La salut s’ha convertit en una de les qüestions més importants a tractar a nivell mundial. Sigui per la pandèmia o per la necessitat de millorar els canals obsolets d’aquest sector, moltes empreses comencen a buscar les alternatives a un sistema que ja ha quedat demostrat que no funciona. Cristian Pascual és un dels pioners en buscar solucions tecnològiques diferents. Fa una dècada que va muntar la seva start-up mèdica, Mediktor, i ara és el president del Barcelona Health Hub (BHH), una organització de diferents empreses emergents del món de la salut que vetlla per la innovació i la recerca de camins per millorar la sanitat. Rep el TOT Economia en un dels antics quiròfans del Recinte Modernista de l’Hospital Sant Pau, que ara ja s’ha convertit en la seva sala de reunions. Pascual assegura que cal continuar la digitalització de la salut, una partida que -segons ell- acaba de començar.
El Barcelona Health Hub ja s’ha convertit en un referent a la ciutat per la seva capacitat d’atraure start-ups del món de la salut. Quines eren les aspiracions d’aquest projecte?
El hub va sortir d’una manera natural. A Mediktor ens van fer fora d’on estàvem i el setembre del 2018 sis start-ups vam decidir venir aquí al Recinte Modernista de l’Hospital de Sant Pau perquè els hi vaig dir durant un congrés que si trobava un lloc volia que marxéssim tots junts per fer pinya de salut digital. Després d’aquest moment i davant de l’incredulitat de molts, entre ells el gerent de l’Hospital Sant Pau, ja som gairebé 400 socis i hem aconseguit que passin coses. Realment, el hub es dedica a aconseguir que les start-ups que ara comencen tinguin més fàcil gràcies a un ecosistema on poder aprendre dels altres.
Creu que la col·laboració entre empreses és una de les parts més importants de la vostra feina?
Al final crec que tot ve d’una necessitat molt clara que teníem les empreses d’innovació en salut d’ajuntar-nos i aquesta col·laboració fa que es facin coses. Asseguradores fent tractes amb empreses, hospitals acostant-se al sector, farmacèutiques interessades pels projectes i inversors disposats a donar-nos diners, són grans objectius que hem complert d’ençà que vam aterrar a les instal·lacions de Sant Pau. Tenir un hub verticalitzat encara té més sentit. Al final s’explica el projecte sol, perquè tothom l’entén i tothom pot començar a col·laborar amb tothom. Aquesta és la gran diferència entre aquestes instal·lacions i un coworking tradicional és que tothom té o sap alguna cosa que a tu et pot interessar.
El fet que hi hagi col·laboració entre empreses era un dels objectius del hub o ha anat passant a poc a poc?
Moltes coses que han passat al hub van adreçades a solucionar problemes que jo he viscut en primera persona. Quan tens una start-up des de fa deu anys quan no existia la salut digital et trobes amb reptes que avui poden semblar tontos i tenir un fòrum on poder presentar aquests dubtes millora la presa de decisions. Ara mateix, per exemple, podem anar caminant fins el pavelló de DKV i parlar amb la persona d’innovació de la companyia. Això si no existís al hub seria molt complicat. Hem creat la possibilitat que hi hagi una comunicació entre les grans corporacions i les start-ups. Aquí hi ha una gran oportunitat perquè avui dia aquestes grans empreses són les que estan innovant i es converteixen en un canal perquè la teva tecnologia arriba la pacient. Al cap i a la fi s’han convertit en el camí més fàcil per fer arribar una solució al mercat.
Aquesta connexió amb les grans empreses diu que “és el camí més fàcil”, però parlem d’un canal més eficient o que avui dia és l’únic canal per arribar al pacient? Quin paper juga la sanitat pública en aquest partit?
Crec que la sanitat està controlada per corporacions o per governs. És més fàcil fer tractes amb les corporacions perquè tenen una virtut que de vegades critiquem: volen fer les coses més eficients per guanyar diners. A les petites empreses això ens ajuda a vendre el nostre producte de manera més àgil, ja que entenen abans que adoptar tecnologia els beneficia. Jo crec que al final la tecnologia es pot utilitzar bé i malament però ha vingut a la sanitat a fer canvis molt importants, perquè ens trobem en una situació molt complicada. Tenim un col·lpase del sistema sanitari i no hi ha res que tregui pressió. Tenim pocs professionals, població creixent, envelliment i cronicitat de les malalties. Aquesta última és el que més carrega el sistema. Les grans corporacions ara per ara, són el mitjà més ràpid per intentar canviar això.
Ens trobem, doncs, davant d’un canvi de guió en la sanitat?
Jo sempre dic que ara tenim una altra pandèmia global: la falta de professionals de la salut. No només perquè no hi ha tants graduats sinó que molts metges estan resignant per la explotació a la qual estan sotmesos. Les notícies en van plenes, però el que no veiem és l’impacte que això té en la societat perquè avui estem formant als metges que tindrem d’aquí a 10 anys i no n’estem formant suficients i jo em pregunto: on anem?
La sanitat es convertirà en poc temps en la primera indústria del món, perquè deixant de banda tots els objectius que t’he esmentat, tothom vol jugar a pàdel amb 80 anys. Els anglesos ja asseguren que no treballem en el healthcare sinó que encara tractem des de les perspectives de sickcare. Això vol dir que només ens preocupem per la gent quan ens troba malament i per seu propi peu decideix anar a buscar ajuda al sistema sanitari. Ningú es preocupa de que la gent no es posa malalta ni tampoc de la prevenció de les malalties. La meitat de la planta d’urgències de qualsevol hospital està plena de gent gran amb cronicitats que ha tingut una fase aguda perquè no està ben monitorada. Necessitem noves eines que la sanitat pública no ens està donant.
Aquestes eines són el que proporcionaria la tecnologia? I perquè no han arribat encara aquests grans avanços?
La salut digital no està ben integrada dins la sanitat pública i de fet, quan parles amb les administracions t’asseguren que sí, i és mentida. No està ben vertebrat, no hi ha una comunicació omnicanal amb el teu metge. Perds un matí per anar amb l’informe i que et diguin que tot està bé. Necessitem una sanitat que deixi de ser reactiva per ser proactiva, passa de ser unicanal a omnicanal. Ningú diu que només es pugui fer tot presencial o únicament manera digital.
La digitalització ha de ser un canal més i crec que ara ja hi ha obvietats que fan mal, per exemple les cues d’urgències. Avui dia ningú s’estranya en comprar entrades del cinema per internet i ens hem estalviat les cues. Doncs ara fem cues quatre hores a unes urgències quan podries esperar-te a casa i calcular el temps que trigaràs a ser atès una vegada t’hagin prioritzat. La sanitat està plena d’ineficiències que es poden resoldre i que la tecnologia pot portar a un altre nivell. Ningú diu que la màquina ha de fer el diagnòstic o curar a les persones. La tecnologia de la sanitat del futur ha de ser com el GPS, no condueix per a tu però t’ajuda arribar al destí.
Aquí teniu les eines perquè funcioni, perquè la sanitat pública no està trucant a aquesta porta?
És molt complexe, perquè el sistema sanitari és molt complexe. Primer crec que hi ha una mancança de valentia política en aquest país. El dia que vam dir -amb tota la raó del món- que teníem un sistema sanitari de primer nivell i privilegiat va començar la seva decadència. Quan tu et creus el rei del món, deixes de pensar que s’han de fer canvis per evolucionar. El problema que tenim -i no ho dic només jo- sinó directors d’hospitals molt importants, tenim la mateixa sanitat pública que fa 20 anys i s’està fent miques. La pandèmia l’únic que va fer va ser posar els professionals en una posició molt complicada, molts d’ells s’hi han deixat la vida, però no s’ha fet res més, no s’ha canviat res.
S’han abordat els problemes d’una forma molt bàsica i gens disruptiva que és fer un hospital nou, no es canvia de forma profunda la interacció amb el pacient, el circuit, les cues d’urgències. No s’ha fet res de tot això perquè és un sistema regulat pel nostre bé i els canvis són lents. Però, el problema principal és que els professionals en la salut no estan educats en tecnologia i no se’ls ha incentivat tenir una actitud proactiva davant dels canvis tecnològics. Aquí es genera un forat que fa que les coses no siguin fàcils d’adoptar. D’altra banda, el sistema públic no esta pensat per comprar tecnologia i això fa molt difícil que una start-up pugui vendre tecnologia a un hospital que la vol comprar.
Crec que al final cal una decisió i una aposta clara. Jo confio molt en els hospitals perquè són la porta d’entrada de la tecnologia i estan jugant un paper molt important, però cal que la política sigui valenta i ho acompanyi.
La sanitat pública assegura que les negatives a molts projectes privats recauen en l’ús de les dades dels pacients. Les dades s’han convertit en un problema?
Aquesta és una altra qüestió que em fa molta gràcia. Tu parles amb qualsevol representant de l’administració pública i sempre diuen el mateix: “No pots accedir a les dades perquè les dades són del pacient”. Llavors reflexiones i penses: “Jo soc pacient, però on són les meves dades?”. Tothom s’infla dient que les dades són propietat del pacient però ell és l’únic que no les té i en canvi tots les defensen. Crec que hi ha una mica d’hipocresia sobre això. A més, per afegir, a mi com a professional també em molesta la gent que intenta demonitzar les dades mèdiques. Jo haig de poder decidir que es fa amb les meves dades, hauríem de tenir la potestat de triar si volem participar en un estudi privat o no. A més, de vegades perdem de vista que aquests estudis de les farmacèutiques -que es demonitzen des de la pública- tenen l’objectiu d’acabar salvant vides.
Després de tot el que ha passat, hem de continuar creient que el futur de la sanitat és públic?
Sí, sense cap classe de dubte. Sisplau conservem el sistema que tenim perquè jo he vist altres sistemes del món, tot i les pedres que he tirat, hem d’estar molt orgullosos del que tenim. El model que tenim és el bo, la qüestió és que s’ha de modernitzar, les decisions polítiques han d’anar encarades a agafar aquesta sanitat inclusiva i fer-la evolucionar per no quedar-nos estancats.
La ciutat de Barcelona ja ha estat batejada com el hub d’innovació més important del sud d’Europa. Trobar-vos a la capital catalana també ha ajudat al vostre creixement?
Nosaltres sempre hem treballat per traslladar Barcelona a la cúspide de la innovació en salut, ja que ens trobem en molt bona posició tot i la modesta inversió que rebem en comparació a altres grans ciutats europees o fins i tot als Estats Units. Crec que aquí Barcelona hi ha molta energia, ganes de treballar i molt talent. De fet, ja estem veient com inversors dels Estats Units s’estan fixant en l’ecosistema i estan començant a invertir aquí. Una part d’aquesta decisió és perquè a Sant Francisco tot s’ha encarit molt, però vull pensar que estem creixent com a hub, tant la ciutat com nosaltres mateixos. Per fer una clara aposta per Barcelona, ja hem obert un altre projecte. El Health Revolution Congres, l’esdeveniment de salut més gran d’Europa que es farà aquí Barcelona i tenim l’esperança que realment tingui volada internacional.
Aquest projecte es queda a les fronteres de Catalunya o realment ens convertirem en un lloc de referència mundial per a les start-ups?
Com a mínim nosaltres tenim una ambició territorial d’Estat, perquè creiem que podem vertebrar una xarxa nacional d’innovació en salut, pel simple fet que compartim moltes coses, sobretot a nivell regulador. estem treballant en aconseguir un nucli en altres llocs de l’estat espanyol, ja que tenim empreses que ja treballen fora de Catalunya però és imprescindible que puguin comunicar-se des d’altres regions. Si parlem a escala mundial, encara no sé on ens portarà tot això, però la voluntat és ajudar a internacionalitzar Barcelona i Catalunya. Al final l’últim motiu que tenim és una sanitat més inclusiva i escalable i això comença per tenir connexions amb altres ecosistemes fora de l’Estat perquè a curt termini té molt sentit i ja està passant.
El Barcelona Health Hub ja és una porta d’entrada per a start-ups de tot el món per treballar a Europa. Però, a part d’això també hi ha start-ups d’aquí que volen internacionalitzar-se. Nosaltres des de Mediktor -que ja hem fet les Amèriques- ens hagués anat molt bé tenir un hub germà als Estats Units.
I quins són els propers passos del hub?
Ara, tenim una comunitat molt forta i, lligant-ho amb el moment que s’està vivint en aquesta societat, volem ser més rellevants. El que ens proposem és que els nostres èxits transcendeixin encara més. Volem jugar com a gremi de salut digital, i per això crear un corrent d’opinió en l’àmbit polític per veure si algun dia la sanitat pública fa algun pas per adoptar tecnologia, ja que estem molt lluny de que això passi actualment. A part, també volem ser partícips de la transferència tecnològica, és a dir, que la innovació que fem aquí arribi al pacient.
Un dels avanços que hem fet ja des del primer moment des del BHH és crear aquest vincle entre la tecnologia i el pacient, però creiem que s’ha de fomentar molt més. Actualment tenim una col·laboració amb l’Hospital de Sant Pau on hi ha un departament de validació de salut digital que ajuda les start-ups perquè tinguin un camí on en comptes d’estar dos anys per fer una validació puguin fer-ho en nou mesos amb uns costos ajustats.
