El Banc Central Europeu ultima els preparatius per a una nova reunió de política monetària, la sisena d’ençà de l’inici de la crisi inflacionista. Els governadors dels principals reguladors monetaris del continent i el govern del BCE arriben a la cita navegant uns tipus d’interès del 3%, un màxim d’una dècada, segons alguns dels consellers de l’organisme, encara està lluny del cim. Els mercats, segons han avançat diverses fonts financeres de la Unió, assumeixen un tercer encariment del crèdit de mig punt, el que situaria la ràtio en un 3,5%, de nou als volts dels pics assolits durant la crisi financera del 2008. Els primers estralls de l’esclat bancari als Estats Units, però, dibuixen un nou escenari contrari a les exigències dels falcons.
Un dels més ideològics dels governadors ortodoxos, el líder del banc nacional d’Àustria Robert Holzmann, ha posat sobre la taula un full de ruta ambiciós –i potencialment insidiós per a les finances europees–: quatre pujades consecutives de 50 punts bàsics, incloent-hi la del pròxim dijous, fins al 5%. Amb els cinc punts percentuals se superarien amplament els màxims dels primers anys de l’euro, quan el preu del crèdit es va quedar en els volts del 4,5%, així com l’enduriment monetari posterior a la crisi de Lehman Brothers. Holzman ha assegurat que una postura “restrictiva” és l’única manera de fer que la inflació torni al 2%, l’objectiu històric dels bancs centrals occidentals. Així, l’austríac advocarà noves accelerades en els tipus en les reunions del maig, el juny i finals de juliol.
Les xifres inflacionistes, val a dir, confirmen la dura posició d’Holzman. A banda de l’augment de l’IPC a l’Estat espanyol, que ja ha superat el llindar del 6% –una xifra comparable a la del gener del 2022, a l’inici de l’espiral de preus– alguns dels grans mercats continentals tornen a ofegar-se en la cistella de la compra. Sense anar més lluny, els elevats costos dels aliments han tornat a disparar els preus de consum a Alemanya fins al 9,3%. En aquesta conjuntura, altres autoritats del BCE han aixecat la veu en favor de sostenir les alces de tipus. És el cas de l’irlandès Phillip Lane, l’economista en cap del banc central, que ha admès la necessitat d'”augmentar les taxes més enllà de la reunió” d’aquest mes de març. Lane apunta especialment a la subjacent, que se situa a l’Eurozona al 5,6%, un màxim històric llunyà del 7,5% que pateix el mercat espanyol.
Si bé la presidenta del BCE Christine Lagarde ha estat substancialment més prudent que els seus consellers durant les cinc reunions marcades pel retorn dels interessos positius, la mandatària ha endurit l’aproximació a la política monetària en una nova repetició del whatever it takes. Tot i que Lagarde sosté que les decisions de política monetària es prenen “reunió a reunió” i d’acord amb les dades inflacionistes immediates, ha reiterat que “farà servir totes les eines al seu abast i farà tot el que calgui” per tornar l’índex de preus al 2%. Els darrers desenvolupaments, a ulls del mercat, limiten aquest ventall d’eines, amb les hipoteques com a punta de llança d’una reacció flexibilitzadora.
L’Euríbor bufa vents de canvi
Les fallides dels bancs nord-americans SVB i Signature –dues de les més grans de la història del país i extremadament lligades als tipus d’interès via l’accés a finançament de les empreses emergents–, unides a la desfeta de Credit Suisse després de la retirada de suport del fons inversor sobirà de l’Aràbia Saudita, han provocat un enduriment de l’escrutini dels mercats sobre la decisió del BCE. Si bé es mantenen les expectatives d’una pujada del 0,5%, l’Euríbor, que sol preveure els moviments en el preu del crèdit, ha caigut en les darreres jornades a un ritme rècord. La ràtio hipotecària s’ha situat en el 3,5% després de fregar a principis d’any els 4 punts.
Així, mercats amb elevada presència del crèdit com és l’immobiliari preveuen que el Banc Central Europeu –així com els seus homòlegs nord-americà i britànic– es rendirà a l’evidència i començarà no trigant gaire una moderació de la política monetària que canviarà el sentit de les exigències dels falcons. Després de més de mig any en clara defensa del combat de la inflació enfront del rendiment econòmic, les institucions financeres globals canviarien per primer cop la resposta a la disjuntiva, atesos els efectes que el que Bank of America considerava una “excessiva pujada del preu dels diners” ha tingut sobre algunes de les grans entitats bancàries del planeta.
Washington i Londres, més lents que Frankfurt
Si bé els mercats operen amb la certesa que l’organisme europeu mantindrà una pujada de tipus aquest mes de març, les seves contraparts a l’altra banda de l’Atlàntic miren a la Reserva Federal amb uns altres ulls. Les posicions són més diverses: la gran majoria de les empreses del sector financer apunten a una nova pujada de 25 punts bàsics per part de l’organisme dirigit per Jerome Powell, mentre que un dels gegants, Goldman Sachs, s’ha quedat sol en la defensa d’una alça zero: segons la banca d’inversió novaiorquesa, la Fed mantindria estables els tipus d’interès aquest mes de març. Abans de la fallida d’SVB, però, les finances estatunidenques tenien clar que Washington acceleraria en el seu enduriment monetari. Després de les declaracions sobre la inflació d’un preocupat Powell, durant uns dies la banca de la federació apuntava a un encariment dels diners de 50 punts bàsics.
El cas del Banc d’Anglaterra és similar, si bé la situació del mercat britànic sembla ser més estable que la dels seus competidors. Després d’una caiguda substancial de la inflació –per sota, per fi, del 9%– a finals de gener, el canceller de la tresoreria nacional Jeremy Hunt ha declarat que esperen fregar el llindar del 2% a finals de 2023. Segons el dirigent, de fet, els preus de consum del país es quedarien al 2,9% al tancament del curs. Donades aquestes perspectives, a més dels efectes de la fallida d’SVB –amb una filial britànica que ha estat rescatada per HSBC per un dòlar– les expectatives per a la pròxima setmana oscil·len entre un encariment de la lliura de 25 punts bàsics i la total estabilitat. Com avança l’agència Reuters, els inversors londinencs “aposten fortament perquè el Banc d’Anglaterra aturarà la seva ratxa de pujades dels tipus d’interès” aquest mes de març després d’haver assolit el màxim històric del 4% ara fa un mes.
3 
