a Europa
Tot i que els més de 1.500 milions d’euros suposen un percentatge elevat de la capitalització de Credit Suisse, “per al fons sobirà d’Aràbia Saudita és poca cosa”, estima Brun. A canvi de la inversió, segons ha exposat el banc avui, el Saudi National Bank es quedarà amb una participació del 9,9%. Es tracta, apunten els experts consultats, d’una operació de baix risc i guanys potencials elevats. Per a un fons d’aquesta mida, la inversió que ha fet no és especialment significativa; però, en cas de reflotar el banc i tornar a inserir-se a les dinàmiques normals del mercat europeu, els beneficis són molt majors. Segons Fernández, si bé la situació de l’entitat és delicada, “és inestable el banc, no el seu mercat”. A més, no descarta que, en cas de ser necessari fer noves inversions, l’SNB es faci amb una participació més elevada a un preu encara menor.
L’adquisició parcial, però, deixa el mercat financer europeu en una situació complicada. Un dels grans exponents de la inversió al continent queda en prop d’un 10% en mans de capital estranger, el que suposa, explica Fernández, “una pèrdua de poder polític”. “Segurament el BCE no accepta de bon grau” l’entrada d’Aràbia Saudita a Credit Suisse, en tant que l’aplicació de les seves decisions depèn en gran manera dels actors bancaris de la Unió. Davant el risc de fallida, però, no hi havia alternativa. “Era susto o muerte”, ironitza l’economista
