El president del Consell Europeu, Charles Michel, ha reivindicat la independència europea davant la influència dels Estats units i la Xina. A una entrevista a La Vanguardia, el dirigent comunitari rebutja la condició de “víctima col·lateral” dels països membres respecte a la guerra comercial entre les dues grans potències mundials. Així, davant la possibilitat d’un alineament amb el govern nord-americà en la concentració bipolar econòmica i geopolítica, Michel ha reclamat una Europa amb entitat pròpia, especialment davant la incertesa global.
Michel s’ha afegit a l’allau de crítiques d’autoritats europees cap a la nova llei de reducció de la inflació promoguda pel president dels Estats Units, Joe Biden. A banda d’un paquet d’ajudes a les empreses de més de 430.000 milions de dòlars –concentrades en indústries estratègiques en què també competeix la Unió Europea, com és el cas de l’automòbil– l’Act de Biden promou una sèrie de beneficis fiscals cap a les firmes locals que no només posen en una posició de debilitat les empreses europees al mercat nord-americà; sinó que faciliten saltar l’Atlàntic i competir a territori comunitari.
Segons alertava la vicepresidenta de la Comissió Europea i cap del grup antimonopolis de la UE Margtethe Vestager, el nou paquet regulador nord-americà “posa en perill part de la base industrial europea”. Si bé les institucions continentals han fet una crida a l’entesa amb les autoritats nord-americanes –”el costat nord-americà entén que aquesta és una situació en què s’han de comprometre”, reclama la mateixa Vestager– les respostes encara no han estat satisfactòries.
Michel, per la seva banda, ha lamentat la situació en què l’entorn productiu europeu es trobava ja abans de l’aplicació de la Inflation Reduction Act. Davant la recuperació nord-americana, marcada en gran part pel control dels preus de l’energia i la protecció de la producció i les matèries primeres locals, Europa “està pagant una factura extremadament cara” per la crisi energètica. Les necessitats del mercat de la UE, eminentment importador, la col·loquen en una situació d’extrema debilitat no només davant els competidors internacionals, sinó fins i tot davant exportadors interns, com és el cas de Noruega. “No és un problema de personalitats ni d’institucions, però és cert que en el tema de l’energia és necessari actuar més ràpidament”, reivindica Michel a l’entrevista.
Estratègia renovable
Tal com ha apuntat Michel, la primera debilitat que les diverses institucions de la Unió Europea identifiquen al nucli de l’actual crisi econòmica és la dependència energètica. Els mercats comunitaris pateixen importants desavantatges davant competidors amb capacitat exportadora, especialment aquells que compten amb jaciments de fonts d’energia fòssils. En aquest sentit, Europa ha optat per emfatitzar clarament la transició renovable. La presentació del projecte RePower EU, introduït durant la primavera, marca l’objectiu d’assolir entre un 40 i un 45% d’autoconsum energètic net al conjunt de la Unió.
Com a part d’aquest full de ruta a llarg termini, les institucions europees proposen diverses alternatives energètiques: des de duplicar la capacitat fotovoltaica dels països membres en només tres anys, amb el desplegament de més de 600 GW de potència instal·lada abans del 2030; fins a la integració de l’energia geotèrmica al mix energètic continental. També subratllen la necessitat de desenvolupar indústries nacionals de l’hidrogen verd, amb la meta de 10 milions de tones de producció anual al final de la dècada, entre altres camins cap a la independència energètica del continent.
Ordinadors europeus
Com explicava a una recent intervenció el director adjunt del Barcelona Supercomputing Center, Josep Maria Martorell, Europa és l’única de les grans regions del món que depèn completament de mercats exteriors per al seu desenvolupament tecnològic. A banda de la manca de matèries primeres, el principal motiu d’aquesta mancança és l’absència d’infraestructures de fabricació, disseny i recerca per a elaborar un xip europeu. La recent directriu europea per al sector de la supercomputació, coneguda com a European Chips Act, es proposa bastir aquest teixit industrial.
Els objectius de la norma, segons la Comissió, són “augmentar la competitivitat i la resiliència europees en tecnologies de semiconductors”. En aquest sentit, les institucions europees reclamen als estats membres inversions públiques tractores que facin de l’europeu un mercat atractiu per a les escasses grans empreses amb capacitat inversora per tirar endavant un projecte com aquest. Davant el control nord-americà i xinès de la microelectrònica; el govern espanyol, sense anar més lluny, destinarà 12.000 milions d’euros a un Perte dedicat enterament a l’elaboració de microxips; mentre que Catalunya ja ha aconseguit atraure firmes com Cisco, Intel o MPS, principalment gràcies a un potent ecosistema de recerca i a la capacitat de col·laboració amb centres del país com el mateix BSC o la Universitat Politècnica de Catalunya.
