15.300 milions d’euros. Aquesta és la xifra que costarà a les arques espanyoles la revalorització de les pensions, segons les dades del Banc d’Espanya. Concretament, el regulador espanyol calcula que per cada punt percentual de revaloració de les pensions amb l’Índex de Preus de Consum (IPC), la despesa agregada d’aquesta partida pressupostària augmentaria en uns 1.800 milions d’euros, per la qual cosa una pujada de la inflació del 8,5%, que és el que ha plantejat el govern espanyol, suposaria uns 15.300 milions. Així ho ha anunciat aquest dilluns el governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, durant la seva intervenció a la Comissió de pressupostos generals de l’Estat (PGE) de 2023 al Congrés per a explicar els nous comptes.
Si mirem la xifra total el govern espanyol destinarà 190.687 milions d’euros a les pensions el 2023, la qual cosa es tradueix en una pujada de l’11,4% respecte a la partida de 2022, a causa de l’actualització de les pensions d’acord amb l’IPC, que el govern espanyol estima en una alça de l’entorn del 8,5%. El governador del Banc d’Espanya ha tornat a reiterar la seva recomanació que, davant l’escenari advers actual, s’evitin clàusules d’indexació automàtica de la despesa pública amb la finalitat d’acompanyar el pacte de rendes del sector privat. Això sí, De Cos ha aclarit que la seva postura, en favor de la protecció dels més vulnerables davant l’episodi inflacionista, és que s’indexin les pensions mínimes, encara que no la resta. “Hi ha una pèrdua de benestar i l’única cosa que podem fer és repartir el cost”, ha emfatitzat.
Això sí, segons ha advertit el governador, les tendències demogràfiques que s’esperen en els pròxims anys a Espanya generaran una pressió sobre la despesa pública molt significativa associada al sistema de pensions, la qual cosa fa indispensable, en la seva opinió, “una anàlisi específica dels principals aspectes i reformes d’aquest sistema”. Per això, ha assenyalat que el fet de fer front als increments de la despesa en pensions que es derivaran de l’envelliment poblacional requerirà noves actuacions en el futur pel costat dels ingressos, de les despeses o de tots dos. En aquest sentit, el Banc d’Espanya ha vingut assenyalant durant els últims anys la conveniència de reforçar el vincle entre les contribucions realitzades i les prestacions rebudes, assegurant un nivell suficient per a les llars més vulnerables.
A més, Hernández de Cos ha assenyalat que s’haurien d’analitzar les conseqüències redistributives i en termes d’equitat intergeneracional de les reformes plantejades futures. Així mateix, ha qualificat de “desitjable” que es doti al sistema d’una major transparència i previsibilitat, a fi d’oferir certitud als ciutadans i de facilitar la presa de decisions en els àmbits de l’estalvi, el treball i la jubilació.
En aquest sentit, el governador ha indicat que podria ser convenient valorar la introducció de mecanismes automàtics d’ajust que adaptin alguns paràmetres del sistema als canvis que es produeixin en les dinàmiques demogràfiques i econòmiques.
Consens pel nou sistema impositiu
Hernández de Cos, en la mateixa compareixença, ha reclamat a tots els partits un ampli consens polític i social per a acordar un nou pla de consolidació fiscal pluriennal a Espanya que acompanyi una revisió integral de l’eficiència de la despesa pública i del sistema impositiu, i que incorpori a tots els nivells de les administracions públiques. De Cos ha assenyalat que aquest disseny del programa de consolidació fiscal ha de permetre reduir de manera gradual el dèficit públic estructural i el deute públic.
En un escenari advers com l’actual, el governador ha enumerat una sèrie de recomanacions per a fer front al context que implica impulsar un pacte de rendes, donar un suport selectiu als més vulnerables, establir un compromís ferm amb la sostenibilitat fiscal i llançar polítiques d’oferta decidides i reforçar el projecte europeu. En primer lloc, per a De Cos és imprescindible que els agents econòmics, fonamentalment, empreses i llars, però també les administracions públiques, interioritzin la pèrdua de renda que implica l’encariment de les matèries primeres importades i impulsin un acord per a fer-li front.
2 
