Catalunya va concentrar un terç de les execucions hipotecàries durant la crisi financera, entre l’any 2008 i el 2017. La xifra de desnonaments a Catalunya durant la dècada posterior al crash de Lehman Brothers és, segons el Cercle Català de Negocis, “desproporcionada” si es compara amb altres territoris de l’Estat espanyol. En total, els catalans van patir fins a 170.000 desnonaments i execucions hipotecàries en 10 anys, especialment concentrats a l’àrea metropolitana de Barcelona i a Tarragona.
Relativament a la població del país, a Catalunya es van registrar 22.300 execucions hipotecàries per cada milió d’habitants entre 2008 i el 2017. Gairebé el doble de la mitjana de l’Estat, que, segons el CCN, se situa als volts de les 12.500, una xifra en línia amb la de la Comunitat Autònoma de Madrid (12.000) i molt superior a les d’Andalusia o Extremadura, amb 7.000 i 4.000 respectivament. Des de l’entitat denuncien la manca d’ajustament a la realitat econòmica d’aquesta xifra.
Els impagaments hipotecaris a Catalunya superen amb molt els espanyols tot i que “la morositat no és significativament superior a la mitjana”. És a dir, durant el període analitzat, els catalans es fan càrrec del seu passiu a un ritme similar al del conjunt de l’Estat excepte en el cas de les hipoteques sobre habitatges. Això s’ha traduït en un excés d’execucions hipotecàries d’unes 80.000 –és a dir, durant els 10 anys estudiats es van produir 80.000 desnonaments i llançaments hipotecaris més dels que correspondrien en un equilibri entre territoris–.
Gran desviament
La tendència, segons el Cercle Català de Negocis, és especialment intensa a Catalunya, però es reprodueix a tots els Països Catalans. El principat aporta tres quartes parts de les execucions hipotecàries en excés –cada desnonament per sobre de la mitjana, segons el mètode de l’informe–, mentre que entre el País Valencià i les Balears s’apropen al 10%.
Per altra banda, tant Madrid com totes les demarcacions del País Basc se situen per sota de la mitjana espanyola, amb especial èmfasi a Castella i Lleó, Andalusia i Galícia. Els autors del document apunten que les dades de desnonaments haurien d’estar en correspondència amb les d’impagaments de crèdits. “No és creïble que la distribució de desnonaments i execucions hipotecàries sigui aleatòria –defensen– perquè si ho fos, les dades s’ajustarien al pes demogràfic i la morositat”.
Equilibri de balanç
Si bé és complicat demostrar els motius darrere de l’excés de desnonaments que presenta Catalunya durant la dècada posterior a la crisi financera, els autors de l’informe apunten a les balances d’impagaments del sector financer de l’Estat. A través de l’adquisició i absorció de les diverses caixes catalanes, argumenten, “la gran banca espanyola va traslladar a l’àrea metropolitana de Barcelona la major part de la pressió” sobre els préstecs hipotecaris. D’aquesta manera, sense afectar gaire el mercat a altres territoris, les entitats mantindrien les seves xifres de morositat dins els límits marcats pel Banc Central Europeu durant el període analitzat.
