El Banc Central Europeu prepara una nova pujada de tipus d’interès enmig del context inflacionista. L’entitat monetària aterrarà, segons les estimacions del consell de govern, el cost del crèdit al 3%, el que suposa un segon augment de 50 punts bàsics. Tot i que la inflació a l’eurozona ha tancat l’any al 8,5%, una important baixada després de mesos per sobre dels 10 punts, l’economista en cap del BCE, l’irlandès Philip Lane, ja ha avisat que la tendència és encara a l’alça.
Les estimacions de les entitats financeres del continent apuntaven, de fet, a una cinquena pujada dels tipus a la reunió de política monetària del pròxim mes de març. En la mateixa línia s’han expressat els falcons del consell de govern de l’organisme. El governador del Banc Nacional de Croàcia, Boris Vujcic, ha apuntat que les pujades de 50 punts bàsics “encara són apropiades”, mentre que l’eslovac Peter Kazimir aposta per mantenir el camí marcat, amb dos acceleracions més del 0,5%. També Lane avisa que l’enduriment de la política monetària és encara necessari.
El nivell de preus a Europa ja ha torçat la corba després de fregar els 11 punts en els pitjors moments del passat exercici. Tot i això, els defensors de l’enduriment monetari consideren que “estem a mitjan camí”. “No veig raó per reduir la velocitat”, va declarar Kazimir, tot apuntant cap a les “mesures compensatòries” dels governs dels països membres –com ara l’eliminació de l’IVA dels productes bàsics aprovada per Moncloa– com a principal motor d’un abaratiment que encara no és estructural. “Si fos per mi, marxaria a l’estiu amb el cicle d’ajustament complet”, argumenta l’eslovac, negant cap certesa pel que fa al punt d’equilibri –el moment en què l’encariment del crèdit provoca un ajustament prou per tornar la inflació al 2%–.
La presidenta de l’entitat, Christine Lagarde, ignora les veus crítiques amb l’encariment del crèdit –com ara el representant grec Yannis Storunaras, que avisa dels profunds efectes en l’economia que un alentiment de la despesa pot tenir a llarg termini–. La dirigent ja va comunicar després de la darrera reunió que es podien esperar alces de 50 punts bàsics “durant un període de temps”. Les actes de la reunió de política monetària del desembre desvelen que els conservadors van imposar la seva voluntat, acceptant el 0,5% a canvi d’un “missatge millorat” a favor de les pujades de tipus. “Es considera equivalent a augmentar les taxes un 0,75%”, desvela el document.
Amb tot, la gran banca europea, liderada per les anàlisis de Credit Suisse, espera dues pujades de 50 punts –febrer i març– per transitar al maig cap als 25 punts bàsics. Tot plegat, en línia amb l’horitzó de Kazimir de “marxar de vacances d’estiu amb el cicle d’ajustament complet”.
Desfeta immobiliària
L’efecte immediat més tangible d’un encariment del crèdit a la Unió Europea ha estat la intensa pujada de l’Euríbor dels darrers mesos. Segons el Banc d’Espanya, l’índex de referència per als préstecs hipotecaris a la Unió s’ha situat al gener en el 3,337%, entre els nivells més alts de la història recent. Aquest encariment, que afecta especialment els interessos variables, ha provocat un descens històric de la demanda de préstecs per a la compra d’habitatges a l’eurozona, segons confirma el mateix BCE. “La disminució de la demanda va ser la més forta registrada, mentre que la de crèdit al consum també va caure amb força”, apunta l’ens monetari.
El continuat augment dels tipus d’interès afecta no només als càlculs econòmics dels consumidors, sinó també a les seves previsions de despesa. L’entorn de “menor confiança” genera, segons el Banc Central, contraccions importants de la despesa de les llars. Així, les males perspectives del mercat immobiliari lligades a l’encariment del crèdit i la desacceleració econòmica han contribuït negativament a la demanda final durant dos trimestres seguits, el tercer i el quart del 2022, per primer cop dels del 2013.
La Fed arriba als 25 punts
Amb la inflació als volts dels sis punts, la Reserva Federal dels Estats Units es troba en un estadi molt més avançat del seu cicle d’ajustament que el Banc Central Europeu. L’organisme monetari dirigit per Jerome Powell, la direcció del qual es reunirà aquest mateix dimecres, accelerarà l’enduriment de la política monetària en 25 punts bàsics, fins al 4,75%. A diferència dels europeus, el banc central nord-americà sí que s’ha atrevit a fer estimacions del punt d’equilibri, que voltaria el 5,25%, només mig punt per sobre de la taxa sortint de la pròxima reunió.
Londres es manté ferm
El Banc d’Anglaterra, amb la seva pròxima pujada de tipus, n’encadenarà 10 consecutives. Molt més lluny d’un punt de control de la inflació, l’economia britànica espera un enduriment de les condicions del crèdit de 0,5%, fins als quatre punts percentuals, la xifra més alta que registra el país des de la crisi financera del 2008. El punt d’equilibri encara no es mostra a l’horitzó del banc, amb una inflació del 10,5% al tancament de l’any; si bé unes bones xifres de creixement econòmic al quart trimestre albiren un canvi de tendència en els pròxims mesos.
