El gran congrés internacional de la indústria audiovisual, Integrated Systems Europe, va triar un moment complex per aterrar a Barcelona. Pocs mesos després que fes el salt a la capital, a la cerca d’un entorn més favorable al seu creixement que la seva anterior seu -Àmsterdam, que s’havia quedat petita-, va esclatar la pandèmia. El director general de la fira, Mike Blackman, recorda com van esclatar “els plans A, B i C” per a tota la indústria. “Et pots imaginar els nervis!”, etziba. Sis anys després, però, ISE ja és una de les fires amb més nom de la capital catalana; i també una de les que té més potencial de creixement. En l’edició del 2026, que se celebrarà al recinte Gran Via de Fira de Barcelona, s’espera un 7% més de visitants, i abastar un impacte econòmic a la ciutat de més de 500 milions d’euros. Blackman rep Món Economia per parlar de l’encaix del congrés a la ciutat, del sector audiovisual català i de la relació d’un esdeveniment d’aquesta magnitud amb els barcelonins. “Volem que l’ISE pertanyi a Barcelona, i no a l’inrevés”, confessa.
L’ISE ha recorregut un camí paral·lel a la recuperació de Barcelona després de la pandèmia. Com valoreu el seu temps a la ciutat?
Quan hi vam arribar, estàvem molt nerviosos. Vam moure el congrés d’una ciutat a on havia estat reeixit, però que havia quedat petita; a una altra completament diferent, a on no teníem experiència. Jo, personalment, havia organitzat fires a Barcelona, molts anys abans, a finals dels 70. Però era un ambient completament diferent. I, encara més, va arribar la Covid. A tota la indústria, ningú sabia què fer. Teníem els nostres plans A, B i C. Pensàvem que tot acabaria en uns tres mesos, però vam haver d’esperar dos anys per començar l’activitat de debò.
Ens va donar molta confiança com la ciutat, l’Ajuntament i la Generalitat, ens van donar suport. Hi havia l’interès de recuperar la ciutat, és clar; però ens va ajudar. Vam arribar en un moment en què Barcelona es trobava en una disrupció, i vam portar amb nosaltres un missatge positiu que va ajudar a aconseguir el suport que buscàvem. Primer amb l’alcaldessa Ada Colau; i ara amb Jaume Collboni, i Albert Dalmau a la Generalitat, encara més.
Si mirem el creixement, el 2022 vam tenir menys gent que en l’últim any a Amsterdam. Era d’esperar, tot just sortíem de la pandèmia; però va ser un congrés fort, sòlid. Millor del que havíem anticipat, fins i tot. Però el 2023, vam tornar del tot. Des de llavors, experimentem un creixement espectacular. I això reforça la idea que Barcelona era el lloc correcte per portar-hi l’ISE; la ciutat a on havíem de ser. Moltes ciutats d’Europa van intentar atraure la fira, però Barcelona va demostrar la seva força: la col·laboració publicoprivada, tota la ciutat treballant amb nosaltres per tirar endavant un esdeveniment sòlid.
Mirant enrere, la van encertar amb l’anàlisi de Barcelona que van fer per traslladar-s’hi?
Vam fer una recerca exhaustiva. El primer factor era el recinte, prou gran per garantir-nos el creixement. Després, habitacions d’hotel: ISE porta visitants de més de 160 de països, i s’hi han de quedar. Tercer punt, l’aeroport: Podem portar-hi els nostres visitants? I el quart, la comunicació dins la mateixa ciutat, si és fàcil moure’s a dins. Vam elaborar una llista de candidats molt curta, i hi vam proposar el projecte. Un cop feta, ho vam preguntar als nostres assistents. Barcelona estava a la part de dalt de totes les llistes; i era el número 1, molt per sobre de la resta de candidats, en hostaleria i entreteniment -un factor molt significant per als nostres visitants!-.
A la resta de ciutats que vam explorar, les administracions no tenien especial interès a parlar amb nosaltres, a atraure’ns. Ajuntament i Generalitat van ser els únics que s’hi van acostar, van parlar amb nosaltres i es van assegurar que hi vindríem.
I la indústria audiovisual local?
Era un factor que no teníem tan localitzat. Coneixíem el Clúster de l’Audiovisual, altres organitzacions i empreses rellevants. Però no ens havíem adonat de la força real que té el sector audiovisual a Catalunya; de l’interès de tots els actors perquè Barcelona esdevingui un hub europeu per a la indústria. Quan vam arribar, i ens vam trobar amb les empreses, ens vam adonar immediatament que se’ns havia escapat tot aquest ecosistema. És, en part, per aquesta força que hem rebut el suport que hem rebut.
Tenim 150 empreses de l’Estat espanyol al congrés, moltes d’elles catalanes. I crec que l’ISE és un catalitzador per al creixement d’aquesta indústria a Catalunya. Les xifres de negoci del sector que publica la Generalitat confirmen que l’audiovisual està creixent, i que ISE té una posició significativa accelerant-la. Una conseqüència essencial d’aquesta contribució són les empreses que venen a Catalunya: un munt de companyies han mirat cap a Barcelona per establir les seves filials del sud d’Europa. Això és creixement, i això parteix de l’ISE. I també les start-ups, que el teixit de Barcelona és fantàstic.
A banda, hi ha l’impacte econòmic, que també ha crescut: la contribució a hotels, restaurants, mobilitat… El 2023, van ser uns 368 milions d’euros. El 2024, va créixer fins als 486 milions; i el 2025, més de 520 milions d’impacte. El congrés creix, i més i més gent ve i deixa diners a la ciutat.
Està millorant la percepció que aquesta indústria té de Catalunya i Barcelona des de fora de les fronteres?
Indubtablement, sí. Hi ha un cert problema a Europa, i és que les empreses que venen a operar al continent solen optar per les localitzacions a on fer negoci és més fàcil. Si venen dels EUA, trien el Regne Unit, o els països nòrdics, per l’idioma. Però comencen a veure la força que té Barcelona, del talent que es forma a la ciutat. Totes les universitats que aporten talent, emprenedors, a l’economia local. Un dels grans problemes de la indústria audiovisual és la manca de talent. I, per molt que una regió doni moltes facilitats per fer una activitat, no té sentit ser-hi si no hi ha persones que la facin. Això, a Barcelona, hi és.
Com ha contribuït l’ecosistema polític? Barcelona i Catalunya s’han tornat més ‘business friendly’?
Crec que sempre ha estat amistosa. Sempre ha estat business friendly, però la gent n’era conscient. Potser això és part de la nostra contribució: estem creant una finestra per mostrar al sector les oportunitats que hi ha. Som un aparador de Barcelona per a la resta del món.
Mirant endavant, quin és el marge de creixement que té l’ISE a Barcelona?
Enguany anticipem un creixement del 10% en expositors, i a prop del 10% en visitants. És una xifra prometedora.
És possible mantenir aquesta tendència?
Hem intentat enfocar molt l’ISE al nostre sector. Però és que l’audiovisual s’ha imbricat cada cop més amb altres sectors. El millor exemple és el retail: si vas per la Diagonal o pel passeig de Gràcia, cada cop veus més instal·lacions audiovisuals a les botigues. O a les oficines. O a casa nostra, que cada cop és més intel·ligent! Cada cop més consumidors i empreses en són conscients, i busquen treure’n profit. A més, la pandèmia va instaurar el teletreball, el treball híbrid; i les eines que porten expositors com Zoom o Google són les que fan possible aquesta experiència.
El creixement dependrà de les obres del Hall 0 del recinte Gran Via de Fira de Barcelona. Enguany podran aprofitar tot l’espai, però el 2027 serà complicat. Quins plans tenen per al curs vinent?
Tenim un pla de contingència. Hi ha una relació molt bona amb Fira de Barcelona, i hi estem treballant per buscar solucions per a l’any vinent. Evidentment, és una pena que no tinguem el Hall 0 disponible el 2027. Però hem de ser pragmàtics, i atendre les qüestions de seguretat que se’ns plantegen. Estem treballant en algunes solucions, com ara afegir estructures temporals fora de la Fira per afegir espai a les zones disponibles. També ens expandirem cap a Montjuïc, a on se celebraran EdTech i Spark. No ens donarà el creixement que voldríem, però sí que obre més potencial. És una situació prou bona, serà fàcil dir que hem venut tot l’espai!
Patiu perquè alguns actors rellevants del sector es repensin la seva assistència, o la mida de la seva aposta, per les obres del Hall 0?
Esperem que no. No anticipem que hi hagi aquest problema. Ja hem començat les reserves per al 27, perquè treballem a 15 mesos vista. De fet, els 65 expositors més rellevants ja han reservat el seu espai, i hi veiem si fa no fa la mateixa posició. El problema de no tenir l’espai l’any vinent és que no podem animar els expositors a créixer, perquè hem de reservar espai per a noves incorporacions; i és important que hi hagi més empreses que formin part de l’èxit del congrés.
Fira assegura que, un cop estigui operatiu el Hall 0, l’espai jugarà a les grans lligues dels espais firals europeus. Compartiu la valoració?
Absolutament. Ja forma part del top 5 europeu en mida. Gran Via consta entre els espais firals més moderns d’Europa. Un dels reptes que hi ha a l’hora d’organitzar un congrés com aquest és ajudar els assistents a navegar les instal·lacions. Però a Barcelona, és molt senzill. És una bona instal·lació, amb bones infraestructures; i, quan l’expansió estigui acabada, creiem que millorarà substancialment.
Aterrant en 2026, quines seran les tecnologies que marcaran tendència al congrés d’enguany?
Sempre intentem avançar, portar coses noves cada edició. Però enguany és molt evident que la IA es manté al capdavant del sector. Les empreses i els consumidors han començat a saber més coses sobre la intel·ligència artificial, però encara no estan segurs dels avantatges que aportarà. En termes del contingut del congrés, intentem informar les empreses sobre els guanys d’aplicar solucions basades en IA; però també sobre els riscos de la tecnologia, i com aconsellar als seus clients per evitar-los.
En la mateixa línia, la ciberseguretat serà un dels temes centrals: cada cop més empreses entenen que els sistemes audiovisuals són, per desgràcia, una porta d’entrada per a les amenaces digitals. Quan un integrador ha d’explicar la seguretat dels seus productes al seu client, ha d’entendre les respostes que hi ofereixi. També es podran trobar un munt de solucions immersives.
ISE es descriu a si mateix com principalment un congrés B2B, per a la indústria. També ho era l’MWC, i ara és una gran atracció popular. Està una transformació similar a les seves previsions?
Els compradors que busquen solucions per als seus negocis, i tant que són benvinguts! Però el risc del nostre congrés per al consumidor general és que, sense una guia explícita, només veuran pantalles i altaveus, sense entendre la solució que hi ha al darrere. Els podríem decebre, i això no ho volem en cap cas. De fet, ens agrada que els visitants corporatius vinguin a l’ISE amb els seus integradors, que són els que els poden explicar les tecnologies i les solucions, que van molt més enllà de la pantalla i l’àudio. No som un congrés per a consumidors.
Però us ensenyeu cada cop més fora del congrés, amb el ‘mapping’ a la Casa Batlló, per exemple. Hi ha un cert atractiu popular.
Així és com intentem satisfer aquesta pota del consumidor final. Sortir del congrés i entrar a la ciutat. Volem que l’ISE pertanyi a Barcelona, i no a l’inrevés. Volem ser intrínsics a Barcelona. Aquesta és la part creativa que sí que és atractiva per a l’usuari final: no cal entendre com es fa el mapping, només cal gaudir-lo.
Amb el pas dels anys, ha augmentat l’exigència dels seus visitants? La part corporativa espera més de la tecnologia que s’hi exposa?
Sí, sí. L’audiovisual cada cop és més sofisticat. Els visitants esperen televisions de 4k, o de 8k, ara que hi arribem. L’avenç tecnològic és cada cop més ràpid, però també el coneixement dels compradors. Per tant, la demanda és més gran. Com a indústria, intentem millorar tota l’estona.
Al capdavant de la tecnologia se solen trobar empreses emergents. Enguany, l’ISE les inclourà al programa. Com us heu trobat aquest ecosistema a Barcelona?
Per a la zona de start-ups, busquem empreses que han començat en els darrers tres anys, molt enfocades en la indústria audiovisual. Busquem ser una plataforma per a elles. I moltes venen de Catalunya. Hi portem inversors, empreses més establertes que busquen col·laborar-hi. Recordo el cas recent d’una empresa catalana, WindoSight, de Terrassa. Han desenvolupat una solució que converteix en art la pantalla apagada d’un televisor, perquè no sigui un quadrat negre a la paret quan està sense fer-se servir. I grans fabricants -Samsung, LG…- han començat, arran d’això, a convertir la pantalla de la televisió en una peça més de la decoració de la llar. Això és un gran exemple d’una solució corporativa que s’ha colat al consum general. A Barcelona hi ha creativitat d’escala mundial que arriba a les empreses.
Espereu ser capaços de crear sinèrgies entre emergents i empreses establertes? Projectes d’innovació oberta, per exemple.
Ja n’hi ha! Treballem amb Acció (l’agència per a la competitivitat de l’empresa de la Generalitat) amb l’Open Innovation Challenge, perquè les grans empreses que busquen una solució la trobin en el món start-up. En moltes ocasions, aquestes corporacions es mouen com dinosaures. Les emergents poden ser més creatives, treballen més ràpidament. Una companyia establerta pot estalviar-se milions si troba un equip petit i creatiu que pot pensar sense els constrenyiments del món corporatiu.
Per acabar, parleu de l’encaix en l’entorn de la ciutat. Com moltes ciutats europees, Barcelona està immersa en una crisi residencial greu. Afecta això a un espai com l’ISE?
Barcelona ens proporciona espai suficients per als nostres assistents. S’estan creant més hotels a l’entorn, més facilitat per acollir els congressistes. Pel que fa a l’habitatge, no és un problema barceloní, és un problema europeu. Hem de tenir empatia amb els joves que no es poden permetre residir a la ciutat. Hi ha un lloc per a totes dues bandes del debat. És un problema que hem de tenir al radar, però intentem no incidir-hi massa. El fet que hi hagués prou acomodament hoteler va ser una de les claus per triar Barcelona; estar segurs que no impactem la comunitat local. Trobem que a la ciutat, i al seu entorn, hi ha suficient espai per acomodar tots els nostres visitants sense entrar en conflicte amb el veïnat.
