És oficial, els nous impostos extraordinaris a la banca, les energètiques i a les grans fortunes ja han entrat en vigor aquest dijous després que es publiqués la llei al BOE aquest dimecres. Aquests tres nous impostos, en teoria, tenen una vigència de dos anys i pretenen recaptar un total de 10.000 milions d’euros en tot aquest temps. Concretament, segons els càlculs del govern espanyol, l’impost a la banca recaptarà uns 3.000 milions, el de les energètiques recaptarà uns 4.000 milions i, per últim, es recaptaran uns 3.000 milions amb el tribut a les grans fortunes. La llei que va publicar el BOE recull que es tracta de gravàmens excepcionals sobre els sectors que han tingut més marge de benefici arran de l’escalada de preus d’aquest últim any.
La gran pregunta és què gravaran aquests tres nous impostos. Doncs bé, l’impost a les energètiques està enfocat a l’1,2% dels ingressos de les empreses del sector elèctric, gasista i petrolier que siguin igual o superiors als 1.000 milions d’euros, el que possibilita que les operacions de cada grup vagin en funció de la seva quota de mercat. En el cas de les entitats de crèdit, l’impost es fixa en el 4,8% del seu marge d’interessos més les comissions netes, sempre que sigui a superior als 800 milions. Tant en aquest cas com en les energètiques, queden exemptes del pagament del nou impost els ingressos o marge d’interessos i comissions netes, en funció del sector, obtinguts en les seves filials a l’estranger.
Dels tres nous impostos, el més polèmic dels tres ha estat l’Impost Temporal de Solidaritat de les Grans Fortunes, ja que diverses entitats i patronals han denunciat que se sobreposa a l’impost de patrimoni. Ara bé, el govern espanyol ha assegurat que només és complementari a l’impost de patrimoni de les comunitats autònomes i aplicable als ciutadans amb patrimonis nets superiors als tres milions d’euros. De fet, des de l’executiu espanyol assegura que l’objectiu de l’impost en qüestió és doble. En primer lloc, s’enfoca com a mostra de solidaritat dels contribuents amb una “major capacitat econòmica” i, en segon lloc, busca harmonitzar les diferències entre comunitats amb relació a l’impost de patrimoni.
El BCE posa en dubte l’impost a la banca
Cap dels tres impostos anunciats pe Pedro Sánchez durant el debat de l’estat de la nació s’han deslliurat de les crítiques. Una de les més significatives va ser la del Banc Central Europeu (BCE) sobre l’impost a la banca. Concretament, va ser el passat novembre quan el supervisor europeu va publicar un dictamen posant en dubte el nou impost i va reclamar tant al govern espanyol i al Congrés que facin una “anàlisi exhaustiva de les possibles conseqüències negatives” de l’impost en qüestió. De fet, el BCE va plantejar possibilitat que aquesta mesura fiscal pugui arribar a plantejar “riscos per a l’estabilitat financera, la resiliència del sector bancari i la concessió de crèdits” que alhora podria afectar negativament el creixement econòmic d’Espanya.
El Senat complica el negoci de Petronieves
Una de les conseqüències de l’activació d’aquest impost és situació crítica de l’energètica catalana Petronieves, ja que podria provocar el tancament de l’empresa. El motiu és que l’empresa presidida per Lluís Nieves compta amb una xifra de negoci superior als 4.000 milions, però tot i que el rendiment econòmic és molt elevat, els alts costos de la seva activitat retallen els seus beneficis fins als volts dels 10 milions. Amb el nou impost hauran d’abonar a l’Estat uns 50 milions d’euros, cinc vegades més que els guanys nets projectats per a l’exercici i mo seria sostenible per a la companyia catalana.
L’impost a les grans fortunes passarà pel TC
Per últim, el tercer dels impostos, el de les grans fortunes, ja sabem que probablement haurà de passar pel Constitucional a proposta de la patronal catalana Foment del Treball, que ja va anunciar que presentarà un recurs d’inconstitucionalitat al·legant que es vulnera l’autonomia financera de les autonomies, a causa de l’encavalcament amb l’impost de patrimoni. Des de Foment asseguren que l’única diferència entre els dos impostos és que la recaptació la fa l’estat i no les comunitats, però que el fet imposable és el mateix i, al final, acaba provocant una gran inseguretat jurídica i vulnera la capacitat econòmica dels contribuents amb un impost “confiscatori”.
Per intentar evitar aquesta doble imposició, des de la Generalitat es va aprovar un decret llei per introduir diverses modificacions en l’impost de patrimoni lligades a la durada del nou impost. La idea principal de l’Executiu català és equiparar l’impost al nou impost a les grans fortunes promogut pel govern espanyol. La conseqüència principal dels canvis és la creació d’un nou tram a partir dels 20 milions d’euros de patrimoni que estarà gravat amb un tipus del 3,48%. Això generarà per a la Generalitat una recaptació de 12 milions d’euros de més que, en cas contrari, els contribuents afectats acabarien pagant igual, però a la Hisenda espanyola.
1 
