La crisi inflacionària, i la reacció tardana del Banc Central Europeu han acabat provocant una devaluació històrica de l’euro fins al punt de quedar per sota de la paritat amb el dòlar nord-americà. Aquest fet, a priori inofensiu, acaba provocant un desajust en l’economia europea i, de retruc, a la de totes les famílies.
Cal dir, però, que les afectacions a la població civil arriba de forma indirecta, tot i que són els grans perjudicats perquè tot acaba repercutint en el consumidor final. Segons explica Alfons Fernández, membre de la comissió d’economia financera del Col·legi d’Economistes de Catalunya, el perjudici directe més gran el pateixen les empreses amb la balança d’importacions i exportacions en dòlars. Per una part les exportacions, detalla Fernández, són més atractives per la devaluació de l’euro, però per contra les importacions, automàticament, són més cares per culpa del canvi negatiu.
El problema arriba quan es mira la balança i es constata que Catalunya importa en dòlars més del que exporta i, per tant, el resultat final acaba sent negatiu, ja que aproximadament un 60% de les exportacions catalanes són dins de la Unió Europea, és a dir intracomunitàries i, doncs, en euros, quan només el 15% són en dòlars. En canvi, pel que fa a les importacions Catalunya demanda molta energia i aquesta es negocia en dòlars, per tant, amb el tipus de canvi actual, per si no fos suficient amb la inflació, el preu del gas i el petroli, per exemple, puja automàticament. Doncs, les que més ho notaran seran les empreses exportadores, però els costos o afectacions aniran passant de mans fins a arribar al consumidor final.
Per la seva part, Ricard Bellera, secretari de treball i economia de CCOO de Catalunya, coincideix que l’afectació a la ciutadania de manera indirecta. Per revertir la situació, apunta a una rebaixa de la inflació, que segons la teoria econòmica portarà a recuperar la força de l’euro. Ara bé, per abaixar la inflació el Banc Central Europeu ha començat a apujar els tipus d’interès, fins a l’1,25%, fet que busca refredar l’economia i provocar així una rebaixa de preus generalitzada. En aquest sentit, Bellera, recorda que un refredament massiu de l’economia pot provocar que les rendes més baixes ho passin pitjor.
A propòsit d’això, la presidenta del Banc Central Europeu, Christine Lagarde, ja va subratllar durant l’última roda de premsa, on va anunciar la segona pujada seguida de tipus d’interès, que el compromís de l’organisme és, i serà, rebaixar les elevades taxes d’inflació actuals i tornar a l’objectiu del 2%, tot i que va emfatitzar que per molt que es pugin els tipus, la política monetària no pot actuar sobre els preus de l’energia.
Què passa amb la lliura?
L’euro no és l’única moneda que està tocant mínims. La lliura esterlina, que sempre s’ha caracteritzat per ser una moneda forta s’ha desestabilitzat en les últimes setmanes després del nou pla economicofinancer anunciat per la nova primera ministra, Lizz Truss. Concretament en les últimes setmanes, l’executiu britànic ha anunciat diversos paquets de mesures atacant al preu de l’energia i retallant impostos, sobretot en les rendes més altes, unes mesures que recorden al més pur estil neoliberal abanderat per Margaret Thatcher i Ronald Reagan. Els mercats, però no es van creure gens ni mica les noves polítiques, provocant una caiguda de la lliura de quasi un 8% davant del dòlar en només un cap de setmana. De fet, la lliura va passar de valer 1,1230 dòlars per passar a un mínim d’1,0384 dòlars, fregant la paritat.
Davant d’aquesta hecatombe, Truss ha sortit a defensar el seu nou programa econòmic tot descartant fer marxa enrere. És més, ha reiterat que considera que és una bona iniciativa per a fer front a la inflació i fomentar el creixement econòmic. “Pel seu lloc això significa prendre decisions controvertides i difícils, però estic preparada per a fer-ho com a primera ministra perquè és important per a mi que l’economia es mogui. Ens assegurarem que la gent és capaç de travessar l’hivern i estem preparats per a fer el que sigui necessari per a aconseguir-lo”, va assegurar Truss durant la seva intervenció.
Tot i la defensa de Truss, el governador del Banc d’Anglaterra, Andrew Bailey, ha sortit el pas assegurant que “no dubtarà a canviar els tipus d’interès tant com sigui necessari per a retornar la inflació a l’objectiu del 2% sostenible a mitjà termini”. Bailey ha indicat que el paper de la política monetària és assegurar-se que la demanda no excedeix a l’oferta de manera que provoqui una major inflació a mitjà termini. No obstant això, el banquer central ha descartat una intervenció d’emergència.
