La inversió estrangera continua la seva tendència a l’alça a Catalunya. La Generalitat va captar més 1.050 milions d’euros en finançament internacional per a empreses del país el 2024, un màxim històric. És, de fet, el primer cop que el Govern supera el llindar dels 1.000 milions d’euros, amb uns 106 projectes des de fora de les fronteres de l’Estat. Segons les dades del departament d’Empresa i Treball, les apostes del capital forà al país han creat prop de 5.000 llocs de treball, i n’han sostingut uns 3.200 més. El conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sámper, ha celebrat uns resultats que considera “molt positius” en un entorn de dificultats econòmiques. “Tenen un mèrit especial, perquè es preveu una caiguda de la inversió estrangera global del 8%”, ha afegit.
Així, Catalunya supera l’amenaça proteccionista de la Casa Blanca i aconsegueix finançament per a alguns dels seus sectors més estratègics. Segons el departament, el 64% de la inversió captada ha anat a parar a projectes tecnològics d’especial interès per a la indústria del Principat. De fet, el sector de les tecnologies de la informació i la comunicació lidera la factura, amb més del 22% del capital atret. El segueixen dues de les indústries que més pateixen el retrocés proteccionista del president estatunidenc Donald Trump: l’automoció i la química, que han rebut el 14% i l’11% dels recursos atrets durant el curs passat, respectivament. Per sota, la indústria agroalimentària, històric exportador català, ha atret el 7% dels 1.050 milions registrats, la mateixa quota que el món dels videojocs.
Val a dir que el balanç publicat per Acció només recull inversions productives, com ara l’aterratge de Lufthansa a Barcelona amb el seu nou hub tecnològic o l’arribada a Cornellà de la química xinesa Wanhua, que hi ha instal·lat un centre d’innovació. Deixa fora les inversions financeres, com ara la injecció de capital de la xinesa Chery en el procés de reindustrialització de l’antiga Nissan, a la Zona Franca. Així, destaquen projectes com la nova planta de producció de proteïna vegetal de la nord-americana Elian, o l’arribada de la francesa Elis Cleanroom, especialitzada en bugaderia industrial, a Granollers.
Amb tot, en la darrera mitja dècada, Catalunya ha “doblat” el nivell d’inversió atret, i han escalat un 34% els projectes que han captat les mirades dels inversors globals. L’acció pública, a més, és cada cop més rendible: cada euro públic dedicat a captar noves inversions ha servit per mobilitzar 275 euros de mans privades.
L’Àsia s’interessa per Catalunya
Per procedència de les inversions, la Unió Europea continua liderant l’interès per Catalunya. El 54% dels projectes finançats el 2024 ho van ser amb capitals procedents de la comunitat. Alemanya va fer l’aportació més gran, amb un 11% del finançament total. Guanyen pes, però, les potències asiàtiques: segons les dades d’Empresa i Treball, un 22% dels diners captats provenien de la Xina, Corea del Sud, el Japó i altres potències de la regió. Així, els inversors asiàtics van superar els americans en la seva aposta pel Principat. El canvi en la classificació respon, en bona manera, a l’important retrocés dels inversors nord-americans. El capital dels Estats Units va suposar el 9% del total invertit, després d’haver-se disparat fins al 21% l’any 2023. De fet, la Xina, amb un 7%, queda a tocar de l’aportació de la primera potència occidental.
Per a l’executiu, el retrocés estatunidenc “no és un tema de preocupació”. De fet, el secretari d’Empresa, Jaume Baró, celebra la capacitat de “diversificació” que demostra el teixit empresarial català. En un sentit similar, Sàmper ha argumentat que “Catalunya no pot posar tots els ous en la mateixa cistella”. Així, tant l’executiu com les empreses del país treballen tant amb la Xina com amb els EUA, així com amb altres grans potències inversores. De fet, el titular d’Empresa i Treball viatjarà al gegant asiàtic d’aquí a 10 dies per “teixir nous vincles amb el país” en un moment d’especial embranzida inversora. En endavant, la Generalitat agrupa més de 500 projectes per presentar a inversos estrangers, amb la intenció de superar les tensions geopolítiques. “No hi ha cap sector català potent que no estigui rebent inversió tant entre els projectes futuribles com els que s’han materialitzat”, ha sentenciat el director executiu d’Acció, Joan Romero.
