El passat divendres, Elon Musk va fer allò que cap CEO ha de fer mai: reconèixer la derrota de la seva empresa. El flamant propietari de Twitter –l’home més ric del planeta, amb un patrimoni total superior als 200.000 milions de dòlars– va fer servir la plataforma per lamentar davant el món una “caiguda massiva en els ingressos de publicitat” només uns dies després d’efectuar l’operació i publicar el ja infame The bird is free. Durant el cap de setmana, patrocinadors gegantins –com Volkswagen, General Motors o Pfizer– van “frenar” el seu finançament publicitari a la plataforma.
Tot i que el milionari va culpar “activistes contra la llibertat d’expressió, el principal motiu de la fugida va ser la gran inseguretat de mercat que genera el mateix Musk. El magnat va entrar a les oficines centrals de Twitter anunciant una flexibilització de les polítiques de moderació de continguts. “La comèdia torna a ser legal”, va ironitzar el sud-africà el seu segon dia com a CEO –mentre la plataforma apareixia plena de creus gammades i insults racistes–. Si bé el nou conseller delegat ha hagut de fer marxa enrere i sostenir que la regulació de publicacions no ha canviat, el mercat encara el mira amb mals ulls. En una entrevista a Bloomberg, el capitost de la consultoria de comunicació i CEO de S4 Capital Plc. Martin Sorrell va revelar que comença a aconsellar als seus clients retirar-se del finançament de la companyia. “Les empreses volen un ambient estable, i el que hem pogut veure en les darreres setmanes s’allunya molt de l’estabilitat”, argumentava el directiu.
Twitter no ha estat mai una firma econòmicament rendible. Al segon trimestre del 2022 van anunciar pèrdues operatives de més de 350 milions de dòlars, després d’una contracció de l’1% dels ingressos entre l’abril i el juny enmig de la polèmica per la primera oferta de Musk. Des de la seva creació el 2006, la filla predilecta de Jack Dorsey només ha tancat dos exercicis en positiu: el 2018 i el 2019. La fugida d’anunciants, doncs, deixa al precipici la ja fràgil estructura econòmica de la companyia. Més encara, de fet, quan es considera l’elevadíssima aportació dels ingressos per publicitat a la facturació de la xarxa social. Dels 1.177 milions d’euros declarats al darrer informe financer trimestral, 1.076 constaven a la columna dels anunciants, el 91% del total.
Encara amb aquests ingressos publicitaris –una entrada de capital que trontolla després de l’adquisició– la primera meitat de l’any va diluir les accions de la companyia en 35 centaus per títol. Durant el mateix període de 2021, encara afectada per les pujades de valor de les tecnològiques durant la pandèmia, Twitter va declarar una ampliació del valor borsari del 6% –enfront del -23 d’enguany–, i una expansió del valor accionarial d’uns sis centaus. Només avui les accions registren una caiguda de cinc dècimes, en un mes de novembre que definitivament trencarà la lleugera recuperació que es va anunciar a principis de tardor. Així, Musk va comprar la xarxa social a un preu equivalent a uns 54 dòlars per acció, mentre que a dia d’avui els títols amb prou feines superen els 42 dòlars.
L’acudit dels 420
L’oferta de Musk per Twitter venia viciada per l’actitud del milmilionari des de molt abans de l’adquisició. El 2018, quan va començar a moure el seu interès per la companyia, el CEO de Tesla va assegurar que trauria l’automobilística al mercat borsari “a 420 dòlars l’acció” –un joc de paraules amb una de les frases més populars de la cultura del cànnabis als Estats Units–. Tanta era la desconfiança que quan Musk va entrar per primer cop al capital de la xarxa social –amb un petit 9,6%– els directius van establir una clàusula poison pill per evitar que el magnat arribés a controlar mai més del 15% de l’accionariat. Una clàusula que es retira tres anys després, amb l’oferta oficial per l’empresa.
De fet, la tendència a la sobreexposició de l’activitat financera de Twitter per part de Musk va continuar el passat mes d’abril, quan va tuitar un enllaç del lloc web oficial de la SEC –l’homòleg nord-americà de la CNMC– amb l’oferta final pel valor total de la multinacional tecnològica. En una nova aproximació entre finances i humor, va repetir la stoner joke amb una oferta de 54,20 dòlars per acció, 1,20 dòlars per sobre del preu al mercat obert –llavors en 53 dòlars–.
Al juliol d’enguany, i davant la incredulitat dels mercats, Musk intenta fer-se enrere. Segons mostren les actes financeres dels resultats trimestrals de la companyia, “representants del senyor Musk entreguen a la direcció una notificació amb la intenció d’aturar l’acord de compra”. En públic, l’assessoria legal del milionari va argumentar que Twitter es negava a facilitar les dades de comptes falsos i bots a la seva base d’usuaris –una reclamació que, com recordava la mateixa firma, anava en contra de les lleis de protecció de dades i privacitat dels Estats Units, entre altres països on la xarxa social és activa–. Poques setmanes després, la direcció de Twitter anuncia una denúncia davant el tribunal mercantil de l’estat de Delaware, i la resta és història. A mitjan octubre, amb el judici en curs, Musk claudica i compra l’empresa per 54,20 dòlars per acció, uns 44.000 milions de dòlars, a més d’uns 2.500 milions en costos administratius.
Qui paga la broma?
Del total del preu final de compra, Musk va aportar de la seva pròpia butxaca un total de 33.500 milions de dòlars, incloent-hi la seva participació prèvia a Twitter –uns 4.000 milions– i la inversió de 7.100 milions per part de fons de capital risc. El suport financer directe del nou directiu comptava amb noms com el de Larry Ellison, co-fundador d’Oracle Corp, antiga patrocinadora de l’estadi dels Golden State Warriors; o el príncep saudita Alwaleed bin Talal. Segons va informar durant les negociacions l’agència Reuters, la inversió privada va ser suficient per espantar grans competidors del món de les finances com Apollo Global Management o Sixth Street Partners. Més enllà de l’assistència externa, Musk va arribar al completar la despesa mitjançant la venda d’un important paquet d’accions de Tesla.
Per arribar al finançament total, Musk va demanar un préstec conjunt contra el capital de Twitter –és a dir, va contraure un deute en nom de la companyia– de poc menys de 13.000 milions de dòlars. Tal com consta al recull de dades publicat per la mateixa SEC, entre els creditors del sud-africà hi ha gegants com Morgan Stanley, BNP Paribas o Bank of America, alguns amb inversions de més de 6.000 milions. Segons informacions publicades per Bloomberg, si bé alguns dels bancs estan intentant vendre el deute a terceres parts, no estan trobant un comprador adient –i fins i tot quan hi ha mercat, aquest és a un preu molt per sota de les previsions–. Per ara, complementa el Wall Street Journal, les entitats es quedaran amb el passiu “per no desfer-se d’ell amb pèrdues”.
Val apuntar, a més, que, a banda de la venda inicial, Musk també va fer servir accions de Tesla com a aval per als préstecs. Les previsions, a llavors, eren que l’automobilística creixés en valor per assegurar de cara als mercats financers la sostenibilitat de la inversió. La tecnològica, però, està en caiguda lliure. Després de la retirada d’anunciants i les polèmiques provocades per Musk, el valor dels títols de Tesla ha caigut del màxim mensual assolit el 31 d’octubre – 227,8 dòlars per acció– als 198,16 actuals, un retrocés intermensual de l’11,3%. A més de la sotragada a les accions de Tesla, els interessos del deute, segons diversos mitjans especialitzats del país, superen els mil milions de dòlars anuals, l’equivalent als ingressos d’un trimestre sencer.
Malabars pel benefici
Davant la crua situació econòmica, Musk ja ha començat a prendre mesures dràstiques per retallar els costos. El passat divendres, la companyia va anunciar l’acomiadament de 3.700 treballadors –enmig, val a dir, d’una onada de retallades de plantilla a moltes grans tecnològiques americanes–. Alguns d’ells, segons han anunciat els mateixos empleats a les xarxes, ja han estat contactats per tornar a la feina. L’empresa, afirmen, reconeix que no hi ha substitució per a les seves tasques, una evidència de la manca de planificació de les reestructuracions entomades pel magnat. A l’Estat, aquesta estratègia s’ha cobrat ja la feina de 26 treballadors, notificats, segons els sindicats, per correu electrònic i sense negociacions prèvies, com obliga la norma espanyola que regula els acomiadaments col·lectius.
La mala gestió de la contracció de costos s’ha unit a la proposta de cobrar una quota mensual als comptes verificats. Musk va anunciar la passada setmana les seves intencions d’aplicar una taxa de vuit dòlars mensuals als blue check. En cas d’aplicar-se sobre els 400.000 verificats actuals, la mesura comportaria poc més de 46 milions de dòlars a les arques de Twitter, un 45% dels ingressos per subscripcions del darrer trimestre; però menys del 4% de la facturació total. El camí de retorn a l’estabilitat serà, sembla, llarg i tortuós; i no hi ha cap indici de que Musk l’hagi trobat encara.
12 
2 