La guerra a Ucraïna ha empitjorat una crisi energètica galopant que ja fa més d’un any que pateix Europa. Ara bé, si la situació del preu de gas i de l’electricitat ja era greu abans de l’inici de la guerra, però amb el petroli no era ben bé així, i l’esclat de la guerra va aguditzar l’espiral dels preus dels hidrocarburs de finals del 2021. Aquest fet va provocar que el govern espanyol hagués de prendre mesures urgents amb els famosos vint cèntims de descompte per litre de gasolina i dièsel. Tot plegat fa pensar que totes les empreses del sector del petroli s’estan enriquint d’allò més amb aquesta situació, però qui realment està fent negoci són les empreses refineres, és a dir, com quasi sempre, les grans empreses del sector.
A Catalunya, que compta amb un sector francament madur, però ple de petites i mitjanes empreses comercialitzadores que estan patint un estretament dels marges empresarials tot i facturar més del que és habitual així ho han exposat al TOT Economia dos dels empresaris del sector més importants del país, Javier García Munté, CEO de GM Fuel, i Lluís Nieves, CEO del Grup Nieves. Aquest últim assegura que el problema per a les comercialitzadores és que si els preus pugen les empreses necessiten més capacitat financera per comprar la mateixa quantitat de producte. Alhora, avisa que amb la pujada de preus la gent consumeix menys i, per tant, al final aquestes pimes facturen més que abans, però això no es reflecteix en els beneficis finals. Per la seva part, García Munté considera que el gran problema que està patint el mercat és la desaparició d’una gran quantitat de petroli rus a causa de les sancions d’occident. Aquesta desaparició provoca un augment de preus, ja que el país dirigit per Vladímir Putin produeix el 7% del petroli mundial. En aquesta línia, però avis que si algun dia el petroli rus desapareix del mercat europeu “hi haurà racionament” al Vell Continent, ara bé afegeix que actualment no hi ha desabastiment.
Posició de poder sense arribar a l’oligopoli
Pel que fa a la relació, i competència, amb les grans empreses del sector, com Repsol o Bp, Nieves assegura que es pot competir i hi ha una competència sana encara que admet que tenen una clara posició de dominància i que pot ser que altres empreses no ho vegin de la mateixa manera. Ara bé, la manera de competir és reduint els preus de venda i estrenyent els marges de benefici. De fet, aquest és el cas de García Munté, que assegura que la poca quota de mercat de les comercialitzadores petites, un 30%, provoca que com més car estigui el Brent pitjor és per a les pimes i aquí és on les grans poden engrandir els seus marges perquè els costos de produir el petroli són els mateixos que quan hi ha baixos preus. En aquesta línia García Munté assegura que a escala competencial és molt complicat veure’s les cares amb les grans, però que encara hi ha espai de negoci perquè l’oligopoli no interessa. Aquest fet difereix molt del mercat elèctric, assegura Nieves, ja que a parer seu el sector petrolier està molt més institucionalitzat i professionalitzat perquè fa més anys que està liberalitzat mentre que al sector elèctric encara falta un punt de professionalització.
Una transició poc assistida
Pel que fa a la transició verda del sector, que en tractar-se d’un sector altament contaminant, és més que necessària. En aquest punt, tots dos empresaris coincideixen que l’administració no està ajudant ni incentivant gens aquest canvi cap a energies verdes. Per tant, si no és per iniciativa pròpia de les empreses no es busca el cavi. De fet, Nieves i García Munté apunten que les administracions estan castigant el sector amb impostos sobre els beneficis i fins que no s’ha fet la transició no arriben les ajudes.
En el cas del Grup Nieves, el CEO explica que ja fa set anys que van decidir diversificar-se obrint una comercialitzadora elèctrica i instal·lant plaques fotovoltaiques per a l’autoconsum. En aquest últim negoci, Nieves sí que veu com les administracions bonifiquen a qui fa el pas, però tampoc sense ajudes directes per a les empreses.
GM Fuel, per la seva part, no ha diversificat el negoci, però sí que s’ha integrat en diversos projectes d’economia circular per recollir plàstic als oceans i tornar-lo a convertir en petroli per poder-lo usar de nou. En aquesta línia, García Munté assegura que el futur del sector, però està en els combustibles sintètics, l’hidrogen i la nuclear. En el cas de les dues tecnologies encara són molt cares i, per tant, poc viables i amb la tercera s’ha de trobar la manera encara de tractar els residus amb solvència a llarg termini. En aquest punt reclama a les administracions que no imposin dates límit per l’ús dels carburants, com a fet Europa, sinó que incentivin les tecnologies alternatives.
