Els baixos salaris dels joves amenacen l’estabilitat econòmica de Catalunya

L’economia catalana, i Catalunya, té un problema, l’enorme bretxa salarial entre els treballadors més joves i els més veterans. Aquest fet es converteix en una qüestió greu d’equitat intergeneracional, ja que els baixos salaris que perceben els menors de 35 anys els condemnen a una vida precària i, alhora, condemnen el futur de Catalunya perquè són ells els que el dia de demà hauran de sustentar l’economia. Hauran de sustentar l’economia amb consum privat i amb aquests salaris baixos, o més baixos que els que tenen actualment els treballadors veterans, no podran assolir el mateix nivell que hi ha actualment a Catalunya, fet que porta irrevocablement a un empitjorament generalitzat de l’economia catalana.

Tota aquesta informació es desprèn de l’actualització dels Índexs de Progrés i Benestar (IPB) que realitza la Cambra de Comerç de Barcelona trimestralment. En aquesta ocasió, la corporació s’ha centrat en l’equitat intergeneracional, que com s’ha explicat està generant un greu problema de cara al futur de la nostra economia. En aquesta línia, la presidenta de la Cambra, Mònica Roca i Aparici, va recordar que si tot plegat continua com fins ara un dels punts que poden entrar en conflicte és el sistema de pensions. En aquest punt cal recordar que actualment la massa de joves que estarà al mercat laboral en 10 anys serà molt menor a la gent que es jubilarà, la generació del Baby-Boom, per tant, com Espanya té un sistema de pensions solidari pot passar que les cotitzacions dels treballadors en actius no siguin suficients per pagar les altes pensions que s’han guanyat els baby-boomers, perquè tindran sous molt inferiors al que haurien.

Tot plegat, ha explicat Roca, neix d’un problema bàsic i és que amb la crisi financera del 2008 la bretxa salarial entre joves i veterans es va eixamplar, com sempre que hi ha una crisi econòmica, el problema és que aquesta bretxa no s’ha reduït amb la recuperació econòmica. Això ha convertit un fenomen que hauria d’haver estat conjuntural en estructural, augmentant la precarietat dels joves a tots els nivells a Catalunya i, per tant, provocant una pèrdua de poder adquisitiu en els últims anys. El tensionament del sistema de pensions provoca un augment de la desigualtat dels ingressos entre generacions. A més, cal emfatitzar que aquesta tendència, a diferència de Catalunya i a l’Estat no s’observa al nucli europeu (Alemanya, França, Itàlia, Països Baixos i Bèlgica), que mostra una pauta de creixement més equilibrada entre la pensió de jubilació mitjana i el salari mitjà dels joves.

Ara bé, no tot s’acaba aquí i les conseqüències econòmiques i socials de l’augment de la bretxa salarial dels joves són diverses, ja que afecten aspectes com, per exemple, la maternitat i paternitat, l’accés a l’habitatge i la carència material de béns serveis essencials a més de la sostenibilitat d’un sistema eficient de pensions.

Precarietat laboral

Segons s’extreu dels IPB, un dels factors principals que explica aquesta pèrdua relativa de poder adquisitiu dels joves és la precarització de les condicions laborals, que castiguen amb major intensitat els treballadors que s’incorporen al mercat laboral, és a dir els més joves. De fet, estadísticament els joves d’entre 16 i 29 anys tenen més probabilitats d’estar a l’atur, ja que actualment el 22,3% dels joves d’aquesta edat estan a l’atur mentre que la taxa general a Catalunya és del 9,3%, més del doble.

De la mateixa manera, des de la crisi econòmica de 2008 es va ampliar el diferencial de la taxa d’atur entre joves i majors de 30 anys, un diferencial que s’ha quedat estancat en l’última dècada. A més, la bretxa entre el percentatge d’assalariats a temps parcial joves i adults s’ha ampliat de forma sistemàtica i molt destacada (del 3,8% el 2000 al 16,7% el 2021). Això contribueix a la reducció del grau d’activitat laboral dels joves (menys hores treballades) en relació amb els adults, ampliant la bretxa salarial juvenil.

Accés complicat a l’habitatge

Una de les altres dificultats que es troben els joves és el grau d’esforç que suposa per als joves poder llogar un habitatge. Actualment, el percentatge que destinen els joves a pagar el preu del lloguer és superior al dels adults. Aquest és un fet normal, tenint en compte que els adults tenen un salari mitjà més elevat, ara bé aquest percentatge ha augmentat en els últims anys a partir de la crisi immobiliària.

Un altre factor pel que fa al conflicte de l’habitatge és que des del 2014, el creixement del preu mitjà del lloguer ha estat molt més elevat que el del salari, una dinàmica que castiga especialment als joves, ja que són els que dediquen un major percentatge de la seva remuneració a pagar el lloguer.