La presidenta del Banc Central Europeu, Christine Lagarde, no ha volgut mai fer prediccions a mitjà termini. Després de cadascuna de les tres darreres reunions de política monetària de l’ens comunitari, la mandatària ha reiterat que les decisions pel que fa al preu del crèdit “s’adaptarien al context, reunió a reunió”. El pròxim dijous, la direcció monetària del continent es trobarà per última vegada aquest curs, i el context és qualitativament diferent de les tres jornades anteriors. Per primer cop des de la recuperació dels tipus d’interès positius, la inflació de la zona euro es troba en tendència descendent. Lluny encara de l’objectiu estratègic del 2%, la moderació de la política monetària es concretarà, segons previsions bancàries públiques i privades, en una nova pujada de tipus de 50 punts bàsics, més baixa que les darreres dues, que es van elevar fins al 0,75%.
Les estimacions d’actors rellevants del sistema bancari europeu marquen un camí de moderació progressiva de les pujades fins a arribar a l’esperat “punt d’equilibri” –el moment en què l’encariment del crèdit recondueixi la tendència inflacionista sense generar recessions per l’alentiment econòmic que provoca a la regió–. De fet, l’economista en cap del Banc Central, l’irlandès Philip Lane, ja va allunyar la possibilitat de mantenir el ritme d’enduriment de la política monetària europea. Segons el mateix Lane, els mateixos òrgans directius del BCE avalen alentir la pujada del cost del crèdit. “Ja no hi ha una plataforma suficient per considerar un augment de 75 punts bàsics”, va declarar l’economista a finals del novembre. Així, el govern monetari de la UE segueix el consell del Banc Mundial i l’FMI d’evitar mesures “excessivament restrictives” per controlar l’espiral de preus.
Des del sector privat apunten a una tendència similar. En una recent nota d’opinió, el gegant helvètic Credit Suisse ha defensat que el Banc Central abandonarà els 75 punts, si bé haurà d’implementar pujades durant un període “més llarg de l’esperat”. Així, segons el banc suís, la reunió del pròxim dijous deixaria una pujada de tipus d’interès de 50 punts bàsics, que es repetiria a la primera trobada del 2023, al febrer. Al març i al maig continuaria la pujada, si bé encara més modesta: Credit Suïsse espera per llavors dos augments de 25 punts bàsics. En cas de confirmar-se aquestes prediccions, l’encariment dels diners a Europa escalaria fins al 3,5%, la més elevada des de l’octubre del 2008, quan es va alçar fins als 3,75 punts percentuals.
Si bé la inflació general a la Zona Euro es va contraure per primer cop en 17 mesos a finals de novembre –dels 10,6 punts de màxim històric a l’octubre fins als 10 punts plans– la subjacent, com en el cas català, encara no ha tocat sostre. Després d’un novembre d’estabilització, la inflació sense energia ni aliments no processats s’ha quedat en el 5%, la més alta de la història del continent. Les estimacions de la banca privada no situen un retrocés de la subjacent fins al segon semestre del 2023, quan es consolidi el refredament econòmic i la contenció de la demanda global.
Por a la segona onada
Des del mateix BCE coincideixen amb el diagnòstic de la banca suïssa. Lane, de fet, ha avisat dels efectes de segona onada com a principal motor de l’augment de preus durant els primers mesos de 2023. “Molts sectors necessiten apujar els preus perquè els seus costos han augmentat; molts treballadors també han patit gins ara una gran reducció en els seus estàndards de vida i veuran augmentats els seus sous”, apunta l’economista en cap. Tot i això, l’efecte econòmic no seria gaire llarg. La direcció del banc central, ha confirmat l’irlandès, veu “raonablement a prop” el pic inflacionista. L’obstacle principal per a la normalització són els “volàtils” preus del gas, que Europa no ha aconseguit controlar via pacte ministerial.
De fet, la mateixa direcció de l’entitat monetària europea ha avisat dels riscos que plantegen les successives pujades de tipus d’interès. Segons el darrer document de prioritats de supervisió, el BCE preveu un “potencial augment dels crèdits dubtosos” provocats per l’enduriment de la política monetària. Aquesta situació, potencialment, podria “augmentar les taxes d’impagament” del passiu financer a la Unió. La restrictiva gestió de l’entitat, a més, “comença a pesar” sobre les condicions de crèdit al continent, fet que obligarà la banca comercial a revisar els marcadors de risc per als seus préstecs.
Els Estats Units veuen la llum
El control dels preus als Estats Units ha estat molt més marcat que a la Unió Europea. Segons les darreres dades publicades per l’oficina d’estadístiques del Departament de Treball de la federació, la inflació hauria caigut fins al 7,1% al novembre, sis dècimes menys que el mes anterior. Com en el cas europeu, l’alentiment dels costos energètics –una caiguda mensual del 4,5%– és la fita que marca la inflexió en els preus de consum. També en el cas de la subjacent, a diferència del cas europeu, els nord-americans tenen motius de celebració: l’onzè mes de l’any, l’índex de preus sense aliments no processats ni energia va caure fins al 6%, tres dècimes menys que un mes abans.
Després de quatre reunions de política monetària consecutives apujant els tipus en 75 punts bàsics, la Reserva Federal també espera afluixar la pressió sobre el preu del crèdit, amb una pujada del 0,5%, fins als volts del 4,2%. Com en el cas del BCE, la Fed projecta més pujades a principis d’any, al febrer i al març. Segons Credit Suisse, els pròxims enduriments es quedarien en els 25 punts bàsics, fins a arribar a un llindar màxim d’entre el 4,75 i el 5%. L’entitat helvètica, de fet, considera que la inflació als EUA “ja hauria tocat sostre”, tot i que no recuperaria els dos punts fins al 2024.
El precipici britànic
L’índex de preus de consum al Regne Unit comparteix la tendència de les principals potències europees, si bé parteix de màxims més elevats. Els preus de consum a Anglaterra, Escòcia, Irlanda del Nord i Gal·les van arribar al seu màxim històric a l’octubre (11,1%) abans de caure quatre dècimes fins al 10,7% al novembre. Després de successives pujades de tipus d’interès que han deixat el preu del crèdit en el 3%, els economistes del país auguren una nova pujada per al pròxim dijous. Les expectatives dels experts, segons una enquesta de l’agència Reuters, passen per una alça de tipus de 50 punts bàsics, fins al 3,5%. En aquest sentit, el banc central ha avisat els inversors i la banca privada de prendre una “aproximació prudent” a la compra o adopció de qualsevol actiu en els pròxims mesos.
