MónEconomia
El món empresarial burxa la divisió a Moncloa per la reducció de jornada

El govern espanyol no sembla en sintonia pel que fa a l’aplicació d’una de les seves mesures estrella. La ministra de Treball, Yolanda Díaz, i el d’Economia, Carlos Cuerpo, han xocat durant la setmana pels ritmes d’aplicació de la reducció per llei de la jornada laboral a 37,5 hores. La branca socialista de Moncloa descarta que la reforma es faci efectiva durant el pròxim any, mentre que la líder de Sumar defensa que l’entrada en vigor durant el 2025 forma part dels acords de govern i que, per tant, ha de tirar endavant tant sí com no. Malgrat que ambdós ministres han intentat treure ferro a les tensions internes, l’empresariat espanyol i català han aprofitat per burxar la vicepresidenta segona i aprofundir la ferida en el si el Consell de Ministres.

El president de la Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials (CEOE), Antonio Garamendi, ha lloat el tarannà col·laborador de Cuerpo, i l’ha contraposat als “insults” que assegura haver rebut per part de l’entorn de Díaz. En aquest sentit, celebra el “plantejament més cooperant” que els arriba des del PSOE i els seus càrrecs. També el president de la patronal catalana de les grans empreses, Josep Sánchez Llibre, ha dedicat elogis al titular d’Economia amb l’objectiu de colpejar la ministra de Treball. Per a l’empresari català, Cuerpo es mostra “dialogant i sensible al que reivindiquen els empresaris des de la perspectiva de la negociació col·lectiva”. Celebra, així, una “ànima més social i que busca acords”, vinculada als socialistes; enfront de l’esperit “impositiu, d’imposar els criteris al marge del diàleg”, propi de Yolanda Díaz. “Des que hi ha democràcia, el diàleg social ha estat fonamental per a l’evolució de l’economia i dels pactes socials”, ha afegit el líder empresarial, en una trobada amb mitjans per celebrar les festes de Nadal.

La ministra de Treball, Yolanda Díaz, en una atenció als mitjans / ACN

Les 37,5 hores, “fer titulars”

Més enllà de la picabaralla entre Díaz i Cuerpo, Garamendi ha carregat contra la reducció de jornada, una decisió que, assegura, no té en compte la salut del teixit empresarial. El rebuig a la reforma, de fet, ve de “pensar en l’economia, en l’ocupació a la petita i mitjana empresa, en els bars, comerços, el camp…”, enumera el president de la CEOE. És en l’economia de serveis, de fet, on més operarà la retallada horària, atès que molts dels convenis col·lectius vigents al món empresarial, per exemple, ja imposen setmanes per sota de les 40 hores. En aquest sentit, la titular de treball acusava els empresaris de “castigar les dones treballadores”, en tant que moltes de les tasques en qüestió estan altament feminitzades. En contra, un Garamendi que rebutja la mesura, que considera “un trencament en directe a través del BOE dels acords” en el si del diàleg social, ratificats per sindicats i patronals durant les converses de l’Acord Estatal per a la Negociació Col·lectiva. De fet, ha atacat les organitzacions del món del treball per no posar sobre la taula la preocupació per la jornada laboral en aquell moment.

Reformes de “360 graus”

A banda de Foment i la CEOE, altres estructures del món empresarial català han volgut dir la seva pel que fa a la reforma de la jornada laboral. És el cas de la patronal de la petita i mitjana empresa Pimec que, a través del seu president, Antoni Cañete, ha reclamat una “aproximació 360” a la regulació laboral per acabar amb problemes com la temporalitat, l’absentisme o la baixa productivitat. Per a Cañete, una reforma com la que enarbora Díaz huaria d’estar acompanyada de tal manera que es garanteixin les “condicions de flexibilitat” necessàries perquè una petita empresa sigui reeixida. En un sentit similar s’ha expressat el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Josep Santacreu. Per al dirigent cameral, “no es pot reformar només una peça aïllada” sense implementar canvis en el conjunt de la cadena productiva. El teixit empresarial català, lamenta l’empresari, tindrà problemes per sostenir-se en cas que no es resolguin importants greuges com ara la manca d’efectius o la lentitud administrativa.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa